Diferència entre les revisions de "Bratislava"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Hlavné námestie-The napoleonic soldier, Old Town Hall and Roland Fountain-Bratislava.JPG|thumb|300px|Bratislava]] | [[File:Hlavné námestie-The napoleonic soldier, Old Town Hall and Roland Fountain-Bratislava.JPG|thumb|300px|Bratislava]] | ||
| − | '''Bratislava''' (en [[Idioma hongarés|hongarés]] ''Pózsony'', en [[alemà]] ''Pressburg'') és la capital d'[[Eslovàquia]], i en | + | '''Bratislava''' (en [[Idioma hongarés|hongarés]] ''Pózsony'', en [[alemà]] ''Pressburg'') és la capital d'[[Eslovàquia]], i en 462.603 ([[2021]]) habitants, la ciutat més gran del país. En les ribes del [[Danubi]], la ciutat està situada a l'[[oest]] del país, en la [[regió de Bratislava]], molt prop de les fronteres en [[Àustria]] i [[Hongria]], països que n'havien dirigit els assunts polítics durant molt de temps. |
La ciutat té la major densitat de població d'[[Europa Central]]. Els [[Carpats]] comencen en el territori ocupat per la ciutat (Malé Karpaty, «Chicotets Carpats"). Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i conta en una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista. | La ciutat té la major densitat de població d'[[Europa Central]]. Els [[Carpats]] comencen en el territori ocupat per la ciutat (Malé Karpaty, «Chicotets Carpats"). Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i conta en una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista. | ||
La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat. | La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat. | ||
| + | |||
| + | == Clima == | ||
| + | Bratislava es troba en la zona templada i té un clima continental en quatre estacions. En una marcada variació entre els [[Estiu|estius]] càlits i els [[Hivern|hiverns]] frets i humits, la ciutat és una de les més càlides i seques d'Eslovàquia. En els últims anys, la transició de l'estiu a l'hivern i de l'hivern a l'estiu està sent ràpida, en curts periodos d'[[autumne]] i [[primavera]]. La [[neu]] cau cada any en menor freqüència. | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | La Regió de Bratislava és la regió d'Eslovàquia més rica econòmicament i pròspera, a pesar de ser la regió més chicoteta i de tindre el segon núcleu de població més chicotet de les huit regions que componen Eslovàquia. Supon el 26% del PIB eslovac. El PIB per càpita, per un valor de 33.124 € ([[2005]]), supon el 147,9% de la mija de l'[[Unió Europea]] (UE) i és el segon nivell més alt (despuix de [[Praga]]) de totes les regions dels nous Estats membres de l'UE. | ||
== Fills ilustres == | == Fills ilustres == | ||
* [[Anton Zimmermann]] (1741-1781) compositor i mestre de capella | * [[Anton Zimmermann]] (1741-1781) compositor i mestre de capella | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * «Bratislava in Encyclopædia Britannica». Encyclopædia Britannica. 2007 | ||
| + | * «History - Maria Theresa’s City». City of Bratislava. 2005 | ||
| + | * Janota, Bratislavské rarity, pág. 155 | ||
| + | * Kováč et al., "Kronika Slovenska 1", p. 90 | ||
| + | * Lacika, Bratislava, pág. 6; Janota, Bratislavské rarity, pág. 154 | ||
| + | * «Urban Bratislava». Statistical Office of the Slovak Republic | ||
| − | == | + | == Bibliografia == |
| − | + | * Horváth, V., Lehotská, D., Pleva, J. (eds.) et al. (1979). Dejiny Bratislavy (Historia de Bratislava) (2ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Obzor | |
| + | * Janota, Igor (2006). Bratislavské rarity (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-19-9 | ||
| + | * Kováč, Dušan (2006). Bratislava 1939-1945 – Mier a vojna v meste (Bratislava 1939–1945 – Paz y guerra en la ciudad) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-29-6 | ||
| + | * Lacika, Ján (2000). Bratislava. Visiting Slovakia (en inglés) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: DAJAMA. ISBN 80-88975-16-6. | ||
| + | * Špiesz, Anton (2001). Bratislava v stredoveku (Bratislava, en la Edad Media) (en eslovaco) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Perfekt. ISBN 80-8046-145-7 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Bratislava}} | {{commonscat|Bratislava}} | ||
| − | * [ | + | * [https://www.bratislava.sk/ Web oficial de la ciutat] |
* [http://dbridges.fw.hu/pozsony.html Ponts de Bratislava] (hongarés) | * [http://dbridges.fw.hu/pozsony.html Ponts de Bratislava] (hongarés) | ||
Última revisió del 12:10 18 ago 2024
Bratislava (en hongarés Pózsony, en alemà Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i en 462.603 (2021) habitants, la ciutat més gran del país. En les ribes del Danubi, la ciutat està situada a l'oest del país, en la regió de Bratislava, molt prop de les fronteres en Àustria i Hongria, països que n'havien dirigit els assunts polítics durant molt de temps.
La ciutat té la major densitat de població d'Europa Central. Els Carpats comencen en el territori ocupat per la ciutat (Malé Karpaty, «Chicotets Carpats"). Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i conta en una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista.
La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat.
Clima[editar | editar còdic]
Bratislava es troba en la zona templada i té un clima continental en quatre estacions. En una marcada variació entre els estius càlits i els hiverns frets i humits, la ciutat és una de les més càlides i seques d'Eslovàquia. En els últims anys, la transició de l'estiu a l'hivern i de l'hivern a l'estiu està sent ràpida, en curts periodos d'autumne i primavera. La neu cau cada any en menor freqüència.
Economia[editar | editar còdic]
La Regió de Bratislava és la regió d'Eslovàquia més rica econòmicament i pròspera, a pesar de ser la regió més chicoteta i de tindre el segon núcleu de població més chicotet de les huit regions que componen Eslovàquia. Supon el 26% del PIB eslovac. El PIB per càpita, per un valor de 33.124 € (2005), supon el 147,9% de la mija de l'Unió Europea (UE) i és el segon nivell més alt (despuix de Praga) de totes les regions dels nous Estats membres de l'UE.
Fills ilustres[editar | editar còdic]
- Anton Zimmermann (1741-1781) compositor i mestre de capella
Referències[editar | editar còdic]
- «Bratislava in Encyclopædia Britannica». Encyclopædia Britannica. 2007
- «History - Maria Theresa’s City». City of Bratislava. 2005
- Janota, Bratislavské rarity, pág. 155
- Kováč et al., "Kronika Slovenska 1", p. 90
- Lacika, Bratislava, pág. 6; Janota, Bratislavské rarity, pág. 154
- «Urban Bratislava». Statistical Office of the Slovak Republic
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Horváth, V., Lehotská, D., Pleva, J. (eds.) et al. (1979). Dejiny Bratislavy (Historia de Bratislava) (2ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Obzor
- Janota, Igor (2006). Bratislavské rarity (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-19-9
- Kováč, Dušan (2006). Bratislava 1939-1945 – Mier a vojna v meste (Bratislava 1939–1945 – Paz y guerra en la ciudad) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-29-6
- Lacika, Ján (2000). Bratislava. Visiting Slovakia (en inglés) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: DAJAMA. ISBN 80-88975-16-6.
- Špiesz, Anton (2001). Bratislava v stredoveku (Bratislava, en la Edad Media) (en eslovaco) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Perfekt. ISBN 80-8046-145-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bratislava.- Web oficial de la ciutat
- Ponts de Bratislava (hongarés)
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |