Diferència entre les revisions de "Albalat dels Tarongers"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 49 edicions intermiges d'10 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox pobles
 
{{Infobox pobles
−
|image_país = [[Image: ‎Localisació_d'Albalat_dels_Tarongers_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]  
+
|image_país = [[File:Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del País Valencià.png|165px]]  
−
|image_província = [[Image:‎ Localisació_d'Albalat_dels_Tarongers_respecte_del_Camp_de_Morvedre.png‎|160px]]  
+
|image_província = [[File:Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]  
 
|nom = Albalat dels Tarongers  
 
|nom = Albalat dels Tarongers  
−
|image_escut = [[Image: Escut_d'Albalat_dels_Tarongers.svg.png‎|90px]]  
+
|image_escut = [[File:Escut d'Albalat dels Tarongers.svg|65px]]  
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
−
|comarca = [[Camp de Morvedre]]
+
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]  
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]  
 
|coor =  39°42′18″N 0°20′14″O   
 
|coor =  39°42′18″N 0°20′14″O   
 
|superfície = 21,35 km²
 
|superfície = 21,35 km²
 
|altitut = 96 msnm
 
|altitut = 96 msnm
−
|població = 1.070 hab.
+
|població = 1.368 hab.
−
|densitat = 50,12 hab./km²
+
|densitat = 54,75 hab./km²
 
|gentilici = Albalatà/ana
 
|gentilici = Albalatà/ana
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46591
 
|còdic_postal = 46591
 
|festes = 15 d'agost
 
|festes = 15 d'agost
−
|alcalde = Filiberto Miguel Prats Asensi ([[BNV]])  
+
|alcalde = Maria Asensi Ferrus ([[PP]])  
−
|uep = [http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
+
|web = [http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
 
+
'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava ''Albalat de Segart''.
−
'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]]. Conta en 1.070 habitants.
 
−
 
 
−
Fins a la mitat del [[segle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.  
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu [[Palància]] a una altitut de 96 metros sobre el nivell del mar [[Mediterràneu]] i a una distancia d'este de 15 quilómetros, en la comarca del [[Camp de Morvedre]].
+
Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu [[Palància]] a una altitut de 96 metros sobre el nivell de la mar [[Mediterrànea]] i a una distancia d'este de 15 [[quilómetro]]s, en la comarca de [[El Camp de Morvedre]].
  
−
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.   
+
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per a on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.   
  
 
El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.
 
El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.
 
   
 
   
−
El terme està format en part per el [[Parc natural de la Serra Calderona]] i en part pel riu [[Palància]] i el seu vall.
+
El terme està format en part pel [[Parc natural de la Serra Calderona]] i en part pel riu [[Palància]] i el seu vall.
 
   
 
   
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Llínea 44: Llínea 41:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), així com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.  
+
L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.  
  
−
La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any després de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.  
+
La primera referència sobre els varis posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en l'any [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.  
  
−
No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
+
No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Albalat dels Tarongers conta en 1.070 habitants en [[2007]]).
+
Albalat dels Tarongers conta en 1.368 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
−
{| {{tablabonita}}
+
<center>
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers<ref>'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de població dels municipis d'Espanya desde 1996.]</ref>
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
 
 
|-
 
|-
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]!! [[2007]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 584 || align=center| 570 || align=center| 576 || align=center| 651 || align=center| 664 || align=center| 709 || align=center| 742 || align=center| 799 || align=center| 804 || align=center| 1.070
+
| align=center| 584 || align=center| 570 || align=center| 576 || align=center| 651 || align=center| 664 || align=center| 709 || align=center| 742 || align=center| 799 || align=center| 804 || align=center| 1.070 || align=center| 1.169 || align=center| 1.368
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
Basada en l'[[agricultura]], principalment el cultiu del [[taronger]]. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees son de cítrics, 533 de secà en garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'[[armeler]]s.
+
Basada en l'[[agricultura]], principalment el cultiu del [[taronja|taronger]]. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà en [[garrofa|garroferes]], 485 d'[[oliveres]] i 26 d'[[armelers]].
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
−
*'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del segle XVIII). Planta de tres naus i [[creu llatina]].
+
*'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del [[sigle XVIII]]). Planta de tres naus i [[creu llatina]].
  
 
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
−
*'''Castell''': el palau senyorial dels segles XIV a XV [[gòtic]] millor conservat de la comarca.
+
[[File:Albalat dels Tarongers 08.JPG|thumb|Castell d'Albalat dels Tarongers]]
−
* '''[[Castell del Piló]]''': en ruïnes.
+
 
−
*'''Aqüeducte del barranc de la ''Font de la Ribera''''': hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven.
+
*'''Castell''': el palau senyorial dels [[sigle XIV|sigles XIV]] a [[sigle XV|XV]] [[gòtic]] millor conservat de la comarca.
 +
* '''[[Castell del Piló]] ''': en ruïnes.
 +
*'''Aqüeducte del barranc de la ''Font de la Ribera''''': hui en dia a soles queda un arc dels tres que el formaven.
  
 
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
−
*'''[[Parc natural de la Serra Calderona]]'''.
+
* '''[[Parc natural de la Serra Calderona]] '''.
  
