Diferència entre les revisions de "Burjassot"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Burjassot''' (en [[castellà]] ''Burjasot'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]]. Conta en 37.756 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).
+
[[File:Burjassot. Sitges. Sant Roc 1.JPG|thumb|[[Ermita]] de Sant Roc en Burjassot]]
 +
'''Burjassot''' (en [[castellà]] ''Burjasot''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].  
 +
 
 +
Pertany a la [[província de Valéncia]] i es troba situat en la zona oest de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Burjassot es troba situada al nortoest de la ciutat de [[Valéncia]], dins de la seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]]. La superfície del terme és quasi plana. No obstant, en la zona occidental del municipi hi ha unes chicotetes llomes que conseguixen una altura màxima de xixanta metros que servixen de llímit a l'[[Horta de Valéncia]]. Com tota la comarca, posseïx un [[clima mediterràneu]].
+
Burjassot se troba situada al noroest de la ciutat de [[Valéncia]], dins de la seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]]. La superfície del terme és quasi plana. No obstant, en la zona occidental del municipi hi ha unes chicotetes llomes que conseguixen una altura màxima de xixanta metros que servixen de llímit a l'[[Horta de Valéncia]]. Com tota la comarca, posseïx un [[clima mediterràneu]].
  
−
Es pot accedir a esta localitat a través de les llínees 1 i 4 de [[MetroValencia]].
+
Se pot accedir ad esta localitat a través de les llínees 1 i 4 de [[MetroValencia]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Llínea 10: Llínea 13:
  
 
=== Accessos ===
 
=== Accessos ===
−
Per la seua rodalia a la capital s'ha convertit en un important nuc de comunicacions per a la comarca, seguint travessant el seu terme per la llínia 1 de Metro Valéncia i la llínia T4 de Metro Valéncia, aixina com llínies d'autobusos de la EMT i del Consorci Municipal de Transports(CMT). Per carretera es possible aplegar per la CV-35 (pista d'Ademús / Av. Corts Valencianes) i per la avinguda de Burjassot de la capital valenciana.
+
Per la seua rodalia a la capital s'ha convertit en un important nuc de comunicacions per a la comarca, seguint travessant el seu terme per la llínea 1 de Metro Valéncia i la llínea T4 de Metro Valéncia, aixina com llínies d'autobusos de la EMT i del Consorci Municipal de Transports(CMT). Per carretera és possible aplegar per la CV-35 (pista d'Ademús / Av. Corts Valencianes) i per la avinguda de Burjassot de la capital valenciana.
 +
 
 +
== Història ==
 +
L'orige de la localitat se troba en una [[alqueria]] musulmana.
 +
Esta alqueria estaria fortificada com denota el significat del seu nom provinent de la senya que confirma l'orige del seu nom de l'àrap ''burg'' torre i ''sot'' bosc. És per allò que en l'escut actual de la localitat apareix una torre i un arbre.
 +
 
 +
En canvi la primera menció existent sobre la localitat apareix en el Llibre del Repartiment en el qual se pot llegir que despuix de la conquista de la ciutat de Valéncia per part de [[Jaume I]] d'Aragó fon donada a Garcia Pérez Figuerola en l'any [[1237]] seguint sent revocada esta donació a penes un any més tart per a passar a mans de l'Abat del Monasteri de Santa Maria de Ripoll. En [[1258]] tornà de nou a mans del seu primer propietari i més tart a la Corona, que la mantingué fins a l'any 1360 quan fon donada a Sancho Tena. En [[1389]] fon adquirida pel juriste Micer Doménech Mascó qui transformà el castell en un palau residencial. En l'any [[1425]] fon adquirida per l'almoina del bisbat de Valéncia que la mantingué en les seues mans fins a l'any [[1568]].
 +
 
 +
En esta época es produí un dels episodis més importants de l'història de Burjassot al ser mort el [[19 de maig]] de l'any [[1522]] el misteriós líder de les Germanies conegut com “l'Encobert” que es refugià en Burjassot en acabant de fracassar la seua revolta.
 +
 
 +
En l'any [[1600]] fon adquirit per [[Sant Joan de Ribera]], per aquell temps bisbe de Valéncia. Despuix de la seua mort cedí la localitat del Corpus Christi que ell mateix fundà, al qual pertocà fins a l'abolició dels senyorius.
 +
 
 +
En l'any [[1823]] el general Sempere establí una junta per a dirigir les operacions militars durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. En [[1837]] durant la primera guerra carlista s'efectuà una escaramussa coneguda com Acció del Pla del Pou en la que feren presoners numerosos soldats lliberats sent fusilats 37 d'ells.
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
Conta en 38.880 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2019]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 1.981 || align=center| 2.942 || align=center| 4.009 || align=center| 5.101 || align=center| 6.532 || align=center| 8.538 || align=center| 11.235 || align=center| 12.134 || align=center| 17.624 || align=center| 23.283 || align=center| 35.583 || align=center| 34.595 || align=center| 35.171 || align=center| 37.394  || align=center| 38.433 || align=center| 38.024 || align=center| 38.880
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Marcos González Marimon
 +
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_2 = José López Domingo
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = José Luis Andrés Chavarrías
 +
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_4 = José Luis Andrés Chavarrías
 +
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_5 = José Luis Andrés Chavarrías
 +
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_6 = José Luis Andrés Chavarrías
 +
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_7 = José Luis Andrés Chavarrías
 +
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_8 = José Luis Andrés Chavarrías
 +
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_9 = Rafael García García
 +
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_10 = Rafael García García
 +
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_11 = Rafael García García
 +
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_12 = Rafael García García
 +
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
 +
 
 +
== Economia ==
 +
El seu escàs terme municipal es troba urbanisat en la seua major part existint una chicoteta zona d'[[Horta de Valéncia|horta]] a on es cultiven [[tarongers]], [[hortalices]], cultius forragers i tubèrculs. El sector primari, antany el més important, és actualment testimonial.​
  
−
== Historia ==
+
Per la seua banda, el sector secundari està representat bàsicament per indústries dedicades a la ceràmica, [[vidre]], textil, de transformats metàlics, [[fusta]] i mobles, alimentació i confecció, havent desaparegut en estos últims anys dos grans indústries dedicades al joguet i a la fabricació de [[ciment]].
−
L'orige de la localitat es troba en una alqueria musulmana.
 
−
Esta alqueria estaria fortificada com denota lo significat del seu nom provinent del dat que confirma l'orige del seu nom de l'àrap burg torre i sot bosc. Es per allò que en l'escut actual de la localitat apareix una torre i un arbre.
 
  
−
En canvi la primera menció existent sobre la localitat apareix en lo Llibre del Repartiment en lo qual es pot llegir que després de la conquesta de la ciutat de Valéncia per part de [[Jaume I]] d'Aragó fon donada a Garcia Pérez Figuerola en [[1237]] seguint sent revocada esta donació apenes un any més  tart per a passar a mans de l'Abad del Monasteri de Santa Maria de Ripoll. En [[1258]] tornà de nou a mans del seu primer propietari i més tart a la Corona, que la mantingué hasda 1360 quan fon donada a Sancho Tena. En [[1389]] don adquirida pel jurista Micer Doménech Mascó qui transformà el castell en un palau residencial. En [[1425]] fon adquirida per la almoina del bisbat de Valéncia que la mantingué en les seues mans hasda [[1568]].
+
Per tot això cada volta cobra una major importància el sector terciari,​ destacant el comerç, transports i comunicacions, els servicis financers i servicis comunals. Tenint gran rellevància econòmica els servicis generats entorn al campus universitari. En l'actualitat el sector terciari es va posicionant en Burjassot per la comunicació en la capital i varis pobles com [[Paterna]], [[Manises]], [[Godella]] i [[Alboraya]].
  
−
En esta época es produí un dels episodis més importants de la historia de Burjassot al ser mort el [[19 de maig]] de [[1522]] el misteriós líder de les Germanies conegut com “l'Encobert” que es refugià en Burjassot en acabant de fracassar la seua revolta.
+
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
  
−
En [[1600]] fon adquirit per [[Sant Joan de Ribera]], per aquell entonces bisbe de Valéncia. Després de la seua mort cedí la localitat del Corpus Christi que ell mateix fundà, al qual pertocà hasda l'abolició dels senyorius.
+
* [https://www.burjassot.org/ Ajuntament de Burjassot]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Burjassot INE. Població de Burjassot]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
−
En [[1823]] el general Sempere establí una junta per a dirigir les operacions militars durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluis. En [[1837]] durant la primera guerra carlista s'efectuà una escaramussa coneguda com Acció del Pla del Pou en la que feren presos numerosos soldats lliberats sent fusilats 37 d'ells.
+
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Burjassot}}
  
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 17:47 10 jul 2024

Ermita de Sant Roc en Burjassot

Burjassot (en castellà Burjasot), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya.

Pertany a la província de Valéncia i es troba situat en la zona oest de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia[editar | editar còdic]

Burjassot se troba situada al noroest de la ciutat de Valéncia, dins de la seua àrea metropolitana. La superfície del terme és quasi plana. No obstant, en la zona occidental del municipi hi ha unes chicotetes llomes que conseguixen una altura màxima de xixanta metros que servixen de llímit a l'Horta de Valéncia. Com tota la comarca, posseïx un clima mediterràneu.

