Diferència entre les revisions de "Chile"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| prefix_radiofònic = 3GA-3GZ, CAA-CEZ, XQA-XRZ | | prefix_radiofònic = 3GA-3GZ, CAA-CEZ, XQA-XRZ | ||
| còdic_ISO = 152 / CHL / CL | | còdic_ISO = 152 / CHL / CL | ||
| − | | membre_de = [[Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats|ACNUR]], [[Associació Internacional de Foment|AIF]], [[Associació Llatinoamericana d'Integració|ALADI]], [[Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic|APEC]], [[Banc interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Internacional de Reconstrucció i Foment|BIRD]], [[Banc de Pagos Internacionals|BPI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Conferència de desarmament|CD]], [[Corporació Financera Internacional|CFI]], [[Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja|CICR]], [[Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenroll|CNUCYD]], [[Comité Olímpic Internacional|COI]], [[Cort Permanent d'Arbitrage|CPA]], [[Cort Penal Internacional|CPI]], [[Confederació Sindical Internacional|CSI]], [[Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]], [[Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja|FICR]], [[Fondo Internacional de Desenroll Agrícola|FIDA]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Federació Sindical Mundial|FSM]], [[Grup dels 15|G-15]], [[Grup dels 77|G-77]], [[Grup de Riu]], [[Inter-American Defense Board|IADB]], [[Internactional Chamber of Commerce|ICC]], [[International Mobile Satellite Organization|IMSO]], [[Interpol]], [[Internactional Telecommunications Satellite Organization|ITSO]], [[Mercosur]], [[Moviment de Paisos No Alineats|MPNA]], [[Organisació d'Aviació Civil Internacional|OACI]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics|OCDE]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Organisació Hidrogràfica Internacional|OHI]], [[Organisme Internacional d'Energia Atòmica|OIEA]], [[Organisació Internacional per a les Migracions|OIM]], [[Organisació Internacional per a la Normalisació|OIN]], [[Organisació Internacional del Treball|OIT]], [[Organisació Mundial d'Aduanes|OMA]], [[Organisació Mundial del Comerç|OMC]], [[Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions|OMGI]], [[Organisació Marítima Internacional|OMI]], [[Organisació Meteorològica Mundial|OMM]], [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual|OMPI]], [[Organisació Mundial de la Salut|OMS]], [[Organisació Mundial del Turisme|OMT]], [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació de les Nacions Unides per al Desenroll Industrial|ONUDI]], [[OPANAL]], [[Organisació per a la Prohibició d'Armes Químiques|OPAQ]], [[European Union Association Agreement|PCA]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del | + | | membre_de = [[Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats|ACNUR]], [[Associació Internacional de Foment|AIF]], [[Associació Llatinoamericana d'Integració|ALADI]], [[Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic|APEC]], [[Banc interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Internacional de Reconstrucció i Foment|BIRD]], [[Banc de Pagos Internacionals|BPI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Conferència de desarmament|CD]], [[Corporació Financera Internacional|CFI]], [[Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja|CICR]], [[Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenroll|CNUCYD]], [[Comité Olímpic Internacional|COI]], [[Cort Permanent d'Arbitrage|CPA]], [[Cort Penal Internacional|CPI]], [[Confederació Sindical Internacional|CSI]], [[Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]], [[Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja|FICR]], [[Fondo Internacional de Desenroll Agrícola|FIDA]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Federació Sindical Mundial|FSM]], [[Grup dels 15|G-15]], [[Grup dels 77|G-77]], [[Grup de Riu]], [[Inter-American Defense Board|IADB]], [[Internactional Chamber of Commerce|ICC]], [[International Mobile Satellite Organization|IMSO]], [[Interpol]], [[Internactional Telecommunications Satellite Organization|ITSO]], [[Mercosur]], [[Moviment de Paisos No Alineats|MPNA]], [[Organisació d'Aviació Civil Internacional|OACI]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics|OCDE]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Organisació Hidrogràfica Internacional|OHI]], [[Organisme Internacional d'Energia Atòmica|OIEA]], [[Organisació Internacional per a les Migracions|OIM]], [[Organisació Internacional per a la Normalisació|OIN]], [[Organisació Internacional del Treball|OIT]], [[Organisació Mundial d'Aduanes|OMA]], [[Organisació Mundial del Comerç|OMC]], [[Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions|OMGI]], [[Organisació Marítima Internacional|OMI]], [[Organisació Meteorològica Mundial|OMM]], [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual|OMPI]], [[Organisació Mundial de la Salut|OMS]], [[Organisació Mundial del Turisme|OMT]], [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació de les Nacions Unides per al Desenroll Industrial|ONUDI]], [[OPANAL]], [[Organisació per a la Prohibició d'Armes Químiques|OPAQ]], [[European Union Association Agreement|PCA]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carip|SELA]], [[Sistema de la Integració Centroamericana|SICA]], [[Unió Interparlamentaria|UIP]], [[Unió Internacional de Telecomunicacions|UIT]], [[Unió de Nacions Suramericanes|Unasur]], [[Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|Unesco]], [[Unió Llatina]], [[Unió Postal Universal|UPU]]; [[Associació d'Estats Iberoamericans per al Desenroll de les Biblioteques Nacionals d'Iberoamèrica|ABINIA]], [[Aliança del Pacífic]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys|CELAC]], [[Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carip|CEPAL]], [[Cim Iberomaricà|CIN]], [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar|CONVEMAR]], [[Federació Internacional de Fútbol Associació|FIFA]], [[Organisació d'Estats Iberomaericans|OEI]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Organisació de Televisió Iberoamericans|OTI]], [[Acort Estratègic Trans-Pacífic d'Associació Econòmica|P4]], [[Tractat Interamericà d'Assistència Recíproca|TIAR]] |
| Ciutats importants: | | Ciutats importants: | ||
| División administrativa: | | División administrativa: | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
| matrícula_avió= CC | | matrícula_avió= CC | ||
}} | }} | ||
| − | '''Chile''', oficialment la '''República de Chile''' (''República de Chile'', en [[castellà]]), és un estat d'[[Amèrica del Sur]] que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'[[oceà Pacífic]] i els [[Andes]]. Llimita en el [[Perú]] al nort, [[Bolívia]] al nordest, l'[[Argentina]] a l'est, l'[[oceà Pacífic]] a l'oest i el [[passage de Drake]] al sur. És un dels dos països suramericans que no llimiten en [[Brasil]]. | + | '''Chile''',<ref>{{Països RACV}}</ref> oficialment la '''República de Chile''' (''República de Chile'', en [[castellà]]), és un estat d'[[Amèrica del Sur]] que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'[[oceà Pacífic]] i els [[Andes]]. Llimita en el [[Perú]] al nort, [[Bolívia]] al nordest, l'[[Argentina]] a l'est, l'[[oceà Pacífic]] a l'oest i el [[passage de Drake]] al sur. És un dels dos països suramericans que no llimiten en [[Brasil]]. |
El territori chilé inclou ademés les illes pacífiques [[illes de Juan Fernández|Juan Fernández]], [[Illa Sala i Gómez|Sala i Gómez]], les [[illes Desventuradas]] i l'[[Illa de Pasqua]]. Ademés, reclama una porció de l'[[Antàrtida]]. La forma inusual de Chile, en 4.300 km de nort a sur, pero a soles una mija de 175 d'est a oest, l'ha donat una gran varietat de climes i ecosistemes, que inclouen el [[desert d'Atacama]] al nort, a les [[glaceres]] del sur. La seua capital és [[Santiago]]. | El territori chilé inclou ademés les illes pacífiques [[illes de Juan Fernández|Juan Fernández]], [[Illa Sala i Gómez|Sala i Gómez]], les [[illes Desventuradas]] i l'[[Illa de Pasqua]]. Ademés, reclama una porció de l'[[Antàrtida]]. La forma inusual de Chile, en 4.300 km de nort a sur, pero a soles una mija de 175 d'est a oest, l'ha donat una gran varietat de climes i ecosistemes, que inclouen el [[desert d'Atacama]] al nort, a les [[glaceres]] del sur. La seua capital és [[Santiago]]. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Barrientos M., Fresia (2005). Pueblos originarios de Chile. Santiago: Ediciones Nativa. ISBN 978-956-310-985-6 | ||
| + | * Boccara, Guillaume (2007). Los vencedores Historia del pueblo mapuche en la época colonial. San Pedro de Atacama/Santiago: Línea Editorial IIAM-UCN/Universidad de Chile. ISBN 978-956-287-261-4 | ||
| + | * Sánchez, Alfredo, y Roberto Morales (2004). Las regiones de Chile: espacio físico, humano y económico (4.ª edición). Santiago: Editorial Universitaria. ISBN 956-11-1658-8 | ||
| + | * Vial Correa, Gonzalo (1996). Historia de Chile (1891-1973). Santiago: Editorial Zig-Zag | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | {{ | + | {{Reflist}} |
| + | * Encina, Francisco A., y Leopoldo Castedo (1954). Resumen de la Historia de Chile. vol. 1 (4.ª edición). Santiago: Zig-Zag. p. 44 | ||
| + | * Enciclopedia temática de Chile, vol. 24. Santiago: Ercilla. 1988 | ||
| + | * Gobierno de Chile (ed.). «Nuestro País» | ||
| + | * Villalobos, Sergio; Osvaldo Silva, Fernando Silva y Patricio Estelle (1974). Historia de Chile (5.ª edición). Santiago: Editorial Universitaria. pp. 148, 155-160 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 67: | Llínea 77: | ||
{{DGLV|Chilé}} | {{DGLV|Chilé}} | ||
| − | {{Amèrica}} | + | {{Països d'Amèrica}} |
| + | [[Categoria:Chile]] | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Amèrica]] | [[Categoria:Països d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 12:40 25 set 2023
.svg)
.svg)
.svg){kind=small}
Chile,[1] oficialment la República de Chile (República de Chile, en castellà), és un estat d'Amèrica del Sur que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes. Llimita en el Perú al nort, Bolívia al nordest, l'Argentina a l'est, l'oceà Pacífic a l'oest i el passage de Drake al sur. És un dels dos països suramericans que no llimiten en Brasil.
El territori chilé inclou ademés les illes pacífiques Juan Fernández, Sala i Gómez, les illes Desventuradas i l'Illa de Pasqua. Ademés, reclama una porció de l'Antàrtida. La forma inusual de Chile, en 4.300 km de nort a sur, pero a soles una mija de 175 d'est a oest, l'ha donat una gran varietat de climes i ecosistemes, que inclouen el desert d'Atacama al nort, a les glaceres del sur. La seua capital és Santiago.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Barrientos M., Fresia (2005). Pueblos originarios de Chile. Santiago: Ediciones Nativa. ISBN 978-956-310-985-6
- Boccara, Guillaume (2007). Los vencedores Historia del pueblo mapuche en la época colonial. San Pedro de Atacama/Santiago: Línea Editorial IIAM-UCN/Universidad de Chile. ISBN 978-956-287-261-4
- Sánchez, Alfredo, y Roberto Morales (2004). Las regiones de Chile: espacio físico, humano y económico (4.ª edición). Santiago: Editorial Universitaria. ISBN 956-11-1658-8
- Vial Correa, Gonzalo (1996). Historia de Chile (1891-1973). Santiago: Editorial Zig-Zag
Referències[editar | editar còdic]
- Encina, Francisco A., y Leopoldo Castedo (1954). Resumen de la Historia de Chile. vol. 1 (4.ª edición). Santiago: Zig-Zag. p. 44
- Enciclopedia temática de Chile, vol. 24. Santiago: Ercilla. 1988
- Gobierno de Chile (ed.). «Nuestro País»
- Villalobos, Sergio; Osvaldo Silva, Fernando Silva y Patricio Estelle (1974). Historia de Chile (5.ª edición). Santiago: Editorial Universitaria. pp. 148, 155-160
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chile.
«Chilé». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |