Diferència entre les revisions de "Principat d'Astúries"
m |
|||
| (No es mostren 57 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
|país = Espanya | |país = Espanya | ||
|unitat = [[Comunitat autònoma]] | |unitat = [[Comunitat autònoma]] | ||
| − | |bandera = | + | |bandera = Flag of Asturias.svg |
| − | |escut = | + | |escut = Escudo de Asturias (oficial).svg |
| − | |mapa = | + | |mapa = Asturias in Spain (including Canarias).svg |
|tamany_mapa = 200px | |tamany_mapa = 200px | ||
|peu_mapa = <small>Asturies en Espanya</small> | |peu_mapa = <small>Asturies en Espanya</small> | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Asturianu/a </br> | Asturianu/a </br> | ||
|dirigents_nom = [[Vicente Álvarez Areces]] ([[FSA]]-[[PSOE]]) | |dirigents_nom = [[Vicente Álvarez Areces]] ([[FSA]]-[[PSOE]]) | ||
| − | | | + | |superfície = 10.603,57 |
|superfície_lloc = 10 | |superfície_lloc = 10 | ||
|superfície_post = (2,1%) | |superfície_post = (2,1%) | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
|camp3_nom = | |camp3_nom = | ||
|camp3 = | |camp3 = | ||
| − | |població = 1. | + | |població = 1.004.499 |
|població_lloc = 13 | |població_lloc = 13 | ||
| − | |població_any = | + | |població_any = 2022 |
|població_post = | |població_post = | ||
|densitat = 101,87 hab/km² | |densitat = 101,87 hab/km² | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
|tipo_superior_X = | |tipo_superior_X = | ||
|superior_X = | |superior_X = | ||
| − | |pàgina web = | + | |pàgina web = www.asturias.es |
}} | }} | ||
| + | El '''Principat d'Astúries''' (en [[asturià]] ''Principáu d'Astúries'' i en [[castellà]] ''Principado de Asturias'') és una comunitat autònoma uniprovincial d'[[Espanya]]. Rep el nom de Principat per raons històriques, a l'ostentar l'hereder de la Corona d'Espanya el títul de Príncip d'Astúries. La seua capital és la ciutat d'[[Oviedo]], sent Gijón la seua ciutat més poblada. | ||
| − | El | + | == Etimologia == |
| + | El terme Astúries, rep el nom dels seus antics pobladors, els Asturs, primitius habitants de les vores de l'Astura (Esla) fins la denominació romana. El nom d'Astures era no solament als de la Meseta (Cismontans) sino també als del nort (Transmontans). | ||
| − | + | Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. | |
| − | + | Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset. | |
| − | + | En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, nomenat antigament <<Sturia>>. Aixina mateix, en el Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>. | |
| − | |||
== Localisació == | == Localisació == | ||
| − | [[ | + | [[File:Satellite image of Asturies in January 2003.jpg|thumb|right|180px|Astúries des de l'espai en [[giner]] de l'any [[2003]]]] |
| − | Astúries es troba situada | + | Astúries es troba situada en la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de [[Lugo]] ([[Galícia]]), al est en [[Cantàbria]], al sur en la província de [[Lleó]] (Castella i Lleó) i al nort en el [[mar Cantàbric]]. |
| − | + | Posteriorment a la mort del rei [[Don Pelayo]] (any [[737]]), el territori asturià comprén des del [[riu Eo]] al [[riu Asón]]. | |
| − | En la majoria dels mapes cartogràfics fets des | + | En la majoria dels mapes cartogràfics fets des del [[sigle XVI]] es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries d'Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el [[riu Eo]] i per la part oriental en el consell de [[Ribadesella]], a on escomençaven les de Santillana. Esta aplegava poc fins més allà de [[Santander]], situant-se la seua frontera oriental en el [[riu Asón]], Pel sur les Asturies llimitaven en la [[Cordillera Cantàbrica]]. |
| − | En el mapa cartogràfic editat en [[1700]] per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Astúries, estant dividit encara en la | + | En el mapa cartogràfic editat en l'any [[1700]] per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com a Principat d'Astúries, estant dividit encara en la d'Oviedo i la de Santillana. En l'any [[1778]] les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la comarca dels Nou Valls, en Cantàbria. |
| − | El contorn actual s'establix en la divisió territorial de [[1833]], que dividix [[Espanya]] en províncies a imitació de | + | El contorn actual s'establix en la divisió territorial de l'any [[1833]], que dividix [[Espanya]] en províncies a imitació de la francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries d'Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria. |
| − | == | + | == Context geogràfic == |
| − | El | + | El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial és l'[[Castellà|espanyol]], pero també s'utilisa l'asturià o [[bable]]. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort en l'Estatut d'autonomia d'Astúries. |
| − | + | Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. La ciutat més poblada es [[Gijón]], en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, Oviedo, en 216.607 hab. i d'Avilés, que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son Siero (49.491 hab.), Langreo (450.668) i Mieres (44.992 hab). Les senyes són del INE, a 1 de [[giner]] de [[2007]]. | |
| − | |||
| − | |||
== Història == | == Història == | ||
| − | [[ | + | [[File:Santa María del Naranco, Oviedo.jpg|thumb|right|180px|<center>Santa Maria del Naranco, [[Patrimoni de l'Humanitat]]</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Oviedo croix Victoire.jpg|thumb|right|180px|Image de la cara anterior de la [[Creu de Victòria]].]] |
| − | Ocupada per grups humans des | + | Ocupada per grups humans des del [[Paleolític Inferior]], durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupestres del orient de la Comunitat. En el [[Mesolìtic]] es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'[[Edat de Bronze]], caracterisada pels megalits i túmuls. Durant l'[[Edat de Ferro]], en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els asturs) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials. |
