Diferència entre les revisions de "Enric Valor"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
(→Cites) |
||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Infobox escritor |
| − | '''Enric Valor Vives''' ([[Castalla]], [[Província | + | | nom = Enric Valor |
| + | | image = | ||
| + | | grandària = | ||
| + | | descripció = | ||
| + | | seudònim = | ||
| + | | naixcut = 1911 | ||
| + | | nascuda = | ||
| + | | lloc_de_naiximent = Castalla, (Alacant) | ||
| + | | mort = 2000 | ||
| + | | morta = | ||
| + | | lloc_de_mort = Valéncia | ||
| + | | ocupació = Escritor | ||
| + | | país = [[Espanya]] | ||
| + | | periodo = Sigle XX | ||
| + | | gènero = Novela, narracions i contes | ||
| + | | temàtica = | ||
| + | | moviment = | ||
| + | | primeres_obres = | ||
| + | | obres_magnes = ''Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià'' | influències = | ||
| + | | influenciat = Catalanisme | ||
| + | | influenciada = | ||
| + | | premis = | ||
| + | | lloc web = | ||
| + | | firma = | ||
| + | | notes a peu = | ||
| + | }} | ||
| + | |||
| + | '''Enric Valor Vives''' ([[Castalla]], [[Província d'Alacant|Alacant]]; [[1911]] - † [[Valéncia]], [[2000]]) fon un escritor i gramàtic [[Comunitat Valenciana|valencià]] en [[llengua catalana]] i d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Realisà un important treball de recolecció i recuperació de la [[lexicografia]] del [[valencià]] i fon un dels principals promotors i responsables de la [[catalanisació]] de la [[llengua valenciana]], junt a [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchis Guarner]], entre atres. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Enric Valor naixqué en | + | [[File:Enric Valor al mural de la facultat de Filosofia, València (cropped).JPG|thumb|Enric Valor en el mural de la facultat de Filosofia de Valéncia]] |
| + | Enric Valor naixqué en l'any [[1911]] en el si d'una família acomodada rural de [[Castalla]], poble de la comarca valenciana de la [[Foya de Castalla]] ([[Alacant|Província d'Alacant]]). Estudià per a mestre mercantil, i despuix es va dedicar a l'indústria del calçat en [[Elda]] i despuix en [[Mallorca]], va impulsar la Secció Jurídica de l'Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En l'any [[1930]], als dèneu anys d'edat i en [[Alacant]], escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de ''[[El Tio Cuc]] '', un periòdic [[sàtira|satíric]] d'ideologia [[república|republicana]]. Inicialment este [[Periòdic (publicació)|periòdic]] s’escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, ''El Tio Cuc'' va ser adequant-se gradualment. | ||
| − | Quan es proclama la [[Segona República Espanyola|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' | + | Quan es proclama la [[Segona República Espanyola|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola. |
| − | + | Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). Poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política|repressió]], va tornar a l'obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors. | |
| − | A conseqüència | + | A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en l'any [[2000]]. |
== Obra llingüística == | == Obra llingüística == | ||
| − | Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari ''El Tio Cuc'' | + | Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari ''El Tio Cuc'' d'[[Alacant]]. Va ser colaborador en la realisació del ''[[Diccionari català-valencià-balear]] '', dirigit per [[Francesc de Borja Moll]], suministrant [[lèxic]] del [[valencià meridional]]. |
En [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchís-Guarner i Cabanilles|Sanchís-Guarner]], fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la [[llengua valenciana]], difonent la gramàtica catalana de [[Pompeu Fabra]] en obres com a ''Curs de la llengua valenciana'' (Gorg, [[1961]]), ''Millorem el llenguatge'' ([[1971]]), i ''Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià'' ([[1973]]), que es va poder publicar en català l’any [[1977]] (Tres i Quatre). | En [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchís-Guarner i Cabanilles|Sanchís-Guarner]], fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la [[llengua valenciana]], difonent la gramàtica catalana de [[Pompeu Fabra]] en obres com a ''Curs de la llengua valenciana'' (Gorg, [[1961]]), ''Millorem el llenguatge'' ([[1971]]), i ''Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià'' ([[1973]]), que es va poder publicar en català l’any [[1977]] (Tres i Quatre). | ||
| Llínea 32: | Llínea 60: | ||
===Noveles=== | ===Noveles=== | ||
==== Cicle de Cassana ==== | ==== Cicle de Cassana ==== | ||
| − | *'' | + | *''Sense la terra promesa'' (Valéncia, editorial Prometeo, 1980). |
| − | *'' | + | *''Temps de batuda'' (Fernando Torres [editor], 1983) |
| − | *'' | + | *''Enllà de l'horitzó'' (Tàndem Edicions, 1991, en edició conjunta en les atres dos noveles). |
=== ''Rondalles'' === | === ''Rondalles'' === | ||
| Llínea 58: | Llínea 86: | ||
* 1999, Doctor ''honoris causa'' per l'[[Universitat d'Alacant]], 1999. | * 1999, Doctor ''honoris causa'' per l'[[Universitat d'Alacant]], 1999. | ||
* 1999, Doctor ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]]. | * 1999, Doctor ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el català de tots.|Enric Valor}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006). | ||
| + | |||
| + | Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc... | ||
| + | |||
| + | La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu: | ||
| + | |||
| + | 'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.' | ||
| + | |||
| + | Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}} | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
* [http://www.escriptors.cat/autors/valore/ Pàgina dedicada a l'autor en la ''Associació d'Escriptors en Llengua Catalana''] AELC. Pàgina en català, castellà i anglés. | * [http://www.escriptors.cat/autors/valore/ Pàgina dedicada a l'autor en la ''Associació d'Escriptors en Llengua Catalana''] AELC. Pàgina en català, castellà i anglés. | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
[[Categoria:Catalanisme]] | [[Categoria:Catalanisme]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Filòlecs valencians|Valor, Enric]] | [[Categoria:Filòlecs valencians|Valor, Enric]] | ||
[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant|Valor Vives, Enric]] | [[Categoria:Naturals de la província d'Alacant|Valor Vives, Enric]] | ||
Última revisió del 14:35 14 oct 2024
| Naiximent | 1911 Castalla, (Alacant) |
| Mort | 2000 Valéncia |
| Activitat | Escritor |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XX |
| Gèneros | Novela, narracions i contes |
| Obres principals | Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià |
| Influenciat | Catalanisme |
Enric Valor Vives (Castalla, Alacant; 1911 - † Valéncia, 2000) fon un escritor i gramàtic valencià en llengua catalana i d'ideologia pancatalanista. Realisà un important treball de recolecció i recuperació de la lexicografia del valencià i fon un dels principals promotors i responsables de la catalanisació de la llengua valenciana, junt a Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner, entre atres.
Biografia[editar | editar còdic]
.JPG)
Enric Valor naixqué en l'any 1911 en el si d'una família acomodada rural de Castalla, poble de la comarca valenciana de la Foya de Castalla (Província d'Alacant). Estudià per a mestre mercantil, i despuix es va dedicar a l'indústria del calçat en Elda i despuix en Mallorca, va impulsar la Secció Jurídica de l'Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En l'any 1930, als dèneu anys d'edat i en Alacant, escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de El Tio Cuc , un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment este periòdic s’escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, El Tio Cuc va ser adequant-se gradualment.
Quan es proclama la II República Espanyola, i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la catalanofonía d'Alacant. De fet, va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina , de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de Valéncia: La República dels Lletres, El Camí, El Regne de Valéncia. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.
Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra lliterària. És a principis dels anys 1950 quan va escomençar en l’obra de les "rondalles ", un tipos de contes populars valencians, que culminaria en l’obra Rondalles valencianes (1950-1958). Poc a poc, i a mida que el règim de Franco afluixava la repressió, va tornar a l'obra llingüística i, poc abans dels anys 1960, va tornar a contactar clandestinament en els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.
A conseqüència d'això, Valor va passar a ser pres polític de la dictadura de 1966 a 1968. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, Els Quaderns Gorg, en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de gramàtica en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions catalanes i catalanistes. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al Premi Nobel de Lliteratura poc abans de la seua mort en Valéncia en l'any 2000.
Obra llingüística[editar | editar còdic]
Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari El Tio Cuc d'Alacant. Va ser colaborador en la realisació del Diccionari català-valencià-balear , dirigit per Francesc de Borja Moll, suministrant lèxic del valencià meridional.
En Carles Salvador i Sanchís-Guarner, fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la llengua valenciana, difonent la gramàtica catalana de Pompeu Fabra en obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961), Millorem el llenguatge (1971), i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973), que es va poder publicar en català l’any 1977 (Tres i Quatre).
En l'any 1983 publicà La flexió verbal (Tres i Quatre), ordenant l’àmplia dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa catalanisada actual dels verps, i s'utilisa com a material bàsic per a l’ensenyança obligatòria dels escolars valencians.
A banda de totes estes obres de llingüística, cal destacar la riquea lexicogràfica de la seua obra lliterària, en particular els seus rondalles, que arrepleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes.
Obres[editar | editar còdic]
Narracions i contes[editar | editar còdic]
- L'experiment de Strolowickz (1931).
- Narracions de la Foia de Castalla (1953).
- L'ambició d'Aleix (1957).
- Narracions intranscendents (1982).
- Narracions perennes (1988).
- L'esclafamuntanyes (1995).
- Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles (1996).
Noveles[editar | editar còdic]
Cicle de Cassana[editar | editar còdic]
- Sense la terra promesa (Valéncia, editorial Prometeo, 1980).
- Temps de batuda (Fernando Torres [editor], 1983)
- Enllà de l'horitzó (Tàndem Edicions, 1991, en edició conjunta en les atres dos noveles).
Rondalles[editar | editar còdic]
- Rondalles valencianes (1950-1958).
- Rondalles gironines i valencianes (1951).
- Meravelles i picardies (1965-1970).
Premis[editar | editar còdic]
- 1980, se crea el "Premi Enric Valor de lliteratura jovenil" en el seu honor.
- 1983, Premi Sanchis Guarner, de la Diputació Provincial de Valéncia.
- 1985, Premi de las Lletres Valencianes de l'Ajuntament de Valéncia.
- 1986, Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans .
- 1987, Premi de Honor de las Lletres Catalanes, Òmnium Cultural de Barcelona.
- 1987, Membre del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
- 1993, Doctor honoris causa per l'Universitat de Valéncia.
- 1993, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
- 1994, Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla.
- 1996, Miquelet de Honor de la Societat Coral El Micalet, de Valéncia.
- 1997, Premi Cavanilles del Instituto Valenciano de Excursionismo y Naturaleza.
- 1998, Doctor honoris causa per l'Universitat de les Illes Balears.
- 1999, Doctor honoris causa per l'Universitat Jaume I de Castelló.
- 1999, Doctor honoris causa per l'Universitat d'Alacant, 1999.
- 1999, Doctor honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia.
Cites[editar | editar còdic]
Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Pàgina dedicada a l'autor en la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana AELC. Pàgina en català, castellà i anglés.