Diferència entre les revisions de "L'Olleria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'Historia' a 'Història')
 
(No es mostren 42 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
+
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
|image_província = [[Image:Mapa-22.jpg|105px]]
+
|image_província = [[File:Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]
|nom =  L'Olleria
+
|nom =   
|image_escut = [[Image:EscutOlleria.jpg|100px]]
+
|image_escut = [[File:Escut de l'Olleria.svg|65px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 31'75 km²
 
|superfície = 31'75 km²
 
|altitut =425 msnm
 
|altitut =425 msnm
|població = 8630 hab.
+
|població = 8.355 hab. (2022)
|densitat = 261,01 hab./km²
+
|densitat = 263,14 hab./km²
 
|gentilici = ollerià/na
 
|gentilici = ollerià/na
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46850
 
|còdic_postal = 46850
|festes = 1er cap de semana de setembre.
+
|festes = 1er fi de semana de [[setembre]].
|alcalde = Julià Engo i Fresneda (Compromís)
+
|alcalde = Ramón Vidal Soler (PPCV)
|uep = [ http://www.ayto-lolleria.org Web Oficial de l'ajuntament]
+
|web = [https://www.lolleria.org/ Web oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 
+
''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
 
  
 
==Geografia==
 
==Geografia==
  
Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu es suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Claria]], que constituïx el llimit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El casc urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
+
Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Clariano]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
  
Des de [[Valencia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
+
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
 
===Localitats llimítrofs===
 
===Localitats llimítrofs===
 
El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:
 
El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:
  
 
[[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
 
[[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
 +
 
==Història==
 
==Història==
  
 
===Prehistòria===
 
===Prehistòria===
En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsigle XIX per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
+
En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
  
 
===Edat Antiga===
 
===Edat Antiga===
En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen varies viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un [[hipocaust]] en el subsol de la vivenda.
+
En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'[[ermita]] de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un [[hipocaust]] en el subsol de la vivenda.
  
 
===Edat Mija===
 
===Edat Mija===
[[Image:OlleriaXVIII.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria sigle XVIII]]
+
[[Archiu:Olleria6.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria sigle XVI]]
L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."
+
L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'[[or]], que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."
  
Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de [[Xativa]], conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les [[Corts]]. En 1522, la vila es pronuncià a favor de les [[Germanies]], la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.
+
Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de [[Xativa]], conseguida en dos fases, primer la segregació en [[1583]] i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any [[1588]], en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les [[Corts]]. En l'any [[1522]], la vila es pronuncià a favor de les [[Germanies]], la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.
  
 
==Administració==
 
==Administració==
Llínea 70: Llínea 70:
 
   | Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda
 
   | Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda
 
   | Partit_10 = [[Compromís]]
 
   | Partit_10 = [[Compromís]]
 
+
  | Alcalde_11 = Ramón Vidal Soler
 +
  | Partit_11 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_12 = Ramón Vidal Soler
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
}}
 
}}
  
==Demografia==
+
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
La seua població és de 8.355 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
<center>
 
+
{| align="center" {{tablabonita}}
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]]
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379
+
| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225 || align=center| 8.355
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
==Economia==
 
==Economia==
  
Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produix una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tingut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors.
+
Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, nomenades refugi de pastors.
  
Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en 2007 ha vaixat la industria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.
+
Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en l'any [[2007]] ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.
  
 
==Monuments==
 
==Monuments==
Llínea 94: Llínea 100:
 
*'''Ermita del Crist de la Palma.'''
 
*'''Ermita del Crist de la Palma.'''
 
*'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal.
 
*'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal.
*'''Castellet del Porquet''', poblat Neolitic fortificat en muralla.
+
*'''Castellet del Porquet''', poblat [[Neolític]] fortificat en muralla.
*'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
+
*'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any [[1588]]. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc.
+
*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc.
*'''Convent de Capuchins''', fundat en 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademes en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
+
*'''Convent de Capuchins''', fundat en l'any [[1601]] reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del [[sigle XVII]]. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
*'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en 1611. Conserva restants de muralla.
+
*'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en l'any [[1611]]. Conserva restants de muralla.
*'''Convent dels Dominics''', fundat el 1578. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
+
*'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
  
*'''Hospital de San Juan Bautista''', del sigle XIX, en capella neogótica i claustres.
+
*'''Hospital de San Juan Bautista''', del [[sigle XIX]], en capella neogótica i claustres.
 
*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
 
*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
*[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
+
*[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el [[sigle XII]]I. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
 
*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
 
*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
*'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''.  Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic.
+
*'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del [[sigle XX]].
 +
*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''.  Restaurat en el [[sigle XXI]] com bell teatre romantic.
 
*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic.
 
*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic.
*[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic unic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Història local i artesanies.
+
[[File:EscaleraCasaSantonja.jpg|thumb|250 px|Casa Santonja]]
 +
*[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Història local i artesanies.
 
*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.
 
*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.
  
 
==Festes locals==
 
==Festes locals==
[[Image:FilaValenciansOlleria.jpg|thumb|270px|Fila Valencians, Entrà de Moros i Cristians de l'Olleria]]
+
[[Archiu:Caolleria.jpg|thumb|250px|Cartell de les festes de Moros i Cristians de l'Olleria]]
*'''Sant Antoni Abat''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
+
*'''[[Sant Antoni Abat]]''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
*'''Carnestoltes''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
+
*'''[[Carnestoltes]]''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
*'''Semana Santa''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
+
*'''[[Semana Santa]]''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
*'''Festes Patronals''' i de '''Moros i Cristians''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
+
*'''Festes Patronals''' i de '''[[Moros i Cristians]]''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
 
*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
 
*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
 
*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
 
*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
Llínea 122: Llínea 130:
 
==Gastronomia==
 
==Gastronomia==
  
*'''Arros al forn''', lo que es coneix com "La Cassola".
+
*'''[[Arròs al forn]]''', lo que es coneix com "La Cassola".
 
