Diferència entre les revisions de "José María Aznar"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Pla Hidrològic Nacional == | == Pla Hidrològic Nacional == | ||
| − | El '''[[Pla Hidrològic Nacional]]''' (PHN), en [[castellà]], ''Plan Hidrológico Nacional'' (Llei 10/2001, de 5 de juliol), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]]. El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de l'[[Riu Ebre|Ebre]], un proyecte per a transferir [[aigua]] des de la conca de l'Ebre a [[Barcelona]], [[Castelló]], [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Almeria]], que fon aprovat pel Parlament espanyol, pel [[Partit Popular]] (PP) que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura 2000-2004 sent el seu president | + | El '''[[Pla Hidrològic Nacional]]''' (PHN), en [[castellà]], ''Plan Hidrológico Nacional'' (Llei 10/2001, de 5 de juliol), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]]. El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de l'[[Riu Ebre|Ebre]], un proyecte per a transferir [[aigua]] des de la conca de l'Ebre a [[Barcelona]], [[Castelló]], [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Almeria]], que fon aprovat pel Parlament espanyol, pel [[Partit Popular]] (PP) que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura 2000-2004 sent el seu president José María Aznar. |
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del [[Consell Nacional de l'Aigua]]. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'[[Unió Europea]] i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles. | Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del [[Consell Nacional de l'Aigua]]. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'[[Unió Europea]] i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles. | ||
| − | En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, 2004-2008) guanyà el Partit Socialiste ([[PSOE]]) i fon investit president José Luis Rodríguez Zapatero. | + | En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, 2004-2008) guanyà el Partit Socialiste ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. |
El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris. | El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
{{Cita|L'orige de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López i Verdejo|Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}} | {{Cita|L'orige de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López i Verdejo|Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}} | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de José María Aznar....''|(''[[El País]]'', 10.11.2004)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que: 'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó'. El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'articul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels politics que intervingueren en la 'resolucio' del conflicte llingüistic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors. O siga, el desti de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la politica barataria: Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta mes la Llengua Valenciana servi de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins a eixe moment havia defes, entregà la normalisacio de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Pla Hidrològic Nacional]] | ||
* [[Pacte de Reus]] | * [[Pacte de Reus]] | ||
| + | * [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|José María Aznar}} | {{Commonscat|José María Aznar}} | ||
| + | |||
| + | * [https://elpais.com/diario/2004/11/10/catalunya/1100052447_850215.html Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua - ''El País''] | ||
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/servix-20191031010411-ntvo.html ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias] | * [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/servix-20191031010411-ntvo.html ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias] | ||
Última revisió del 18:29 17 ago 2024
| José María Aznar | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Aznar en l'any 2003 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Inspector de facenda | ||
| Naiximent: | 25 de febrer de 1953 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit | ||
José María Alfredo Aznar López (Madrit, 25 de febrer de 1953), conegut com José María Aznar, és un funcionari i polític espanyol membre del Partit Popular. Fon president entre els anys 1990 i 2004. Fon el quart president del Govern d'Espanya (1996-2004) des de la Transició, despuix de la seua victòria en les eleccions generals de l'any 1996.
Pla Hidrològic Nacional[editar | editar còdic]
El Pla Hidrològic Nacional (PHN), en castellà, Plan Hidrológico Nacional (Llei 10/2001, de 5 de juliol), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel Congrés espanyol en l'any 2001. El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de l'Ebre, un proyecte per a transferir aigua des de la conca de l'Ebre a Barcelona, Castelló, Valéncia, Alacant, Múrcia i Almeria, que fon aprovat pel Parlament espanyol, pel Partit Popular (PP) que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura 2000-2004 sent el seu president José María Aznar.
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del Consell Nacional de l'Aigua. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'Unió Europea i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles.
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, 2004-2008) guanyà el Partit Socialiste (PSOE) i fon investit president José Luis Rodríguez Zapatero.
El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a Carod Rovira), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en Espanya, en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris.
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)[editar | editar còdic]
L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.
¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019
Cites[editar | editar còdic]
Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de José María Aznar....
(El País, 10.11.2004)
El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que: 'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó'. El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'articul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels politics que intervingueren en la 'resolucio' del conflicte llingüistic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors. O siga, el desti de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la politica barataria: Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta mes la Llengua Valenciana servi de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins a eixe moment havia defes, entregà la normalisacio de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José María Aznar.
- Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua - El País
- ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias
| Predecessor: Felipe González |
.svg){kind=small} President del Govern d'Espanya 1996-2004 |
Successor: José Luis Rodríguez Zapatero |