Diferència entre les revisions de "Juan Vanrell Nadal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 41 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Juan Vanrell.jpg‎|thumb|rigth|<center>Joan premiat</center>]]
+
[[Archiu:Juan vanrell.jpg‎|thumb|250px|<center>Joan Vanrell</center>]]
[[Image:Juan Vanrell2.jpg‎|right|thumb|<center>Premi Llealtat</center>]]
+
[[Archiu:Joan vanrell2.jpg‎|thumb|250px|<center>Joan Vanrell</center>]]
'''Juan Vanrell Nadal''' va nàixer en [[Algàida]], poble rural de [[Mallorca]], als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.  
+
'''Juan Vanrell Nadal''', conegut per '''Juan Vanrell''' o '''Joan Vanrell''' ([[Algàida]], [[Mallorca]], [[1930]] - [[Valéncia]], [[8 de setembre]] de [[2024]]), fon un filòlec i professor mallorquí.
  
Prop del seu poble trobem el santuari, de "[[La Mare de Deu de la Pàu]]", construït per orde de [[Jaume I]] en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.
+
== Biografia ==
  
==Estudis==
+
Joan Vanrell naixqué en [[Algàida]], un poble rural de [[Mallorca]], en l'any [[1930]], als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa. Prop del seu poble es troba el santuari, de "[[La Mare de Deu de la Pau]]", construït per orde de [[Jaume I]] en acció de gràcies per la conquista de Mallorca. Joan Vanrell, fallí el [[8 de setembre]] de l'any [[2024]] en la [[ciutat de Valéncia]].
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época no mes parlava [[balear]], la seua llengua mare.
 
  
En [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.
+
=== Estudis ===
  
 +
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava [[balear]], la seua llengua mare.
  
{{cita|"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell}}
+
En l'any [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], se formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.  
  
Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma de Mallorca]]
+
{{cita|Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells.|Joan Vanrell}}
  
==Desenroll professional==
+
Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma]]
  
Va eixercir la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de [[La Salle]].
+
=== Desenroll professional ===
  
Destaca els deu anys que va impartir classe en Mahón ([[1948]]-[[1958]]),a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]].
+
Va eixercir la seua professió de mestre en diversos Coleges de [[La Salle]]. Destaca els dèu anys que va impartir classe en [[Mahó]] ([[1948]]-[[1958]]), a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]].
  
Donà gran impuls al baloncistella, creant en [[1950]] el [[C.B. La Salle]] que en el temps s'ha convertit en l'actual '[[Baloncistella Menorca]]' de 1ª divisió.
+
Donà gran impuls al [[bàsquet]], creant en l'any [[1950]] el [[C.B. La Salle]] que en el temps s'ha convertit en l'actual '[[Bàsquet Menorca]]' de 1ª divisió.
  
En [[1959]], ingressà en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en [[1963]].
+
En l'any [[1959]], ingressà en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en [[1963]].
  
En [[1968]] guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser secretari i director.
+
En l'any [[1968]] guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser-ne secretari i director.
  
En [[1982]] accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en [[Nules]] i [[Carcaixent]] i es jubila en [[1992]] en l'Institut de [[Chirivella]].
+
En l'any [[1982]] accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en [[Nules]] i [[Carcaixent]] i es jubila en [[1992]] en l'Institut de [[Chirivella]].
 +
 
 +
== Últims anys ==
  
==Hui==
 
 
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i de la [[Llengua Balear]].
 
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i de la [[Llengua Balear]].
  
 
==Atres càrrecs==
 
==Atres càrrecs==
  
*En [[1978]] es triat President Nacional de l'[[Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija]].  
+
*En l'any [[1978]] és triat President Nacional de l'[[Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija]]. A on treballà per la millora salarial.
A on treballà per la millora salarial.
 
  
{{cita| "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".}}
+
{{Cita|Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional.|Joan Vanrell}}
*Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de la eixecutiva nacional.
 
*En [[2002]], és nomenat President de, [[Sa Llengo Balear]].
 
  
 +
*Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de l'eixecutiva nacional.
 +
*En l'any [[2002]], és nomenat President de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]].
  
 
==Antics alumnes==
 
==Antics alumnes==
 +
 
* Tinent General D. [[Lluís Aleixandre Sintes]].
 
* Tinent General D. [[Lluís Aleixandre Sintes]].
 
* D. [[Manuel Elices Calafat]].
 
* D. [[Manuel Elices Calafat]].
  
 
==Premis==
 
==Premis==
* En [[2009]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] li ha concedit el '[[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
+
 
 +
* En l'any [[2009]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) li va concedir el '[[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
  
 
==Publicacions==
 
==Publicacions==
*Publica artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris [[Levante]] i, [[Las Provincias]].
 
*Artículs periodístics en [[ABC]], [[La Razón]], [[El Mundo]], [[Diario de Baleares]], Las Provincias, [[Diario de Valencia]], [[Valéncia Hui]] i actualment en los digitals [[El Palleter]] i [[Baleares Liberal]].
 
  
 +
*Ha publicat artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris ''[[Levante-EMV]]'' i ''[[Las Provincias]]''.
 +
*Artículs periodístics en els periòdics ''[[ABC]]'', ''[[La Razón]]'', ''[[El Mundo]]'', ''[[Diario de Baleares]]'', ''Las Provincias'', ''[[Diario de Valencia]]'', ''[[Valéncia Hui]]'' i últimament en els digitals ''[[El Palleter]]'' i ''[[Baleares Liberal]]''.
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]]
 +
 +
==Cites==
 +
 +
Destaquem algunes cites dels artículs de Joan Vanrell publicats en prensa de paper o digital:
 +
 +
* [[Artur Mas]], president de la [[Generalitat de Catalunya]], digué en [[juliol]] de l'any [[2012]] que les comunitats autònomes desapareguen, excepte [[Galícia]], [[País Vasc]] i [[Catalunya]], per ser ''comunitats històriques''.
 +
 +
{{Cita|''¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca ([[1229]]) y a Valencia ([[1238]]) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?''|''¿Qué derechos históricos?'' ([[Diario de Valencia]], 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal}}
 +
 +
* Juan Vanrell, comenta sobre el canvi del topònim de la ciutat, capital de Menorca, Mahó:
 +
 +
{{Cita|''Como guinda, el pasado 1 de julio, los políticos progresados del 'pacte de progrés' acordaron quitar la 'H' a la capital de Menorca, Mahón. Ofuscados analfabetos en historia han pisoteado miserablemente un nombre antiquísimo, usado por fenicios, romanos, godos, árabes y menorquines desde siempre. Mentes ancladas en el rencor y la mentira han asesinado un nombre milenario. ¡Sí, señores políticos y pseudo intelectuales, habéis cometido un crimen de lesa cultura! Lo alucinante es que actúan en nombre de la 'ciencia' y del 'progreso'. ¿Puede llamarse progreso mutilar la cultura ancestral de un pueblo? Obviamente una 'H' en sí no tiene gran importancia. Pero en el caso de Mahón, su supresión significa la profanación de una milenaria reliquia cultural.''|'Qué pasa en Baleares' (''[[Diario de Valencia]]'', juliol de 2006), per Juan Vanrell Nadal}}
 +
 +
* Juan Vanrell, també comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol (el [[Pacte de Reus]]) per a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL):
 +
 +
{{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (''[[Diario de Valencia]]'', 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}
 +
 +
{{Cita|''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per [[Juan Vanrell]] ([[La Razón]], 27.11.2004)}}
 +
 +
==Enllaços externs==
 +
 +
* [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/juan-vanrell-c.htm Biografia de Juan Vanrell - Ma Vida]
 +
* [https://llengobalear.miraheze.org/wiki/Juan_Vanrell_Nadal Juan Vanrell Nadal - S'Enciclopèdi]
 +
* [http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Juan%20Vanrell%20Nadal Artículs de Juan Vanrell - Associació Cardona i Vives]
 +
* [https://www.menorca.info/menorca/local/2010/01/20/1347470/lengua-balear-tesoro-filologico-hallazgo.html "La lengua balear es un tesoro filológico, un hallazgo" - Entrevista a Juan Vanrell - ''Menorca info'']
 +
* [https://periodicodebaleares.es/el-legado-de-juan-vanrell-nadal-un-faro-de-sabiduria-en-la-educacion-y-la-cultura-balear/ El legado de Juan Vanrell Nadal: Un faro de sabiduría en la educación y la Cultura Balear - ''Periódico de Baleares'']
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Balear]]
 +
[[Categoria:Balearisme]]

Última revisió del 11:44 11 set 2024

Joan Vanrell
Joan Vanrell

Juan Vanrell Nadal, conegut per Juan Vanrell o Joan Vanrell (Algàida, Mallorca, 1930 - Valéncia, 8 de setembre de 2024), fon un filòlec i professor mallorquí.

Biografia[editar | editar còdic]

Joan Vanrell naixqué en Algàida, un poble rural de Mallorca, en l'any 1930, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa. Prop del seu poble es troba el santuari, de "La Mare de Deu de la Pau", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca. Joan Vanrell, fallí el 8 de setembre de l'any 2024 en la ciutat de Valéncia.

Estudis[editar | editar còdic]

Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava balear, la seua llengua mare.

En l'any 1937 entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com Germans de la Salle. Deprengué castellà i francés, se formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.

Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells.
Joan Vanrell

Se llicencià en el títul de magisteri en l'Escola Normal de Palma

Desenroll professional[editar | editar còdic]

Va eixercir la seua professió de mestre en diversos Coleges de La Salle. Destaca els dèu anys que va impartir classe en Mahó (1948-1958), a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la Guerra Civil Espanyola.

Donà gran impuls al bàsquet, creant en l'any 1950 el C.B. La Salle que en el temps s'ha convertit en l'actual 'Bàsquet Menorca' de 1ª divisió.

En l'any 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.

En l'any 1968 guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de Tavernes de la Valldigna a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser-ne secretari i director.

En l'any 1982 accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.

Últims anys[editar | editar còdic]

En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la llengua valenciana i de la Llengua Balear.

Atres càrrecs[editar | editar còdic]

Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional.
Joan Vanrell

Antics alumnes[editar | editar còdic]

Premis[editar | editar còdic]

Publicacions[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Destaquem algunes cites dels artículs de Joan Vanrell publicats en prensa de paper o digital:

¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca (1229) y a Valencia (1238) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?
¿Qué derechos históricos? (Diario de Valencia, 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal
  • Juan Vanrell, comenta sobre el canvi del topònim de la ciutat, capital de Menorca, Mahó:
Como guinda, el pasado 1 de julio, los políticos progresados del 'pacte de progrés' acordaron quitar la 'H' a la capital de Menorca, Mahón. Ofuscados analfabetos en historia han pisoteado miserablemente un nombre antiquísimo, usado por fenicios, romanos, godos, árabes y menorquines desde siempre. Mentes ancladas en el rencor y la mentira han asesinado un nombre milenario. ¡Sí, señores políticos y pseudo intelectuales, habéis cometido un crimen de lesa cultura! Lo alucinante es que actúan en nombre de la 'ciencia' y del 'progreso'. ¿Puede llamarse progreso mutilar la cultura ancestral de un pueblo? Obviamente una 'H' en sí no tiene gran importancia. Pero en el caso de Mahón, su supresión significa la profanación de una milenaria reliquia cultural.
'Qué pasa en Baleares' (Diario de Valencia, juliol de 2006), per Juan Vanrell Nadal
En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (Diario de Valencia, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!
Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)
Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...
Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

Enllaços externs[editar | editar còdic]