*'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
 
*'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
 
*'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa".
 
*'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa".
Llínea 129: Llínea 137:
 
*'''Embutits''' tradicionals de porc.
 
*'''Embutits''' tradicionals de porc.
  
==Enllaços externs==
+
== Vore també ==
[http://www.ajuntamentdelolleria.org/ Ajuntament de l'Olleria]
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
[http://www.turismelolleria.es/ Turisme l'Olleria]
+
== Referències ==
 +
{{referències}}
 +
 
 +
* [https://www.lolleria.org/ Ajuntament de L'Olleria]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Olleria INE. Població de L'Olleria]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|L'Olleria}}
  
 
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
 
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
 +
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 17:42 23 oct 2023

'
Provmap-valencia2.png Escut de l'Olleria.svg
Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació:
Altitut: 425 msnm
Superfície: 31'75 km²
Població: 8.355 hab. (2022)
Densitat: 263,14 hab./km²
Gentilici: ollerià/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46850
Festes majors: 1er fi de semana de setembre.
Alcalde: Ramón Vidal Soler (PPCV)
Pàgina web: Web oficial de l'ajuntament


L'Olleria (en castellà Ollería) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i de la Costera i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la Serra Grossa, que separa este municipi del terme de Canals pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el riu Clariano, que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:

Albaida, Alfarrasí, Ayelo de Malferit, Bellús, Bufalí, Canals, Guadasséquies, Montaverner, Xàtiva i Palomar, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Prehistòria[editar | editar còdic]

En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació des de la Prehistòria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el sigle XIX per Juan Vilanova y Piera, que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

Edat Antiga[editar | editar còdic]

En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.

Edat Mija[editar | editar còdic]

Mapa de l'Olleria sigle XVI

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."

Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de Xativa, conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les Corts. En l'any 1522, la vila es pronuncià a favor de les Germanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Garrido i García MCPV
1983 - 1987 José Such Martínez PSOE
1987 - 1991 José Such Martínez PSOE
1991 - 1995 José Such Martínez PSOE
1995 - 1999 Vicente Bernardo Llop Moliner PPCV
1999 - 2003 Vicente Bernardo Llop Moliner PPCV
2003 - 2007 Vicente Bernardo Llop Moliner PPCV
2007 - 2011 Vicente Bernardo Llop Moliner
Julià Engo i Fresneda
José Vidal Oltra
PPCV
BNV
GdO
2011 - 2015 José Vidal Oltra GdO
2015 - 2019 Julià Engo i Fresneda Compromís
2019 - 2023 Ramón Vidal Soler PPCV
2023 Ramón Vidal Soler PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població és de 8.355 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009 2010 2012 2014 2018 2022
6.852 6.845 6.977 7.010 7.005 7.053 7.302 7.648 7.984 8.514 8.692 8.660 8.630 8.379 8.225 8.355

Economia[editar | editar còdic]

Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos vidre, en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, nomenades refugi de pastors.

Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'Espanya, degut a la crisis econòmica començada en l'any 2007 ha vaixat la indústria del vidre. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Ermita de San Cristóbal. En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
  • Ermita de San Juan Bautista. En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá vint-i-cinc.
  • Ermita del Crist de la Palma.
  • Cova de Sant Nicolau, Habitàda per l'home de neandertal.
  • Castellet del Porquet, poblat Neolític fortificat en muralla.
  • Casa de la Vila. De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
  • Casa del Salido, és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc.
  • Convent de Capuchins, fundat en l'any 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
  • Monasteri de les Agustines descalces, fundat en l'any 1611. Conserva restants de muralla.
  • Convent dels Dominics, fundat en l'any 1578. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
  • Hospital de San Juan Bautista, del sigle XIX, en capella neogótica i claustres.
  • Santuari de la Verge de Loreto, a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
  • Iglesia de Santa María Magdalena, Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
  • El Trinquet, Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
  • L'antic Matador Municipal, un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.
  • L'Almodi o Pósit migeval, que en el sigle XIX es reconvertí en el Teatre Cervantes. Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic.
  • Casa-Palaciana de Zacarés, Casa del Sacristà i la Casa dels Gisberts, destaquen entre atres pel seu valor historic.
Casa Santonja
  • Palau dels Marau , coneguda com "Casa Santonja , antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el Museu Valencià del Vidre, el d'Història local i artesanies.
  • Els Alcavons o mines d'aigua, son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.

Festes locals[editar | editar còdic]

Cartell de les festes de Moros i Cristians de l'Olleria
  • Sant Antoni Abat, Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
  • Carnestoltes, a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
  • Semana Santa, que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
  • Festes Patronals i de Moros i Cristians, es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
  • La Fira. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
  • La festa de La Magdalena, festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
  • Romeria de la Divina Pastora, "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.

Gastronomia[editar | editar còdic]

  • Arròs al forn, lo que es coneix com "La Cassola".
  • El Pa Beneit de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
  • Granisat-gelat de timo, "Timonet de la Serra Grossa".
  • Pastes en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc.
  • Pastiços de nadal, en boniato, cabell d'angel i manteques de porc.
  • Embutits tradicionals de porc.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig