Diferència entre les revisions de "Georgetown"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Georgetown - Guyana.png|300px|miniaturadeimagen]]
 
[[Archiu:Georgetown - Guyana.png|300px|miniaturadeimagen]]
'''Georgetown''' és la capital i major ciutat de la República Cooperativa de [[Guyana]]. Està ubicada dins de la regió de Demerara-Mahaica, front a l'[[oceà Atlàntic]], en la desembocadura del riu Demerara. La seua població era de 350.000 persones en [[2005]].
+
'''Georgetown''' és la capital i major ciutat de la República Cooperativa de [[Guyana]]. Està ubicada dins de la regió de Demerara-Mahaica, front a l'[[oceà Atlàntic]], en la desembocadura del riu Demerara. La seua població era de 255.000 persones en l'any [[2010]].
  
Pel port de Georgetown s'exporta sucre, canya de sucre, bauxita, or i diamants. La ciutat és la més gran del país i el seu centre econòmic i administratiu.
+
Pel port de Georgetown s'exporta sucre, canya de [[sucre]], [[bauxita]], [[or]] i [[Diamant|diamants]]. La ciutat és la més gran del país i el seu centre econòmic i administratiu.
  
 
Georgetown originàriament es nomenava '''Stabroek''' quan els [[Països Baixos|holandesos]] controlaven la regió.<ref name="Smock 2011 p. 102">{{ref-llibre|cognom=Smock |nom=K. |títol=Guyana |editorial=Bradt Travel Guides | series=Bradt Guides |any=2011 | isbn=978-1-84162-358-0 | url=https://books.google.cat/books?id=SunsxFAaCWgC&pg=PA102 |llengua=id | access-date=2021-08-17 |pàgina=102}}</ref> Passà a dir-se Georgetown en l'any [[1812]], despuix de que els [[Regne Unit|britànics]] ocuparen la colònia durant les [[guerres napoleòniques]].
 
Georgetown originàriament es nomenava '''Stabroek''' quan els [[Països Baixos|holandesos]] controlaven la regió.<ref name="Smock 2011 p. 102">{{ref-llibre|cognom=Smock |nom=K. |títol=Guyana |editorial=Bradt Travel Guides | series=Bradt Guides |any=2011 | isbn=978-1-84162-358-0 | url=https://books.google.cat/books?id=SunsxFAaCWgC&pg=PA102 |llengua=id | access-date=2021-08-17 |pàgina=102}}</ref> Passà a dir-se Georgetown en l'any [[1812]], despuix de que els [[Regne Unit|britànics]] ocuparen la colònia durant les [[guerres napoleòniques]].
  
Georgetown és la seu de l'[[Universitat de Guyana]].<ref name="Sirvaitis 2009 p. 44">{{ref-llibre|cognom=Sirvaitis |nom=K. |títol=Guyana in Pictures |editorial=Twenty-First Century Books | series=Visual geography series |any=2009 | isbn=978-1-57505-963-1 | url=https://books.google.cat/books?id=wYhlED1A8dUC&pg=PA44 |llengua=id | access-date=2021-08-17 |pàgina=44}}</ref> La catedral de St. George's és un bell eixemple d'arquitectura [[era victoriana|victoriana]] en fusta.<ref name="Drayton Drayton 2000 p. 12">{{ref-llibre|cognom=Drayton |nom=R. |cognom2=Drayton |nom2=R.H. |títol=Nature's Government: Science, Imperial Britain, and the 'Improvement' of the World |editorial=Yale University Press |any=2000 | isbn=978-0-300-05976-2 | url=https://books.google.cat/books?id=lSKsllGsTMoC&pg=PR12 | access-date=2021-08-18 |pàgina=12}}</ref>
+
Georgetown és la seu de l'[[Universitat de Guyana]].<ref name="Sirvaitis 2009 p. 44">{{ref-llibre|cognom=Sirvaitis |nom=K. |títol=Guyana in Pictures |editorial=Twenty-First Century Books | series=Visual geography series |any=2009 | isbn=978-1-57505-963-1 | url=https://books.google.cat/books?id=wYhlED1A8dUC&pg=PA44 |llengua=id | access-date=2021-08-17 |pàgina=44}}</ref> La catedral de Saint George's és un bonic eixemple d'arquitectura [[era victoriana|victoriana]] realisada en fusta.<ref name="Drayton Drayton 2000 p. 12">{{ref-llibre|cognom=Drayton |nom=R. |cognom2=Drayton |nom2=R.H. |títol=Nature's Government: Science, Imperial Britain, and the 'Improvement' of the World |editorial=Yale University Press |any=2000 | isbn=978-0-300-05976-2 | url=https://books.google.cat/books?id=lSKsllGsTMoC&pg=PR12 | access-date=2021-08-18 |pàgina=12}}</ref>
  
La ciutat està planificada en forma de retícula, en numerosos canals que permeten el drenage, ya que es troba baix el nivell de la marea alta.<ref name="Ruddle Morgan Pfafflin 1988 p. 221">{{ref-llibre|cognom=Ruddle |nom=K. |cognom2=Morgan |nom2=W.B. |cognom3=Pfafflin |nom3=J.R. |títol=The Coastal Zone: Man's Response to Change |editorial=Harwood Academic Publishers | series=Resource management and optimization |any=1988 | isbn=978-3-7186-0482-1 | url=https://books.google.cat/books?id=8MEwo773SXEC&pg=PA221 | access-date=2021-08-17 |pàgina=221}}</ref> Les inundacions hi són freqüents.<ref name="Satterthwaite 2007 p. 18">{{ref-llibre|cognom=Satterthwaite |nom=D. |títol=Adapting to Climate Change in Urban Areas: The Possibilities and Constraints in Low- and Middle-income Nations |editorial=International Institute for Environment and Development | series=Human settlements discussion paper series: Climnate change and cities |any=2007 | isbn=978-1-84369-669-8 | url=https://books.google.cat/books?id=d1nWyVjHWTIC&pg=PA18 | access-date=2021-08-18 |pàgina=18}}</ref>
+
La ciutat està planificada en forma de retícula, en numerosos canals que permeten el drenage, ya que es troba baix el nivell de la marea alta <ref name="Ruddle Morgan Pfafflin 1988 p. 221">{{ref-llibre|cognom=Ruddle |nom=K. |cognom2=Morgan |nom2=W.B. |cognom3=Pfafflin |nom3=J.R. |títol=The Coastal Zone: Man's Response to Change |editorial=Harwood Academic Publishers | series=Resource management and optimization |any=1988 | isbn=978-3-7186-0482-1 | url=https://books.google.es/books?id=8MEwo773SXEC&pg=PA221 | access-date=2021-08-17 |pàgina=221}}</ref> i les inundacions són freqüents.<ref name="Satterthwaite 2007 p. 18">{{ref-llibre|cognom=Satterthwaite |nom=D. |títol=Adapting to Climate Change in Urban Areas: The Possibilities and Constraints in Low- and Middle-income Nations |editorial=International Institute for Environment and Development | series=Human settlements discussion paper series: Climnate change and cities |any=2007 | isbn=978-1-84369-669-8 | url=https://books.google.cat/books?id=d1nWyVjHWTIC&pg=PA18 | access-date=2021-08-18 |pàgina=18}}</ref>
  
 
== Referències ==  
 
== Referències ==  

Última revisió del 15:00 19 ago 2024

Georgetown - Guyana.png

Georgetown és la capital i major ciutat de la República Cooperativa de Guyana. Està ubicada dins de la regió de Demerara-Mahaica, front a l'oceà Atlàntic, en la desembocadura del riu Demerara. La seua població era de 255.000 persones en l'any 2010.

Pel port de Georgetown s'exporta sucre, canya de sucre, bauxita, or i diamants. La ciutat és la més gran del país i el seu centre econòmic i administratiu.

Georgetown originàriament es nomenava Stabroek quan els holandesos controlaven la regió.[1] Passà a dir-se Georgetown en l'any 1812, despuix de que els britànics ocuparen la colònia durant les guerres napoleòniques.

Georgetown és la seu de l'Universitat de Guyana.[2] La catedral de Saint George's és un bonic eixemple d'arquitectura victoriana realisada en fusta.[3]

La ciutat està planificada en forma de retícula, en numerosos canals que permeten el drenage, ya que es troba baix el nivell de la marea alta [4] i les inundacions són freqüents.[5]

Referències[editar | editar còdic]

  1. (2011) [1], Bradt Travel Guides, p. 102. ISBN 978-1-84162-358-0.
  2. (2009) [2], Twenty-First Century Books, p. 44. ISBN 978-1-57505-963-1.
  3. (2000) [3], Yale University Press, p. 12. ISBN 978-0-300-05976-2.
  4. (1988) [4], Harwood Academic Publishers, p. 221. ISBN 978-3-7186-0482-1.
  5. (2007) [5], International Institute for Environment and Development, p. 18. ISBN 978-1-84369-669-8.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic    Ottawa    Washington D. C.

Amèrica Central: Belmopan    Ciutat de Guatemala    Ciutat de Panamà    Managua    San José    San Salvador    Tegucigalpa
Carip: Basseterre   Bridgetown    Castries    L'Havana    Kingston    Kingstown    Nassau    Port-au-Prince    Port of Spain    Roseau    Saint George's    Saint John's    Santo Domingo
Amèrica del Sur: Asunción    Bogotà    Brasilia    Buenos Aires    Caracas    Georgetown    Lima    Montevideo    Paramaribo    Quito    Santiago    Sucre