Diferència entre les revisions de "Setophaga ruticilla"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Inverna generalment des de la costa occidental del nort de [[Baixa Califòrnia]] i des de tot el sur de Baixa Califòrnia, [[Mèxic]] continental, extrem sur de Florida, [[Bermudes]] i [[Bahames]] cap al sur per tota América Central (incloses les illes del Carib en alta mar) en [[Guatemala]], [[Belize]], [[Hondures]], [[El Salvador]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]], i per tot el [[Carib (regió)|Carib]], en [[Cuba]], [[Jamaica]], [[Haití]], [[República Dominicana]], [[Islas Turcas y Caicos]], [[Illes Caiman]], [[Puerto Rico]], [[Illes Vérgens]], [[Antigua y Barbuda]], [[Barbados]], [[San Eustaquio]] i [[Saba (Països Baixos)|Saba]], [[Dominica]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Granada (país)|Granada]], [[Martinica]], [[Montserrat]], [[Sant Bartolomé (França)|Sant Bartolomé]], [[Sant Cristóbal i Nieves]], [[Santa Lucía]], [[Illa de Sant Martín|San Martín]], [[Sant Vicente i les Granadines]], [[Bonaire]], [[Trinitat i Tobago]], fins al nort d'Amèrica del Sur, incloent [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana Francesa]], [[Veneçola]], [[Colòmbia]], [[Equador]] i noroest de [[Brasil]] a l'est dels [[cordillera dels Vages|Vages]], i fins a l'oest d'Equador i noroest de [[Perú]] a l'oest dels Vages.<ref name=BOW | Inverna generalment des de la costa occidental del nort de [[Baixa Califòrnia]] i des de tot el sur de Baixa Califòrnia, [[Mèxic]] continental, extrem sur de Florida, [[Bermudes]] i [[Bahames]] cap al sur per tota América Central (incloses les illes del Carib en alta mar) en [[Guatemala]], [[Belize]], [[Hondures]], [[El Salvador]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]], i per tot el [[Carib (regió)|Carib]], en [[Cuba]], [[Jamaica]], [[Haití]], [[República Dominicana]], [[Islas Turcas y Caicos]], [[Illes Caiman]], [[Puerto Rico]], [[Illes Vérgens]], [[Antigua y Barbuda]], [[Barbados]], [[San Eustaquio]] i [[Saba (Països Baixos)|Saba]], [[Dominica]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Granada (país)|Granada]], [[Martinica]], [[Montserrat]], [[Sant Bartolomé (França)|Sant Bartolomé]], [[Sant Cristóbal i Nieves]], [[Santa Lucía]], [[Illa de Sant Martín|San Martín]], [[Sant Vicente i les Granadines]], [[Bonaire]], [[Trinitat i Tobago]], fins al nort d'Amèrica del Sur, incloent [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana Francesa]], [[Veneçola]], [[Colòmbia]], [[Equador]] i noroest de [[Brasil]] a l'est dels [[cordillera dels Vages|Vages]], i fins a l'oest d'Equador i noroest de [[Perú]] a l'oest dels Vages.<ref name=BOW/> Registrada com vagante ocasional no reproductiu en [[Aruba]], [[Chile]], [[Argentina]] i [[Illes Malvines]];<ref name="AA2022">{{cita publicació|autor={{versalita|Monteleone D. i Pagà, L.}}|any=2022|títul=Llistat de les Aus Argentines. En comentaris sobre espècies noves rares i hipotètiques|isbn=978-987-4192-21-9|série=Temes de Naturalea i Conservació. Monografia d'Aus Argentines|publicació=Aus Argentines|editorial=Associació Ornitológica de l'Argent|volum=12: 268 pp.|ubicació=Buenos Aires|idioma=espanyol|url={{Wayback|url=https://www.avesargentinas.org.ar/sites/default/files/documentos/listado%20DE%20LES%20#AVE%20ARGENTINES.pdf|date=20230306}}|format=PDF|cita = Arañero americà ''Setophaga ruticilla'' p. 84}}</ref> com vagante rar en [[França]], [[Polinèsia Francesa]], [[Groenlàndia]], [[Irlanda]], [[illes Azores]], [[Regne Unit]], i [[Islàndia]].<ref name=BOW/> | ||
Generalment es reproduïx en boscs [[caducifolio]]s humits de segon creiximent en abundants arbustos, a sovint prop de l'aigua, especialment en les parts meridional i occidental de la seua àrea de distribució. Uns atres [[hàbitat]]s ocupats en freqüència inclouen xares de alisos (''[[Alnus]]'') i sauces (''[[Salix]]''), boscs arbustivos de segon creiximent, xares en buits d'arbres dins de boscs antics, arbres d'ombra i vegetació arbustiva (per eixemple, tancades), horts, boscs mixts de caducifolias i [[Pinopsida|coníferes]].<ref name=BOW/> | Generalment es reproduïx en boscs [[caducifolio]]s humits de segon creiximent en abundants arbustos, a sovint prop de l'aigua, especialment en les parts meridional i occidental de la seua àrea de distribució. Uns atres [[hàbitat]]s ocupats en freqüència inclouen xares de alisos (''[[Alnus]]'') i sauces (''[[Salix]]''), boscs arbustivos de segon creiximent, xares en buits d'arbres dins de boscs antics, arbres d'ombra i vegetació arbustiva (per eixemple, tancades), horts, boscs mixts de caducifolias i [[Pinopsida|coníferes]].<ref name=BOW/> | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Durant la migració habita en selves tropicals, boscs secundaris caducs i camps en abundant herba. | Durant la migració habita en selves tropicals, boscs secundaris caducs i camps en abundant herba. | ||
Esta espècie és considerada localment abundant<ref name=BOW/> i la seua població total estimada en 42 millons d'individus madurs. | Esta espècie és considerada localment abundant<ref name=BOW/> i la seua població total estimada en 42 millons d'individus madurs. | ||
S'alimenta principalment d'[[Insecta|insectes]], ya siga en solitari o en grups; és molt actiu, revolotea constantment i obri la seua coa en palmito. Caça insectes en el vol. | S'alimenta principalment d'[[Insecta|insectes]], ya siga en solitari o en grups; és molt actiu, revolotea constantment i obri la seua coa en palmito. Caça insectes en el vol. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:31 8 jul 2026
La candelita nortenya[1] (Setophaga ruticilla) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en el nort i est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en el sur d'Amèrica del Nort, América Central, Antilles i nort i noroest d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de candelita nortenya (en Costa Rica, Hondures, Nicaragua, Equador), se li denomina també candelita americana (en Equador, Perú i Chile), pavito americà (en Hondures), candelita (en Cuba i República Dominicana), bijirita, pavito migratori[2] (en Mèxic), candelita migratòria (en Veneçola), reinita nortenya (en Colòmbia), reinita candelita (en Puerto Rico), chipe flameante (en Mèxic) o arañero boreal (en Argentina).[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de nidificación compreende gran part de l'est i el nort d'Estats Units i el sur de Canadà. Es reproduïx cap al nort fins a Terranova, el centre-sur de Quebec, el centre-nort d'Ontario, el centre de Manitoba, el centre-nort de Saskatchewan, el noreste d'Alberta, el centre-oest de Territoris del Noroest i l'extrem suroest de Yukón. Es reproduïx localment cap al sur a lo llarc de la costa atlàntica fins al surest de #Virginia, centre de Carolina del Nort, oest de Carolina del Sur, nort i oest de Geòrgia, extrem noroest de Florida, sur d'Alabama, sur de Mississipi, sur de Luisiana, parts més orientals de Texas, Oklahoma i Kansas, surest i nort de Nebraska, surest i noroest de Wyoming, nort d'Idaho, noroest d'Oregó, nort de Washington, centre-oest de la Columbia Britànica (sense incloure les terres baixes costeres) i extrem surest d'Alaska.[4]
Inverna generalment des de la costa occidental del nort de Baixa Califòrnia i des de tot el sur de Baixa Califòrnia, Mèxic continental, extrem sur de Florida, Bermudes i Bahames cap al sur per tota América Central (incloses les illes del Carib en alta mar) en Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, i per tot el Carib, en Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana, Islas Turcas y Caicos, Illes Caiman, Puerto Rico, Illes Vérgens, Antigua y Barbuda, Barbados, San Eustaquio i Saba, Dominica, Guadalupe, Granada, Martinica, Montserrat, Sant Bartolomé, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, San Martín, Sant Vicente i les Granadines, Bonaire, Trinitat i Tobago, fins al nort d'Amèrica del Sur, incloent Guyana, Surinam, Guayana Francesa, Veneçola, Colòmbia, Equador i noroest de Brasil a l'est dels Vages, i fins a l'oest d'Equador i noroest de Perú a l'oest dels Vages.[4] Registrada com vagante ocasional no reproductiu en Aruba, Chile, Argentina i Illes Malvines;[5] com vagante rar en França, Polinèsia Francesa, Groenlàndia, Irlanda, illes Azores, Regne Unit, i Islàndia.[4]
Generalment es reproduïx en boscs caducifolios humits de segon creiximent en abundants arbustos, a sovint prop de l'aigua, especialment en les parts meridional i occidental de la seua àrea de distribució. Uns atres hàbitats ocupats en freqüència inclouen xares de alisos (Alnus) i sauces (Salix), boscs arbustivos de segon creiximent, xares en buits d'arbres dins de boscs antics, arbres d'ombra i vegetació arbustiva (per eixemple, tancades), horts, boscs mixts de caducifolias i coníferes.[4]
Durant la migració habita en selves tropicals, boscs secundaris caducs i camps en abundant herba.
Esta espècie és considerada localment abundant[4] i la seua població total estimada en 42 millons d'individus madurs.
S'alimenta principalment d'insectes, ya siga en solitari o en grups; és molt actiu, revolotea constantment i obri la seua coa en palmito. Caça insectes en el vol.
Descripció
[editar | editar còdic]
Setophaga ruticilla en Wikimedia Commons.
Els adults medixen una mija de 12 cm de llongitut. Els machos són de color negre en el cap, les parts dorsals, la gola i el pit; la pancha i les plomes cobertoras de la coa són blancs. En els flancs del pit hi ha taques taronges lluentes, també en les rémiges de l'ala i en la coa. En les femelles, el cap i les parts dorales són grisáceas o grisáceo oliváceas, i les parts ventrales blanques. En els costats i la coa hi ha taques groc llima lluenta. Els jovenils s'assemblen a les femelles pero els machos presenten tintes taronges en els costats, ademés de presentar algunes taques negres en el cos.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. ruticilla va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1758 baix el nom científic Motacilla ruticilla; el seu localitat tipo és: «Amèrica», restringit posteriorment per a «#Virginia».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «ruticilla» es compon de les paraules del llatí «rutilus» que significa ‘roig’ i «cilla» que significa ‘coa’.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Originalment el gènero Setophaga solament contenia la present espècie. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga,[7] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que una espècie abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[8] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de decembre de 2011. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 08 de giner de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Setophaga ruticilla en Birds of the World.
- ↑ Monteleone D. i Pagà, L.(2022).Aus Argentines.Associació Ornitológica de l'Argent.Buenos Aires:12: 268 pp.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; ruticilla p. 344»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.