Canvis

== L'edifici ==

== L'edifici ==

El palau va iniciar la seua construcció en [[1421]], ampliant-se en el [[sigle XVI]] en una gran torre per l'arquitecte Muntanyés.  En [[1831]] es va instalar l'audiència territorial, que en [[1922]] va passar a ser la Diputació província Des de [[1947]] a [[1951]] es va iniciar una restauració.

El palau va iniciar la seua construcció en l'any [[1421]], ampliant-se en el [[sigle XVI]] en una gran torre per l'arquitecte Muntanyés.  En [[1831]] es va instalar l'audiència territorial, que en [[1922]] va passar a ser la Diputació província Des de [[1947]] a [[1951]] es va iniciar una restauració.

L'arquitectura d'este edifici representa una complexa mescla d'estils artístics que van des del [[gòtic]] al [[herrerià]], passant pel [[renaixentiste]] de diverses époques. El primitiu casal és gòtic mediterràneu en el pati descobert i en la seua escala volada, en porta ogival en l'entresol, igual que en la frontera, en finestrals allindats en l'entresol i trilobats en l'altura principal, igual que en les finestres situades davall del ràfol. Les portes falconeres i els cantons són renaixentistes i els finestrals del segon pis '''classicistes'''. La balustrada que corona les torres és de caràcter escurialense.

L'arquitectura d'este edifici representa una complexa mescla d'estils artístics que van des del [[gòtic]] al [[herrerià]], passant pel [[renaixentiste]] de diverses époques. El primitiu casal és gòtic mediterràneu en el pati descobert i en la seua escala volada, en porta ogival en l'entresol, igual que en la frontera, en finestrals allindats en l'entresol i trilobats en l'altura principal, igual que en les finestres situades davall del ràfol. Les portes falconeres i els cantons són renaixentistes i els finestrals del segon pis '''classicistes'''. La balustrada que corona les torres és de caràcter escurialense.

En l'interior del palau s'accedix per la porta principal, on hi ha un pati descobert d'estil gòtic en una escala de [[1525]] per la que s'accedix al pis principal de [[1482]]. Hi ha una atra escala que dona accés a l'entresol de la torrasa que posseïx un ric teginat policromat, en molt d'or, pel quin es nomena a esta estada la '''sala dorada''', dissenyada per '''Ginés Linares''' en [[1534]] i finalisada per diferents pintors, '''[[Joan de Joanes]] ''' entre ells. De la sala dorada es passa a una atra més chicoteta obra de '''[[Marià Benlliure]] '''. En el pis principal entrem davall un arc gòtic coronat per un bell fris renaixentiste. A la dreta s'ha instalat l'oratori, en un retaule de [[1606]], de '''Fondestald''', en el que es representen els patrons dels tres braços del Regne. És molt cridaner el frontal de brocat i un crucifix de '''[[Ribalta]] '''. En el solemne saló de les Corts es representen en els llenços de les parets els seus estaments. El fresc és de '''Juan Zariñena'''. Els taulellets del magnífic sòcol procedixen de fàbriques valencianes que van imitar la taulelleria de '''[[Triana]] ''' i de '''[[Talavera]] '''. Més important són el sostre i la galeria. Fon llaurada en fusta per Ginés Linares, en [[1540]], i '''Gaspar Gregori''', des de [[1563]] a [[1566]].

En l'interior del palau s'accedix per la porta principal, on hi ha un pati descobert d'estil gòtic en una escala de l'any [[1525]] per la que s'accedix al pis principal de [[1482]]. Hi ha una atra escala que dona accés a l'entresol de la torrasa que posseïx un ric teginat policromat, en molt d'or, pel quin es nomena a esta estada la '''sala dorada''', dissenyada per '''Ginés Linares''' en [[1534]] i finalisada per diferents pintors, '''[[Joan de Joanes]] ''' entre ells. De la sala dorada es passa a una atra més chicoteta obra de '''[[Marià Benlliure]] '''. En el pis principal entrem davall un arc gòtic coronat per un bell fris renaixentiste. A la dreta s'ha instalat l'oratori, en un retaule de [[1606]], de '''Fondestald''', en el que es representen els patrons dels tres braços del Regne. És molt cridaner el frontal de brocat i un crucifix de '''[[Ribalta]] '''. En el solemne saló de les Corts es representen en els llenços de les parets els seus estaments. El fresc és de '''Juan Zariñena'''. Els taulellets del magnífic sòcol procedixen de fàbriques valencianes que van imitar la taulelleria de '''[[Triana]] ''' i de '''[[Talavera]] '''. Més important són el sostre i la galeria. Fon llaurada en fusta per Ginés Linares, en l'any [[1540]], i '''Gaspar Gregori''', des de [[1563]] a [[1566]].

En el corredor o saló de reis hi ha una interessant galeria de retrats dels reis de [[Valéncia]], des de [[Jaume I el Conquistador]] a [[Alfons XIII]]. Este saló s'alça sobre la crugia de bigues del vestíbul i s'aguaita al carrer Cavallers a través dels seus quatre finestrals partits per fines columnes. La construcció de l'estada, iniciada en [[1511]], es deu a Joan Monçano. El teginat original va desaparéixer en el [[sigle XIX]] i fon substituït per l'actual. Este saló és utilisat en l'actualitat per a recepcions. En els atres salons del palau, la [[Diputació de Valéncia]] conserva un extraordinari patrimoni d'art en què figuren obres capitals dels més destacats artistes valencians. La torrasa nova es va construir en els anys 50, obra de '''Luis Albert Ballesters''', que ha conseguit una inteligent compenetració de la novetat en l'antic. Junt en la fatada que presenta el primitiu torrasa a l'est, s'estén un chicotet jardí que ocupa el solar que va deixar l'antiga [[Casa de la Ciutat]].

En el corredor o saló de reis hi ha una interessant galeria de retrats dels reis de [[Valéncia]], des de [[Jaume I el Conquistador]] a [[Alfons XIII]]. Este saló s'alça sobre la crugia de bigues del vestíbul i s'aguaita al carrer Cavallers a través dels seus quatre finestrals partits per fines columnes. La construcció de l'estada, iniciada en [[1511]], es deu a Joan Monçano. El teginat original va desaparéixer en el [[sigle XIX]] i fon substituït per l'actual. Este saló és utilisat en l'actualitat per a recepcions. En els atres salons del palau, la [[Diputació de Valéncia]] conserva un extraordinari patrimoni d'art en què figuren obres capitals dels més destacats artistes valencians. La torrasa nova es va construir en els anys 50, obra de '''Luis Albert Ballesters''', que ha conseguit una inteligent compenetració de la novetat en l'antic. Junt en la fatada que presenta el primitiu torrasa a l'est, s'estén un chicotet jardí que ocupa el solar que va deixar l'antiga [[Casa de la Ciutat]].