Se pot accedir ad esta localitat a través de les llínees 1 i 4 de MetroValencia.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de Burjassot llimita en les localitats de Godella, Paterna i Valéncia totes elles de la província de Valéncia.

Accessos[editar | editar còdic]

Per la seua rodalia a la capital s'ha convertit en un important nuc de comunicacions per a la comarca, seguint travessant el seu terme per la llínea 1 de Metro Valéncia i la llínea T4 de Metro Valéncia, aixina com llínies d'autobusos de la EMT i del Consorci Municipal de Transports(CMT). Per carretera és possible aplegar per la CV-35 (pista d'Ademús / Av. Corts Valencianes) i per la avinguda de Burjassot de la capital valenciana.

Història[editar | editar còdic]

L'orige de la localitat se troba en una alqueria musulmana. Esta alqueria estaria fortificada com denota el significat del seu nom provinent de la senya que confirma l'orige del seu nom de l'àrap burg torre i sot bosc. És per allò que en l'escut actual de la localitat apareix una torre i un arbre.

En canvi la primera menció existent sobre la localitat apareix en el Llibre del Repartiment en el qual se pot llegir que despuix de la conquista de la ciutat de Valéncia per part de Jaume I d'Aragó fon donada a Garcia Pérez Figuerola en l'any 1237 seguint sent revocada esta donació a penes un any més tart per a passar a mans de l'Abat del Monasteri de Santa Maria de Ripoll. En 1258 tornà de nou a mans del seu primer propietari i més tart a la Corona, que la mantingué fins a l'any 1360 quan fon donada a Sancho Tena. En 1389 fon adquirida pel juriste Micer Doménech Mascó qui transformà el castell en un palau residencial. En l'any 1425 fon adquirida per l'almoina del bisbat de Valéncia que la mantingué en les seues mans fins a l'any 1568.

En esta época es produí un dels episodis més importants de l'història de Burjassot al ser mort el 19 de maig de l'any 1522 el misteriós líder de les Germanies conegut com “l'Encobert” que es refugià en Burjassot en acabant de fracassar la seua revolta.

En l'any 1600 fon adquirit per Sant Joan de Ribera, per aquell temps bisbe de Valéncia. Despuix de la seua mort cedí la localitat del Corpus Christi que ell mateix fundà, al qual pertocà fins a l'abolició dels senyorius.

En l'any 1823 el general Sempere establí una junta per a dirigir les operacions militars durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. En 1837 durant la primera guerra carlista s'efectuà una escaramussa coneguda com Acció del Pla del Pou en la que feren presoners numerosos soldats lliberats sent fusilats 37 d'ells.

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 38.880 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2009 2019 2022
1.981 2.942 4.009 5.101 6.532 8.538 11.235 12.134 17.624 23.283 35.583 34.595 35.171 37.394 38.433 38.024 38.880

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Marcos González Marimon PSPV-PSOE
1983 - 1987 José López Domingo PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
2007 - 2011 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
2011 - 2015 Rafael García García PSPV-PSOE
2015 - 2019 Rafael García García PSPV-PSOE
2019 - 2023 Rafael García García PSPV-PSOE
2023 Rafael García García PSPV-PSOE

Economia[editar | editar còdic]

El seu escàs terme municipal es troba urbanisat en la seua major part existint una chicoteta zona d'horta a on es cultiven tarongers, hortalices, cultius forragers i tubèrculs. El sector primari, antany el més important, és actualment testimonial.​

Per la seua banda, el sector secundari està representat bàsicament per indústries dedicades a la ceràmica, vidre, textil, de transformats metàlics, fusta i mobles, alimentació i confecció, havent desaparegut en estos últims anys dos grans indústries dedicades al joguet i a la fabricació de ciment.

Per tot això cada volta cobra una major importància el sector terciari,​ destacant el comerç, transports i comunicacions, els servicis financers i servicis comunals. Tenint gran rellevància econòmica els servicis generats entorn al campus universitari. En l'actualitat el sector terciari es va posicionant en Burjassot per la comunicació en la capital i varis pobles com Paterna, Manises, Godella i Alboraya.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells  •  Alboraya  •  Albuixech  •  Alfara del Patriarca  •  Almàssera  •  Bonrepòs i Mirambell  •  Burjassot  •  Emperador  •  Foyos  •  Godella  •  Massalfassar  •  Massamagrell  •  Meliana  •  Moncada  •  Museros  •  Paterna  •  La Pobla de Farnals  •  Puçol  •  El Puig  •  Rafelbunyol  •  Rocafort  •  Tavernes Blanques  •  Vinalesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Burjassot&oldid=335002»