Diferència entre les revisions de "Idioma lleonés"
| (No es mostren 30 edicions intermiges d'9 usuaris) | |||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
[[Astur-lleonés]]<br /> | [[Astur-lleonés]]<br /> | ||
'''Lleonés'''<br /> | '''Lleonés'''<br /> | ||
| − | |nació= No és oficial en | + | |nació= No és oficial en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]]. |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= No està regulat | |regulat= No està regulat | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''lleonés''' (en lleonés majoritariament denominat ''llingua llïonesa'') és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de [[Lleó]], [[ | + | El '''lleonés''' (en lleonés majoritariament denominat ''llingua llïonesa'') és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de [[Lleó]], [[Zamora]] i [[Salamanca]] i del nort-est Distrit de Bragança, en [[Portugal]]. |
| − | El terme lleonés ha | + | El terme lleonés ha vengut també utilisant-se històricament com el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de [[Cantàbria]] fins a [[Extremadura]] i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés. |
== Sociollingüistica == | == Sociollingüistica == | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]]. | No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]]. | ||
| − | El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins | + | El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins d'un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, més proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el [[castellà]], cap a l'asturià, a on l'evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques. |
=== Percepció dels parlants === | === Percepció dels parlants === | ||
| − | Asturians i lleonesos consideren als dos | + | Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autònoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la província de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són la mateixa llengua. Els mirandesos, ya des de la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de [[1999]], si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat. |
== Vocabulari == | == Vocabulari == | ||
{| class="wikitable" border="1" | {| class="wikitable" border="1" | ||
|- | |- | ||
| − | ! | + | ! Lleonés |
| − | ! | + | ! Asturià |
! Portugués | ! Portugués | ||
! Francés | ! Francés | ||
| − | ! | + | ! Italià |
| − | ! | + | ! Venecià |
| − | ! | + | ! Espanyol |
! Piamontés | ! Piamontés | ||
| − | ! | + | ! Llatí |
! Català | ! Català | ||
! Valencià | ! Valencià | ||
| Llínea 130: | Llínea 130: | ||
|} | |} | ||
| − | == | + | == Texts en lleonés == |
| − | *‘’’Versió en | + | *‘’’Versió en Lleonés’’’: 2. Las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos. |
| + | *‘’’Versió en asturià’’’: 2. Les otres llingües españoles sedrán tamién oficiales nes respeutives Comunidaes Autónomes d'alcuerdu colos sos estatutos. | ||
*‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts. | *‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts. | ||
| − | == | + | '''Tradució al lleonés de ''L'ultimu home''' |
| + | |||
| + | ''Un españíu fixu tremare'l fayéu. El mielru esñalóu llonxe. L'esguil espaeciéu nel ñal. Hebio outru españíu, ya darréu outru. L'home, entóncenes, esmientras cayía conas manos abiertas, los güeyos nel infinitu ya'l sou cuerpu cayendu por tolos llados abondu sangre, grayóu una pallabra, una pallabra namái, qu'asonóu y anguañu sigui asonandu na viesca y en toda Asturias: «¡Llibertá!».'' | ||
| + | |||
| + | '''Part de ''L'últimu home''''' en [[asturià]] | ||
| + | |||
| + | ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
*[[País Lleonés]] | *[[País Lleonés]] | ||
| − | *[[ | + | *[[Regne de Lleó]] |
| + | *[[Província de Lleó]] | ||
| + | *[[Província de Zamora]] | ||
| + | *[[Província de Salamanca]] | ||
| + | *[[Castella i Lleó]] | ||
| + | |||
| + | ==Referències == | ||
| + | {{traduït de|es|Idioma_leonés}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Leonese language}} | ||
| − | |||
{{Llengües d'Espanya}} | {{Llengües d'Espanya}} | ||
{{Llengües romàniques}} | {{Llengües romàniques}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Idiomes]] | ||
Última revisió del 22:16 16 oct 2022
| Lleonés Llïonés | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya |
| Regió: | País Lleonés |
| Parlants: | |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Zamora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.
El terme lleonés ha vengut també utilisant-se històricament com el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria fins a Extremadura i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.
Sociollingüistica[editar | editar còdic]
Lleonés/Asturià/Mirandés[editar | editar còdic]
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, asturià o mirandés poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de Ausbausprache, si el abstandschprache que les separa exigix que se genere un sistema de Abstandsprache, o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de Dachsprache.
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins d'un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, més proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, cap a l'asturià, a on l'evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques.
Percepció dels parlants[editar | editar còdic]
Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autònoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la província de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són la mateixa llengua. Els mirandesos, ya des de la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.
Vocabulari[editar | editar còdic]
| Lleonés | Asturià | Portugués | Francés | Italià | Venecià | Espanyol | Piamontés | Llatí | Català | Valencià |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| facere | facer | fazer | faire | fare | far | hacer | fé | facere | fer | fer |
| fiyu | fiyu, fío | filho | fils | figlio | fio(l) | hijo | fieul | filius | fill | fill |
| fame | fame | fome | faim | fame | fame | hambre | fam | famis | fam | fam |
| gochu | gochu | porco | cochon | maiale | porse(l)o | cerdo | crin | sus | porc | porc/bacó |
| vieyu | vieyu | velho | vieux | vecchio | vecio | viejo | vecc | vetus | vell | vell |
| chovere | llover | chover | pleuvoir | piovere | piòvar | llover | pieuve | pluere | ploure | ploure |
Texts en lleonés[editar | editar còdic]
- ‘’’Versió en Lleonés’’’: 2. Las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.
- ‘’’Versió en asturià’’’: 2. Les otres llingües españoles sedrán tamién oficiales nes respeutives Comunidaes Autónomes d'alcuerdu colos sos estatutos.
- ‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.
Tradució al lleonés de L'ultimu home
Un españíu fixu tremare'l fayéu. El mielru esñalóu llonxe. L'esguil espaeciéu nel ñal. Hebio outru españíu, ya darréu outru. L'home, entóncenes, esmientras cayía conas manos abiertas, los güeyos nel infinitu ya'l sou cuerpu cayendu por tolos llados abondu sangre, grayóu una pallabra, una pallabra namái, qu'asonóu y anguañu sigui asonandu na viesca y en toda Asturias: «¡Llibertá!».
Part de L'últimu home en asturià
Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».
Vore també[editar | editar còdic]
- País Lleonés
- Regne de Lleó
- Província de Lleó
- Província de Zamora
- Província de Salamanca
- Castella i Lleó
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma_leonés de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma lleonés.
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |