Diferència entre les revisions de "Ondara"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric. | Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric. | ||
| − | Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a Dénia, l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, on s'han recuperat numerosos vestigis. | + | Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a [[Dénia]], l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, a on s'han recuperat numerosos vestigis. |
| − | Tant el poble ( | + | Tant el poble (nomenat llavors Ondia) com el seu [[castell]] són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en l'any [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib. |
| − | Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any 1323 es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó. | + | Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any [[1323]] es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó. |
A principis del [[sigle XVI]], Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la [[guerra de les Germanies]] ([[1520]]-[[1523]]). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando. | A principis del [[sigle XVI]], Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la [[guerra de les Germanies]] ([[1520]]-[[1523]]). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando. | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
El [[sigle XVII]] serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de [[Pesta|pesta bubònica]], fins a aplegar a la [[Guerra de Successió]], a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada. | El [[sigle XVII]] serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de [[Pesta|pesta bubònica]], fins a aplegar a la [[Guerra de Successió]], a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada. | ||
| − | El cultiu de la pansa fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]]. | + | El cultiu de la [[pansa]] fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
El seu terme municipal llimita en els de [[Beniarbeig]], [[Benimeli]], [[Dénia]], [[Pedreguer]] i [[Verger]]. | El seu terme municipal llimita en els de [[Beniarbeig]], [[Benimeli]], [[Dénia]], [[Pedreguer]] i [[Verger]]. | ||
| + | |||
| + | == Meteorologia == | ||
==== Clima ==== | ==== Clima ==== | ||
| Llínea 62: | Llínea 64: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants ( | + | La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants (Dénia, [[Xàbia]], etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de [[Gata de Gorgos]] i [[Pedreguer]], una verdadera indústria. |
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 90: | Llínea 92: | ||
== Monuments i llocs d'interés == | == Monuments i llocs d'interés == | ||
| − | * Torre del rellonge. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el rellonge, que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de [[sigle XX]] i un campanar artístic. | + | * '''[[Torre del rellonge (Ondara)|Torre del rellonge]]'''. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el [[rellonge]], que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de [[sigle XX]] i un campanar artístic. |
| − | * Plaça de Bous. Fon construïda entre finals del [[sigle XIX]] i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el 28 d'octubre de [[1901]], fon destruïda casi completament en la [[Guerra Civil Espanyola]] i reconstruïda en [[1957]]. | + | * '''[[Plaça de Bous d'Ondara|Plaça de Bous]]'''. Fon construïda entre finals del [[sigle XIX]] i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el [[28 d'octubre]] de [[1901]], fon destruïda casi completament en la [[Guerra Civil Espanyola]] i reconstruïda en l'any [[1957]]. |
== Festes == | == Festes == | ||
| − | * Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de juliol en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca. | + | * Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de [[juliol]] en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca. |
| − | * Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el bou embolat. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites. | + | * Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el [[bou embolat]]. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 16:23 28 ago 2023
| Ondara | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província d'Alacant | |||
| • Comarca: | Marina Alta | |||
| • Partit judicial: | Dénia | |||
| Ubicació: | 38°49′37″N 0°01′03″O | |||
| • Altitut: | 36 | |||
| Superfície: | 10,41 | |||
| Població: | 6.815 (INE 2018) | |||
| • Densitat: | 637,08 | |||
| Gentilici: | ||||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03760 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Zeus Serrano Soler (Compromís) | |||
| Pàgina web: | ||||
Ondara és un municipi valencià situat en la comarca de La Marina Alta, en la província d'Alacant.
Història[editar | editar còdic]
Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric.
Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a Dénia, l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, a on s'han recuperat numerosos vestigis.
Tant el poble (nomenat llavors Ondia) com el seu castell són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el Sit Campeador va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en l'any 1089 la ciutat de Dénia, que pertanyia en eixe moment al rei de Lleida de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.