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón. | La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón. | ||
| − | + | Despuix de varis sigles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[sigle VI]], que terminaria a principis del [[sigle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en l'any [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries despuix de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[sigle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els sigles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Despuix de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes. | |
| − | En el [[sigle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana | + | En el [[sigle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana en el sigle següent. |
| − | El 8 de | + | El [[8 de maig]] de [[1808]], la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a [[França]] i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de [[giner]] de [[1830]], l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en [[Càdiz]] proclamant la [[Constitució de 1812]]. |
| − | A partir de [[1830]] escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l' | + | A partir de l'any [[1830]] escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'indústria siderúrgica i naval. |
| − | El 6 d' | + | El [[6 d'octubre]] de [[1934]] escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no varen admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un alvanç del fascisme en [[Espanya]]. La Revolució de [[1934]] va tindre ad Astúries per l'escenari principal. |
| − | Durant la revolució de | + | Durant la revolució de l'any 1934, protagonisada pels miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada. |
| − | La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el 19 de juliol. El 25 d'agost de 1937 es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó presidint | + | La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el [[19 de juliol]]. El [[25 d'agost]] de [[1937]] es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó presidint pel dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el [[20 d'octubre]] de 1937. Despuix de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Astúries. |
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme. | Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme. | ||
| − | En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de | + | En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de la lluita per l'oficialitat de l'[[asturià]] (com en [[Aragó]], [[Lleó]] i la [[Comunitat Valenciana]]) i s'està vivint un aument del moviment nacionaliste, pese a que este mai va conseguir representació en la Junta General. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 185: | Llínea 174: | ||
Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals): | Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals): | ||
| − | *[[Partido Socialista Obrero Español]] | + | * [[Partido Socialista Obrero Español]] |
| − | *[[Partido Popular]] | + | * [[Partido Popular]] |
| − | *[[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]] | + | * [[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]] |
| − | *[[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]]) | + | * [[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]]) |
| − | *[[Los Verdes-Grupo Verde]] | + | * [[Los Verdes-Grupo Verde]] |
| − | *[[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]]) | + | * [[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]]) |
| − | == Organisació | + | == Organisació territorial == |
| − | [[ | + | [[File:Covadonga.jpg|thumb|right|300px|<center>Santa Cova, en el Santuari de Covadonga</center>]] |
Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s. | Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s. | ||
L'Estatut també parla de la possibilitat d'ordenació de [[comarques d'Asturias|comarques]], encara que llegalment no s'ha desenrollat encara. | L'Estatut també parla de la possibilitat d'ordenació de [[comarques d'Asturias|comarques]], encara que llegalment no s'ha desenrollat encara. | ||
| − | A efectes jurídics | + | A efectes jurídics en Astúries trobem tres circumscripcions electorals, sent la major de totes elles a efectes poblacionals la central. |
Des del punt de vista judicial Astúries es dividix en 18 [[Partits judicials d'Asturias|partits judicials]], en jujats de primera instància en la capital de cada un d'ells. | Des del punt de vista judicial Astúries es dividix en 18 [[Partits judicials d'Asturias|partits judicials]], en jujats de primera instància en la capital de cada un d'ells. | ||
| Llínea 206: | Llínea 195: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
{{AP|Economía de Asturias}} | {{AP|Economía de Asturias}} | ||
| − | La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en | + | La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla|creïlles]] i [[poma|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les darassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys. |
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país). | A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país). | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | + | [[File:Asturias Crecimiento-08-18.png|thumb|right|300px|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]] | |
| − | [[ | ||
{{AP|Demografía d'Asturias}} | {{AP|Demografía d'Asturias}} | ||
| − | Astúries conta en 1. | + | Astúries conta en 1.004.499 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola. |
| − | La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per | + | La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones. |
| − | + | El percentage d'[[immigració en Espanya|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres voltes manco que la mija nacional i a soles per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són l'[[Equador|ecuatorià]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%). | |
== Cultura == | == Cultura == | ||
=== Art === | === Art === | ||
| − | Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica ( | + | Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (art asturià) en monuments com [[Santa Maria del Naranco]], [[Santianes de Pràvia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil prerromànic ramirense (degut a [[Ramiro I]]) o [[San Juliàn de los Prados]], coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a [[Alfonso II el Casto]]), tots ells en Oviedo. En el concello de [[Villaviciosa]] existixen [[Iglésia de San Salvador de Valdediós|l'iglésia de San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el <<Conventín>>) i [[Iglésia de San Salvador de Priesca|l'iglésia de San Salvador de Priesca]]. En el concello de [[Cabranes]], destaca [[San Julián de Viñón]]. |
| + | |||
| + | === Llengua === | ||
| + | [[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG|thumb|right|180px|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]] | ||
| + | Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com a tal pel Principat d'Astúries d'acort en el seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada. | ||
| + | |||
| + | L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada en l'edat mija d'Astúries (a on també estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat de l'asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià. | ||
| + | |||
| + | L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu". | ||
| + | |||
| + | Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Asturias}} | ||
| + | * [https://www.asturias.es/ Portal web del Principat d'Astúries]. | ||
| + | * [https://www.turismoasturias.es/ Portal web Turisme Principat d'Astúries]. | ||
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | ||
[[Categoria:Astúries]] | [[Categoria:Astúries]] | ||
Última revisió del 10:29 3 oct 2024
| Principat d'Astúries Principado de Asturias | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comunitat autònoma d'Espanya | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
.svg)
.svg)
El Principat d'Astúries (en asturià Principáu d'Astúries i en castellà Principado de Asturias) és una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Rep el nom de Principat per raons històriques, a l'ostentar l'hereder de la Corona d'Espanya el títul de Príncip d'Astúries. La seua capital és la ciutat d'Oviedo, sent Gijón la seua ciutat més poblada.
Etimologia[editar | editar còdic]
El terme Astúries, rep el nom dels seus antics pobladors, els Asturs, primitius habitants de les vores de l'Astura (Esla) fins la denominació romana. El nom d'Astures era no solament als de la Meseta (Cismontans) sino també als del nort (Transmontans).
Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset. En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, nomenat antigament <<Sturia>>. Aixina mateix, en el Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.
Localisació[editar | editar còdic]
Astúries es troba situada en la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de Lugo (Galícia), al est en Cantàbria, al sur en la província de Lleó (Castella i Lleó) i al nort en el mar Cantàbric.
Posteriorment a la mort del rei Don Pelayo (any 737), el territori asturià comprén des del riu Eo al riu Asón.
En la majoria dels mapes cartogràfics fets des del sigle XVI es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries d'Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el riu Eo i per la part oriental en el consell de Ribadesella, a on escomençaven les de Santillana. Esta aplegava poc fins més allà de Santander, situant-se la seua frontera oriental en el riu Asón, Pel sur les Asturies llimitaven en la Cordillera Cantàbrica.
En el mapa cartogràfic editat en l'any 1700 per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com a Principat d'Astúries, estant dividit encara en la d'Oviedo i la de Santillana. En l'any 1778 les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la comarca dels Nou Valls, en Cantàbria.
El contorn actual s'establix en la divisió territorial de l'any 1833, que dividix Espanya en províncies a imitació de la francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries d'Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria.
Context geogràfic[editar | editar còdic]
El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial és l'espanyol, pero també s'utilisa l'asturià o bable. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort en l'Estatut d'autonomia d'Astúries.
Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. La ciutat més poblada es Gijón, en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, Oviedo, en 216.607 hab. i d'Avilés, que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son Siero (49.491 hab.), Langreo (450.668) i Mieres (44.992 hab). Les senyes són del INE, a 1 de giner de 2007.
Història[editar | editar còdic]
Ocupada per grups humans des del Paleolític Inferior, durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupestres del orient de la Comunitat. En el Mesolìtic es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'Edat de Bronze, caracterisada pels megalits i túmuls. Durant l'Edat de Ferro, en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els asturs) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials.
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'Estat Romà, en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.
Despuix de varis sigles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el sigle VI, que terminaria a principis del sigle VIII en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en Roma i Toledo, no fon fàcil de sometre, establint-se en l'any 722 una independència de fet com Regne d'Astúries despuix de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el sigle X al Regne de Lleó. Durant els sigles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Despuix de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.
En el sigle XVI el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana en el sigle següent.
El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de giner de 1830, l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en Càdiz proclamant la Constitució de 1812.
A partir de l'any 1830 escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'indústria siderúrgica i naval.
El 6 d'octubre de 1934 escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no varen admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un alvanç del fascisme en Espanya. La Revolució de 1934 va tindre ad Astúries per l'escenari principal.
Durant la revolució de l'any 1934, protagonisada pels miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.
La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el 19 de juliol. El 25 d'agost de 1937 es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó presidint pel dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. Despuix de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Astúries.
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de 1990, el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.
En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de la lluita per l'oficialitat de l'asturià (com en Aragó, Lleó i la Comunitat Valenciana) i s'està vivint un aument del moviment nacionaliste, pese a que este mai va conseguir representació en la Junta General.
Política[editar | editar còdic]
| Partit | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | |
| PSOE | 26 | 20 | 21 | 17 | 24 | 22 | 21 | |
| PP | 14 | 13 | 15 | 21 | 15 | 19 | 20 | |
| EU | 5 | 4 | 6 | 6 | 3 | 4 | 4 | |
| CDS | 8 | 2 | ||||||
| CA | 1 | |||||||
| URAS/PAS | 1 | 3 | 0 | 0 | ||||
| Total | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | 45 | |
Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals):
- Partido Socialista Obrero Español
- Partido Popular
- Izquierda Xunida d'Asturies, Bloque por Asturies
- Unión Asturianista (Partíu Asturianista y Unión Renovadora Asturiana)
- Los Verdes-Grupo Verde
- Unidá (federación de partidos, entre los que está Izquierda Asturiana)
Organisació territorial[editar | editar còdic]
Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 consells, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la parroquia, que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents barris.
L'Estatut també parla de la possibilitat d'ordenació de comarques, encara que llegalment no s'ha desenrollat encara.
A efectes jurídics en Astúries trobem tres circumscripcions electorals, sent la major de totes elles a efectes poblacionals la central.
Des del punt de vista judicial Astúries es dividix en 18 partits judicials, en jujats de primera instància en la capital de cada un d'ells.
Des del punt de vista sanitari Astúries té 8 Àrees Sanitàries, 2 Districtes Sanitaris, 66 Zones Bàsiques de Salut i 15 Zones Especials de Salut. (Senyes: Institut d'Informació Sanitària, 2002).
Economia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Economía de Asturias.
La economia del Principat d'Astúries, comunitat autònoma espanyola, conta en un sector primari en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura (dacsa, creïlles i pomes) i pesca. Continua sent significativa la mineria de carbó encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El sector secundari empra al 30% de la població activa, sent importants la siderúrgia, l'alimentació, les darassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el sector terciari s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el turisme ha adquirit en la regió en els últims anys. A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en 2006 (el 89,7% del PIB per capita del país).
Demografia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Demografía d'Asturias.
Astúries conta en 1.004.499 habitants (INE 2022), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km2, és llaugerament superior a la mija espanyola.
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de 1987 la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per Oviedo i Gijón (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'Avilés en 44 persones.
El percentage d'estrangers és del 2,81% (INE 2006), tres voltes manco que la mija nacional i a soles per davant de Galícia i Extremadura. Els principals colectius estrangers són l'ecuatorià (14,76% del total estrangers), el colombià (9,01%) i el portugués (7,34%).
Cultura[editar | editar còdic]
Art[editar | editar còdic]
Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (art asturià) en monuments com Santa Maria del Naranco, Santianes de Pràvia i San Miguel de Lillo d'estil prerromànic ramirense (degut a Ramiro I) o San Juliàn de los Prados, coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a Alfonso II el Casto), tots ells en Oviedo. En el concello de Villaviciosa existixen l'iglésia de San Salvador de Valdediós (familiarment coneguda pels asturians com el <<Conventín>>) i l'iglésia de San Salvador de Priesca. En el concello de Cabranes, destaca San Julián de Viñón.
Llengua[editar | editar còdic]
Si be el castellà és l'única llengua oficial del Principat, l'asturià és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com a tal pel Principat d'Astúries d'acort en el seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.
L'asturià te el seu orige en la llengua romanç derivada del llatí parlada en l'edat mija d'Astúries (a on també estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any 959, mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de 1085. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat de l'asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En 1981 es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any 2005 s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el castellà. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu".
Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre valencià i català). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Principat d'Astúries.- Portal web del Principat d'Astúries.
- Portal web Turisme Principat d'Astúries.
