Diferència entre les revisions de "Palau del Marqués de Campo"
m |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''palau del marqués de Campo''' o dels '''Berbedel''' està situat en la plaça de l'arquebisbe número 2 de la ciutat de [[Valéncia]], en front del [[Palau Arquebisbal de Valéncia|Palau Arquebisbal]]. Es tracta d'un edifici residencial construït en el [[sigle XVII]], en obres realisades en el [[sigle XIX]]. | El '''palau del marqués de Campo''' o dels '''Berbedel''' està situat en la plaça de l'arquebisbe número 2 de la ciutat de [[Valéncia]], en front del [[Palau Arquebisbal de Valéncia|Palau Arquebisbal]]. Es tracta d'un edifici residencial construït en el [[sigle XVII]], en obres realisades en el [[sigle XIX]]. | ||
| − | ==Resenyes històriques== | + | == Resenyes històriques == |
L'antiga casota dels comtes d'Olocau fon comprada, en l'any [[1840]], per [[José Campo Pérez]] el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres varen ser portades a acabe per Manuel Ferrando en [[1857]]. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors. | L'antiga casota dels comtes d'Olocau fon comprada, en l'any [[1840]], per [[José Campo Pérez]] el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres varen ser portades a acabe per Manuel Ferrando en [[1857]]. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors. | ||
El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en l'any [[1989]], baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al [[Museu de la ciutat]] de [[Valéncia]]. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es varen incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble. | El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en l'any [[1989]], baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al [[Museu de la ciutat]] de [[Valéncia]]. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es varen incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble. | ||
| − | ==L'edifici== | + | == L'edifici == |
Està declarat com a Be de Rellevancia Local des de l'any [[1973]] i en l'actualitat l'edifici del museu ocupa l'illa completa, despuix d'una ampliació sobre les edificacions que cauen al carrer dels venerables, les quals, a pesar d'estar relacionades, no compartixen la condició monumental de l'immoble matriu. | Està declarat com a Be de Rellevancia Local des de l'any [[1973]] i en l'actualitat l'edifici del museu ocupa l'illa completa, despuix d'una ampliació sobre les edificacions que cauen al carrer dels venerables, les quals, a pesar d'estar relacionades, no compartixen la condició monumental de l'immoble matriu. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Després de l'ingrés s'accedix a un vestíbul que dona pas al pati central del palau. El pati és rectangular en arcades en la part inferior. En el primer pis, en el costat paralel a la frontera, hi ha un mirador En els atres tres costats es desenrolla un balcó corregut. A la dreta del pati es troba l'escala la caixa de la qual es tanca en una cúpula i dona pas a la planta superior. L'escala desemboca en un replanell que dona pas a les diferents sales del palau com el saló de ball o el saló Imperi, que en l'actualitat són sales expositives, conservant moltes d'elles la decoració original. A través de les estades ubicades en este primer edifici es dona pas a les sales que es troben en les edificacions anexes. | Després de l'ingrés s'accedix a un vestíbul que dona pas al pati central del palau. El pati és rectangular en arcades en la part inferior. En el primer pis, en el costat paralel a la frontera, hi ha un mirador En els atres tres costats es desenrolla un balcó corregut. A la dreta del pati es troba l'escala la caixa de la qual es tanca en una cúpula i dona pas a la planta superior. L'escala desemboca en un replanell que dona pas a les diferents sales del palau com el saló de ball o el saló Imperi, que en l'actualitat són sales expositives, conservant moltes d'elles la decoració original. A través de les estades ubicades en este primer edifici es dona pas a les sales que es troben en les edificacions anexes. | ||
| − | ==Museu== | + | == Museu == |
Hui en dia, el Palau del Marqués de Campo, está destinat com a '''Museu de la ciutat''' i les seues sales exhibixen diverses coleccions de caràcter històric, artístic i etnogràfic pertanyents al patrimoni municipal, entre les que destaquen una exposició permanent de fondos arqueològics de l'época de la fundació de la ciutat, época romana, visigòtica, musulmana i cristiana. | Hui en dia, el Palau del Marqués de Campo, está destinat com a '''Museu de la ciutat''' i les seues sales exhibixen diverses coleccions de caràcter històric, artístic i etnogràfic pertanyents al patrimoni municipal, entre les que destaquen una exposició permanent de fondos arqueològics de l'época de la fundació de la ciutat, época romana, visigòtica, musulmana i cristiana. | ||
Revisió de 19:07 9 feb 2018
El palau del marqués de Campo o dels Berbedel està situat en la plaça de l'arquebisbe número 2 de la ciutat de Valéncia, en front del Palau Arquebisbal. Es tracta d'un edifici residencial construït en el sigle XVII, en obres realisades en el sigle XIX.
Resenyes històriques
L'antiga casota dels comtes d'Olocau fon comprada, en l'any 1840, per José Campo Pérez el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres varen ser portades a acabe per Manuel Ferrando en 1857. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors.
El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en l'any 1989, baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al Museu de la ciutat de Valéncia. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es varen incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble.
L'edifici
Està declarat com a Be de Rellevancia Local des de l'any 1973 i en l'actualitat l'edifici del museu ocupa l'illa completa, despuix d'una ampliació sobre les edificacions que cauen al carrer dels venerables, les quals, a pesar d'estar relacionades, no compartixen la condició monumental de l'immoble matriu.
La frontera del palau, actual entrada al museu, es compon d'un cos central flanquejat per dos laterals que s'eleven en una altura més a manera de torrellons. El cos central es configura en dos vans en cada planta, i està arrematat per un frontó i balustrada. A continuació del palau es dispon la frontera dels edificis confrontants, separades per una vitrina que a l'interior correspon en l'espai denominat 'la Serré'..
Després de l'ingrés s'accedix a un vestíbul que dona pas al pati central del palau. El pati és rectangular en arcades en la part inferior. En el primer pis, en el costat paralel a la frontera, hi ha un mirador En els atres tres costats es desenrolla un balcó corregut. A la dreta del pati es troba l'escala la caixa de la qual es tanca en una cúpula i dona pas a la planta superior. L'escala desemboca en un replanell que dona pas a les diferents sales del palau com el saló de ball o el saló Imperi, que en l'actualitat són sales expositives, conservant moltes d'elles la decoració original. A través de les estades ubicades en este primer edifici es dona pas a les sales que es troben en les edificacions anexes.
Museu
Hui en dia, el Palau del Marqués de Campo, está destinat com a Museu de la ciutat i les seues sales exhibixen diverses coleccions de caràcter històric, artístic i etnogràfic pertanyents al patrimoni municipal, entre les que destaquen una exposició permanent de fondos arqueològics de l'época de la fundació de la ciutat, época romana, visigòtica, musulmana i cristiana.
Igualment recull documents de l'época de la conquista de Valéncia pel rei Jaume I i d'époques posteriors, maqueta del Palau Real de Valéncia, exposició de manyaneria i forja artística, colecció de pesos i mesures, exposicions temporals d’artistes valencians i una important colecció pictòrica que inclou obres des de el sigle XV fins a l'actualitat, a on se poden vore obres de Joaquin Sorolla, Ignacio Pinazo, José Benlliure i Matilde Salvador entre molts atres.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Palacio_del_Marqués_de_Campo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
