José Campo Pérez

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Josep Gabriel Campo Pérez de Arpa i Vela
Estatua del Marqués de Campo
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític
Naiximent: 22 de maig de 1814
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Comunitat Valenciana
Defunció: 19 d'agost de 1889
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

José Campo Pérez (Josep Gabriel Campo Pérez de Arpa i Vela), més conegut pel seu títul nobiliari, Marques de Campo, (Valéncia, 22 de maig de 1814 - Madrit, 19 d'agost de 1889), fon un polític valencià que fon una peça clau en l'història valenciana i en la Restauració espanyola.

"¡Yo lo pago todo!" (José Campo)


Biografia[editar | editar còdic]

José Campo Pérez, fon alcalde de la ciutat de Valéncia en 29 anys d'edat. Havia naixcut en 1814, any emblemàtic, perque havia supost el final de la guerra contra “el francés”.

L'impuls innovador demostrat en el comerç de sucre, café i espècies es va vore àmpliament ratificat en els quatre anys en que José Campo va ser alcalde de Valéncia i els efectes més visibles varen ser l'empedrat dels carrers de Sant Ferran, Sant Vicent i de les places de Santa Caterina]i Saragossa. El 9 d'octubre de 1844 es va inaugurar l'allumenat públic per gas i, en l'any 1850, va escomençar el servici d'aigua potable gràcies tant al finançament del canonge Marià Liñán com a les obres de portada d'aigües durant el seu mandat.

En l'any 1860, als 46 anys, es va traslladar a viure a Madrit pero sense deixar la seua residència de Valéncia en la plaça de l'arquebisbe. La seua senyal més visible en la ciutat de Valéncia ya l'havia deixat (carrers empedrats, portada d'aigües, instalació de gas, ampliació del port i construcció del ferrocarril), ara es consolidava la seua proyecció nacional en inversions navieres i en ultramar.

Home generós[editar | editar còdic]

EL Marques de Campo era un home generós: va ser protector de l'Ateneu Mercantil de Valéncia, de l'Ateneu Obrer i de l'Escola d'Artesans; va aportar la suma que li va demanar la Societat Econòmica d'Amics del País pera fundar la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Valéncia. Quan l'Hospital Provincial va tindre problemes de liquidat per a acabar la Plaça de bous, i fins i tot, pensaven els seus gestors a contraure deutes. José Campo va donar 350.000 pessetes, en lo que se varen poder acabar les obres. Ademés, va instalar gratuïtament totes les canonades i aparells per a que l'Hospital Provincial tinguera la millora de l'instalació de gas.

En l'any 1875 es varen cremar en el Cabanyal 156 barraques, lo que supondria que totes les famílies que les habitaven havien perdut la vivenda. Es va obrir una subscripció popular per a remediar la desgràcia d'esta gent, llavors José Campo –Que ya havia contribuït en la subscripció– va donar huit cases pròximes al lloc de l'incendi.

Entre atres fets famosos va arribar a oferir la seua fortuna perque a que el Govern Espanyol l'utilisara contra els rebels independentistes de Cuba, e inclús va oferir cinc millons de pessetes per a una subscripció que havia de conseguir que el Regne Unit tornara Gibraltar a Espanya.

Allumenació firal[editar | editar còdic]

D'atra banda va colaborar en les festes de manera que, en l'any 1871, va ordenar portar des d'Anglaterra l'allumenació pera la Fira De Juliol. Ara be, si a este home corpulent en rostre de patilles grans i molt expressiu li hagueren preguntat quina de les seues iniciatives li satisfea més, haguera contestat que l'Asil de Campo.

El Marqués de Campo no va tindre fills, per lo que tal vegada era especialment sensible cap als chiquets. La Societat Econòmica d'Amics del País, de Valéncia, contava en una comissió de Pàrvuls encarregada de promoure centres docents per a chiquets. Pero José Campo, en paraules d'Almela i Vives: “donant com tantes vegades més del que se li demanava no es va llimitar a fer un parvulari, sino un asil pera pàrvuls, a qui naturalment li'ls donaria instrucció i educació, a càrrec de les "Germanes de la Caritat”.

Per a això es va construir un edifici neogòtic, en claustre i capella en que el 14 d'octubre de 1884 va celebrar la primera missa l'arquebisbe, en assistència dels marquesos de Campo, ademés de les autoritats i representants de les corporacions valencianes.

De fet José Campo, que des d'una chicoteta tenda en el Mercat de Valéncia va arribar a ser títul del Regne en el títul nobiliari de Marqués de Campo, va ser un triumfador. Condecorat en la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, la de Carles III i la del Mèrit Naval, Oficial de la Legió d'Honor de França, i moltes atres condecoracions, va morir en Madrit el 19 d'agost de 1889. El seu cadàver va ser traslladat a la ciutat de Valéncia en llaor de multitut. Va ser soterrat solemnement el 22 d'agost en l'asil del seu nom. En l'any 1909 es va erigir un monument a la seua memòria, esculpit per Marià Benlliure, i que actualment es troba en la Plaça de Cánovas del Castillo de la ciutat de Valéncia.

Peça clau[editar | editar còdic]

Pero el marqués de Camp no sols va ser peça clau de l'història valenciana, sino també de l'història espanyola en general. Durant 1874, la causa de la Restauració contava tant en finançament, que en Valéncia va anar a càrrec sobretot de José Campo, com en soport militar, especialment entre els militars jóvens.

Tal vegada el moment de la Restauració supon el punt màxim d'èxit de José Campo èxit polític i èxit personal que se va manifestar en el seu ennobliment. L'agraïment del Rei va quedar de manifest quan, el 20 de giner de 1875, Alfons XII li concedix el títul de marqués de Campo. Va ser el primer dels títuls nobiliaris que va concedir, lo que és un fet verdaderament significatiu.

Tres anys despuix se va fundar Lo Rat Penat. En personages com José Campo i tants atres, que ningú vullga explicar l'història de Valéncia com d'una espècie de deserció de la burguesia. Ni deserció ni falta d'ella, les persones actuen pel seu criteri i no en funció d'un criteri que “haurien d'haver tengut” sense que ningú s'explique molt be el perque. Si be el Marqués de Campo no és pròpiament un intelectual valencianiste, en ser tan pròdic i generós que be podem dir que va contribuir a finançar les activitats culturals valencianes. En qualsevol cas és un personage imprescindible per a entendre la Valéncia huitcentista.

Enllaços externs[editar | editar còdic]


Predecessor:
Domingo Mascarós Vicente
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

1843 - 1847
Successor:
Juan Miguel de San Vicente