Posteriorment, fon atacada per Alfons I el Batallador en el curs de la seua expedició militar per Andalusia en 1125. No obstant, és el rei Jaume I d'Aragó qui va entrar en el lloc el 6 de juny de 1244 i l'anexiona al Regne de Valéncia. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any 1323 es varen donar, població i terme, pel rei Jaume II al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.
A principis del sigle XVI, Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la guerra de les Germanies (1520-1523). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando.
La població va seguir sent majoritàriament de religió islàmica fins a l'expulsió dels moriscs en 1609, despuix de l'expulsió la població va passar d'uns 1.000 a 200 habitants. Nous pobladors procedents d'atres llocs de la comarca i de les Balears varen vindre llavors a omplir el buit demogràfic produït.
El sigle XVII serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de pesta bubònica, fins a aplegar a la Guerra de Successió, a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada.
El cultiu de la pansa fon el motor del creiximent urbanístic del sigle XIX, que es va vore truncat per l'epidèmia de filoxera de principis del sigle XX; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'Argentina i a l'Argèlia francesa.
Geografia[editar | editar còdic]
Situació[editar | editar còdic]
Ondara està situada al nordest de la comarca del Marquesat de Dénia, en la depressió prellitoral del nort del prebétic valencià. Les estribacions de la serra de Segaria, en la zona nort del terme, constituïxen les úniques elevacions del seu territori, per lo demés prou pla. Ho creuen el barranc de la Fusta i els rius Vert i Girona que comença a construir la seua delta aigües avall de la vila.
El núcleu urbà principal es troba a 4 km. de la costa mediterrànea a la vora del riu Girona. El seu terme municipal (sense accés al llitoral) és pràcticament pla, a excepció de la Serra de Segaria (370 m.), situada en la part noroest del municipi.
El seu terme municipal llimita en els de Beniarbeig, Benimeli, Dénia, Pedreguer i Verger.
Meteorologia[editar | editar còdic]
Clima[editar | editar còdic]
Té un clima típicament mediterràneu, en hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mija anual de 18 °C.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 7.080 habitants.
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants (Dénia, Xàbia, etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de Gata de Gorgos i Pedreguer, una verdadera indústria.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Moncho Salort | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Antoni Ramis Bolufer | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Antoni Ramis Bolufer Robert Miralles i Cebrià |
PSPV-PSOE IU-UPV |
| 1991 - 1995 | Robert Miralles Cebrià | UPV |
| 1995 - 1999 | Robert Miralles Cebrià | UPV-BNV |
| 1999 - 2003 | Josep Grimalt Mestre José Joaquín Ferrando Soler |
BNV PP |
| 2003 - 2007 | José Joaquín Ferrando Soler | PP |
| 2007 - 2011 | José Joaquín Ferrando Soler | PP |
| 2011 - 2015 | José Joaquín Ferrando Soler | PP |
| 2015 - 2019 | Zeus Serrano Soler | Compromís |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Torre del rellonge. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el rellonge, que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de sigle XX i un campanar artístic.
- Plaça de Bous. Fon construïda entre finals del sigle XIX i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el 28 d'octubre de 1901, fon destruïda casi completament en la Guerra Civil Espanyola i reconstruïda en l'any 1957.
Festes[editar | editar còdic]
- Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de juliol en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca.
- Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el bou embolat. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ondara.
| Municipis de La Marina Alta | |
|---|---|
|
Alcanalí • L'Atzúvia • Beniarbeig • Benidoleig • Benigembla • Benimeli • Benissa • Calp • Castell de Castells • Dénia • Gata • Llíber • Murla • Ondara • Orba • Parcent • Pedreguer • Pego • El Poble Nou de Benitachell • Ràfol d'Almúnia • Sagra • Sanet i Negrals • Senija • Setla i Mirarrosa • Teulada • Tormos • Vall d'Alcalà • La Vall d'Alauar • La Vall d'Ebo • La Vall de Gallinera • Verger • Xàbia • Xaló | |