−
*'''Riu [[Palància]]'''.
+
* '''Riu [[Palància]] '''.
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
−
*Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner).
+
* Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner).
−
*Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
+
* Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]).
−
*Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de setembre.
+
* Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de [[setembre]].
−
*[[Carnestoltes]] (Febrer). Se deixà de celebrar a partir de 1939.
+
* [[Carnestoltes]] ([[Febrer]]). Se deixà de celebrar a partir de [[1939]].
−
*Festes d'Octubre. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.
+
* Festes d'[[octubre]]. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
−
A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomata. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.
+
A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: [[arròs]], [[creïlla]], [[abadejo]], [[ceba]] i sofregit de [[tomata]]. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant vàries jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'[[espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.
  
 
== Política ==
 
== Política ==
Llínea 105: Llínea 107:
 
   | Alcalde_8 = Filiberto Miguel Prats Asensi
 
   | Alcalde_8 = Filiberto Miguel Prats Asensi
 
   | Partit_8 = [[BNV]]
 
   | Partit_8 = [[BNV]]
 +
  | Alcalde_9 = Filiberto Miguel Prats Asensi
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Maite Pérez Furió
 +
  | Partit_10 = [[PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Maite Pérez Furió
 +
  | Partit_11 = [[PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Maria Asensi Ferrus
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 
}}
 
}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 +
* [https://www.albalatdelstarongers.es Ajuntament d'Albalat dels Tarongers]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Albalat INE. Població d'Albalat dels Tarongers]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
+
{{commonscat|Albalat dels Tarongers}}
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
  
−
== Referències ==
+
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
−
{{Traduït de|es|Albalat_de_Taronchers}}
 
−
{{Municipis del Camp de Morvedre}}
 
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 15:08 24 jul 2024

Albalat dels Tarongers
Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del País Valencià.png Escut d'Albalat dels Tarongers.svg
Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del Camp de Morvedre.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: El Camp de Morvedre
• Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°42′18″N 0°20′14″O
• Altitut: 96 msnm
Superfície: 21,35 km²
Població: 1.368 hab.
• Densitat: 54,75 hab./km²
Gentilici: Albalatà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46591
Festes majors: 15 d'agost
Alcalde: Maria Asensi Ferrus (PP)
Pàgina web: Web Oficial d'Albalat dels Tarongers


Albalat dels Tarongers (en castellà Albalat de Taronchers), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre. Fins a la mitat del sigle XIX se nomenava Albalat de Segart.

Geografia[editar | editar còdic]

Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu Palància a una altitut de 96 metros sobre el nivell de la mar Mediterrànea i a una distancia d'este de 15 quilómetros, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espadà per a on transcorre el riu Palància, en la denominada subcomarca de la Baronia.

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu Palància; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

El terme està format en part pel Parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palància i el seu vall.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents: Estivella, Gilet, Nàquera, El Puig, Sagunt i Segart totes elles de la província de Valéncia.

Comunicacions[editar | editar còdic]

El terme es travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport), i per la ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa.

Història[editar | editar còdic]

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula Balat significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la partida del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític (2000 a. C.), aixina com l'assentament de l'Edat del Bronze existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber (1600-1500 a. C.). També s'han trobat restos de l'Edat del Bronze en La Albardeta i en el Tossalet de les Panses. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels sigles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei Jaume I d'Aragó. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

La primera referència sobre els varis posseïdors d'Albalat se troba en el Llibre del Repartiment en l'any 1238. En l'any 1360 era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En 1609, any despuix de l'expulsió dels moriscs, Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de 1611, otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart en Pedro Saavedra.

No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En 1865, se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

Demografia[editar | editar còdic]

Albalat dels Tarongers conta en 1.368 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017 2022
584 570 576 651 664 709 742 799 804 1.070 1.169 1.368

Economia[editar | editar còdic]

Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà en garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'armelers.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Monuments civils[editar | editar còdic]

Castell d'Albalat dels Tarongers
  • Castell: el palau senyorial dels sigles XIV a XV gòtic millor conservat de la comarca.
  • Castell del Piló : en ruïnes.
  • Aqüeducte del barranc de la Font de la Ribera: hui en dia a soles queda un arc dels tres que el formaven.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Festes[editar | editar còdic]

  • Festa de Sant Antoni Abat (17 de giner).
  • Festes de la Verge d'Agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
  • Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de setembre.
  • Carnestoltes (Febrer). Se deixà de celebrar a partir de 1939.
  • Festes d'octubre. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.

Gastronomia[editar | editar còdic]

A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomata. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant vàries jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.

Política[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1983 - 1987 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1991 - 1995 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV
1995 - 1999 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV
1999 - 2003 José Salvador Garriga Igualada PPCV
2003 - 2007 Filiberto Miguel Prats Asensi BNV
2007 - 2011 Filiberto Miguel Prats Asensi BNV
2011 - 2015 Filiberto Miguel Prats Asensi PP
2015 - 2019 Maite Pérez Furió PSOE
2019 - 2023 Maite Pérez Furió PSOE
2023 Maria Asensi Ferrus PP

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers  •  Alfara de la Baronia  •  Algar  •  Algímia d'Alfara  •  Benavites  •  Benifairó de les Valls  •  Canet d'En Berenguer  •  Estivella  •  Faura  •  Gilet  •  Petrés  •  Quart de les Valls  •  Quartell  •  Segart  •  Sagunt  •  Torres Torres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Albalat_dels_Tarongers&oldid=338346»