Diferència entre les revisions de "Lesoto"

	Muso oa Lesotho; Kingdom of Lesoto; Regne de Lesoto
Bandera	Escut
	Lema: Khotso-pula-nala ; pau, pluja, prosperitat
	himne nacional: Lesotho Fatse La Bontata Rona
Capital; • Població; • Coordenades	Maseru; 180.000 hab (2004); n/d
ciutat més poblada	Maseru
Idioma oficial	sesotho; anglés
Forma de govern	monarquia parlamentaria
Rei; Primer Ministre	Letsie III; Pakalitha Mosisili
Independència; • - fecha	del Regne Unit ; 4 d'octubre de 1966
Superfície; • Total; • % aigua; Fronteres	Lloc 141º; 30.355 km2; despreciable; 909 km.
Població; • Total; • Densitat	Lloc 141º; 2.031.348; 73 hab/km2
PIB (nominal); • Total ; • PIB per càpita	; ;
PIB (PPA); • Total (2005); • PIB per càpita	Lloc 152º; 5.113.000.000; US$ 2.163
IDH (2007)	0,549 (138º) – Baix
Moneda	Loti (LSL)
‎Gentilici	basuto
Fus horari	UTC + 2
Domini Internet	.ls
Prefix telefònic	+266
Prefix radiofònic	7PA-7PZ
Còdic ISO	426/LSO/LS
Membre de: ONU, UA, Commonwealth

Última revisió del 23:08 25 set 2023

Lesoto ^[1], el nom oficial del qual és Regne de Lesoto (Muso oa Lesoto), és un país del sur d'Àfrica, que està enclavat completament per la República de Suràfrica. El nom Lesoto pot traduir-se com ‘el país dels que parlen sotho’. Anteriorment era conegut baix el nom de Basutolàndia. És un membre de la Commonwealth britànica.

Història[editar | editar còdic]

En els primers anys del sigle XIX, com a conseqüència directa del periodo Mfecane, el rei dels basuts Moshoeshoe I va fundar el regne, si be una série d'enfrontaments militars en els bòers entre 1856 i 1868 li portaren al poc de temps a solicitar ajuda al Regne Unit, convertint-se en protectorat britànic en maig de 1868.

Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, Lesoto va obtindre l'independència del Regne Unit el 4 d'octubre de 1966. En giner de 1970, Leabua Jonathan, del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, dissolgué el Congrés Nacional i va exiliar al rei Moshoeshoe II. En 1974, devall el mandat de Leabua, el Partit del Congrés de Basotho (BCP), guanyà les eleccions. Leabua les va anular i va refusar cedir el poder al BCP, tancant ademés al seu líder.

El BNP va governar per decret fins a giner de 1986, quan un colp militar l'obligà a deixar el poder. La junta militar va tornar el poder eixecutiu a l'exiliat rei Moshoeshoe II. En 1987, despuix d'un desacort en les forces armades, el rei fon forçat novament a l'exili. El seu fill assumí la corona com a rei Letsie III.

El president de la junta militar, el general Metsing Lekhanya, fon expulsat en 1991 i despuix reemplaçat pel general Elias Phisoana Ramaema, qui tornà el poder a un govern del BCP (democràticament triat) en 1993. Moshoeshoe II va tornar des de l'exili en 1992, com un ciutadà ordinari. El rei Letsie III intentà sense èxit persuadir al govern del BCP per a deixar a son pare (Moshoeshoe II) com a cap d'estat.

En agost de 1994, Letsie III va protagonisar un colp d'estat el qual fon diluït pels militars, que ademés llevaren del govern al BCP. El nou govern no fon reconegut formalment pel restant dels països de la comunitat internacional. Moshoeshoe II fon repost com a rei de Lesoto en 1995, si be un any despuix va morir, passant la corona de nou a Letsie III.

Govern i política[editar | editar còdic]

Lesoto és una monarquia parlamentària constitucional, la carta magna de la qual es promulgà el 2 d'abril de 1993. El primer ministre, Pakalitha Mosisili, és el cap de Govern i te poders eixecutius. La figura del rei posseïx en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un símbol d'unitat nacional.

El Lesoto Congress for Democracy (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels bancs de l'Assamblea Nacional (també coneguda com la Cambra Baixa), mentres que el Basotho National Party (BNP), el Lesoto People's Congress i el National Independent Party són els partits més importants dels nou de l'oposició. En les últimes eleccions de 2007 l'oficialiste LCD va obtindre 62 de 120 bancs, perdent 15 respecte a les eleccions de 2002.

La Cambra Alta (o Senat) és el producte de la tradició tribal del país. Els seus membres (22 en l'actualitat) tenen un càrrec hereditari i la mitat d'ells són triats pel monarca (baix les indicacions del Primer ministre).

La Constitució de 1993 establix la divisió de poders, per lo qual n'hi ha un sistema judicial independent i neutral. El dit organisme està compost per la Cambra d'Apelacions, La Cort Suprema, La Cort de magistrats i una série de chicotets jujats repartits per les zones rurals. La totalitat dels juristes d'estos organismes (excepte un) són d'orige surafricà.

La Carta Magna, ademés de la divisió de poders anteriorment exposta, protegix els drets civils, incloent la llibertat d'expressió, d'associació i de prensa; aixina com la llibertat religiosa i de reunió.

Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]

El regne de Lesoto es troba dividit en 10 districtes:

Districtes del país

Localisació dels principals centres urbans

**Divisions administratives del país**
Distrito	Capital	Superficie (icm)	Población (hab.)
1. Berea	Teyateyaneng	2222	300.000
2. Butha-Buthe	Butha-Bethe	1767	130.000
3. Leribe	Hlotse	2823	450.000
4. Mafeteng	Mafeteng	2119	330.000
5. Maseru	Maseru	4279	500.000
6. Mohale's Hoek	Mohale's Hoek	3530	310.000
7. Mokhotlong	Mokhotlong	4075	130.000
8. Qacha's Nek	Qacha's Nek	2349	110.000
9. Quthing	Quthing/Moyeni	2916	200.000
10. Thaba-Tseka	Thaba-Tseka	4270	170.000

Geografia[editar | editar còdic]

Lesoto es troba situat en el sur d'Àfrica, rodejat completament per Suràfrica. És un país en un gran número de montanyes — En el Nort es troba la cordillera de les Maloti, i al Surest, les Drakensberg. Lesoto, en una altura de més de 1.000 metros sobre el nivell del mar al punt més baix, té la cota inferior més alta del món. N'hi ha que considerar que més del 80% del país es troba per damunt dels 1,800 metros.

La particularitats geogràfiques d'este país, i la seua proximitat a Suràfrica (país al qual exporta aigua potable), han fet possible el desenroll de proyectes hidroelèctrics de considerable magnitut.

En quant a la seua flora, Lesoto és un país sumament àrit. Casi tots els seus boscs han segut talats, i a pesar que hi ha hagut numerosos proyectes per a reforestar part del país en arbres d'eucaliptus de ràpit creiximent, l'escassea de terra fèrtil i l'alta demanda de llenya com a combustible han dificultat la llabor.

Ecologia[editar | editar còdic]

Segons WWF, el territori de Lesoto es repartix entre tres ecorregions, totes elles corresponents al bioma de pradera de montanya:

Pradera de l'Alt Veld, en l'oest.
Pradera montanyesa dels Drakensberg, en el centre.
Pradera altimontana dels Drakensberg, en l'est.

Economia[editar | editar còdic]

El potencial econòmic de Lesoto jau principalment en l'agricultura (els principals cultius són la dacsa, el blat, la melca, les fruites i verdures), i en el capital humà, per eixemple en els ciutadans basotos que emigren com a treballadors a les mines de Suràfrica, i proveïxen a Lesoto en remeses.

Hui en dia, Lesoto també rep ingressos, evaluats en mils de millons de dólars, de la venda d'aigua potable a Suràfrica, per a cobrir la demanda quan Suràfrica enfronta periodos d'escassea.

L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.

Demografia[editar | editar còdic]

Més del 99% de la població de Lesoto són ètnicament basotho; atres grups ètnics inclouen europeus i asiàtics. La població del país és 80% cristiana, la majoria d'ells catòlics romans. Es troben també atres religions com l'islam, l'hinduisme i atres diverses creences indígenes. El sesotho i l'anglés són els idiomes oficials, atres idiomes inclouen el zulú i xhosa.

El problema del sida[editar | editar còdic]

Igual que en molts atres països de l'Àfrica Subsahariana, el sida s'ha convertit en un autèntic problema. En data de hui, el 29% de la població és portadora del virus o ha desenrollat la malaltia, i les senyes d'organismes internacionals estimen que el percentage pujarà fins al 35% en els pròxims anys. La conseqüència més palpable d'este fenomen és l'espectacular caiguda de l'esperança de vida fins als 37 anys.

El govern nacional tardà en reconéixer la gravetat del problema, i les seues mides per a frenar les conseqüències de la dita malaltia no varen escomençar a dur-se a terme fins a 1999. En el dit any, organismes governamentals varen finalisar el seu pla estratègic contra el sida, reforçat durant els pròxims anys en noves propostes tant en l'àmbit de l'educació, la prevenció o el tractament. A este problema, ha de sumar-se la falta de personal mèdic especialisat en el país.

Cultura[editar | editar còdic]

Els instruments tradicionals inclouen el lekolulo, un tipo de flauta utilisat per chicots, el setolo-tolo, tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes nomenat thomo.

L'himne nacional de Lesoto és Lesoto Fatše La Bo-ntata Rona, la traducció lliteral de la qual és ‘Lesoto, terra dels nostres pares'.

El Festival d'Art i Cultura Morija és un prominent festival de música sotho. El dit festival es troba molt unit anualment a l'història del poble de Morija, on els primers missioners aplegaren en 1833.

Referències[editar | editar còdic]

↑ Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Lesoto de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lesoto.
News.BBC.Co.uk (perfil de Lesoto) (anglés)
State.Gov (Departament d'Estat d'EE. UU.; (anglés)

Països d'Àfrica

Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia
Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo
Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda
Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue

[1] Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

[1]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Ficha de país
-| nom_oficial = ''Muso oa Lesotho''<br />''Kingdom of Lesotho''<br />Regne de Lesotho
+| nom_oficial = ''Muso oa Lesotho''<br />''Kingdom of Lesoto''<br />Regne de Lesoto
-| image_bandera = 120px-Flag of Lesotho svg.png
+| image_bandera = Flag of Lesotho.svg
-| image_escut = 120px-Coats of arms of Lesotho svg.png
+| image_escut = Coat of arms of Lesotho.svg
 | image_escut_tamany = 125px
-| image_mapa = 250px-LocationLesotho svg.png
+| image_mapa = Lesotho (orthographic projection with inset).svg
 | lema_nacional =''Khotso-pula-nala'' <br /> pau, pluja, prosperitat
 | himne_nacional =''[[Lesotho Fatse La Bontata Rona]] ''
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 | idioma_oficial = [[idioma sesotho|sesotho]]<br /> [[idioma anglés|anglés]]
 | govern =[[monarquia parlamentaria]]
-| dirigents_títuls = [[rei de Lesotho|Rei]]<br /> [[Primer Ministre]]
+| dirigents_títuls = [[rei de Lesoto|Rei]]<br /> [[Primer Ministre]]
 | dirigents_noms =[[Letsie III]]<br />[[Pakalitha Mosisili]]
 | fundació = [[Independència]]
@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 | IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
 | moneda = [[Loti]] ([[ISO 4217|LSL]])
-| gentilici = lesothens, basut.
+| gentilici = basuto
 | horari = [[UTC]] + 2
 | horari_estiu =
@@ Llínea 49: / Llínea 49: @@
 | còdic_ISO = 426/LSO/LS
 | membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
 | nota1 =
 }}
+'''Lesoto''' <ref>{{Països RACV}}</ref>, el nom oficial del qual és '''Regne de Lesoto''' (Muso oa Lesoto), és un país del sur d'[[Àfrica]], que està [[Enclavament|enclavat]] completament per la [[Suràfrica|República de Suràfrica]].
+El nom ''Lesoto'' pot traduir-se com ‘el país dels que parlen [[idioma sotho|sotho]]’. Anteriorment era conegut baix el nom de '''Basutolàndia'''. És un membre de la [[Commonwealth]] britànica.
-'''Lesotho''', el nom oficial del qual és '''Regne de Lesotho''' (Muso oa Lesotho), és un país del sur d'[[Àfrica]], que està [[Enclavament|enclavat]] completament per la [[Suràfrica|República de Suràfrica]].
-El nom ''Lesotho'' pot traduir-se com ‘el país dels que parlen [[idioma sotho|sotho]]’. Anteriorment era conegut baix el nom de '''Basutolàndia'''. És un membre de la [[Commonwealth]] britànica.
 == Història ==
 En els primers anys del [[sigle XIX]], com a conseqüència directa del periodo [[Mfecane]], el rei dels [[basut]]s [[Moshoeshoe|Moshoeshoe I]] va fundar el regne, si be una série d'enfrontaments militars en els [[Afrikáner|bòers]] entre [[1856]] i [[1868]] li portaren al poc de temps a solicitar ajuda al [[Regne Unit]], convertint-se en [[protectorat]] britànic en maig de 1868.
-Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, Lesotho va obtindre l'independència del Regne Unit el [[4 d'octubre]] de [[1966]].
+Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, Lesoto va obtindre l'independència del Regne Unit el [[4 d'octubre]] de [[1966]].
 En giner de [[1970]], [[Leabua Jonathan]], del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, dissolgué el Congrés Nacional i va exiliar al rei [[Moshoeshoe II]].
 En [[1974]], devall el mandat de Leabua, el Partit del Congrés de Basotho (BCP), guanyà les eleccions.
@@ Llínea 76: / Llínea 73: @@
 En agost de [[1994]], Letsie III va protagonisar un colp d'estat el qual fon diluït pels militars, que ademés llevaren del govern al BCP.
 El nou govern no fon reconegut formalment pel restant dels països de la comunitat internacional.
-Moshoeshoe II fon repost com a rei de Lesotho en [[1995]], si be un any despuix va morir, passant la corona de nou a Letsie III.
+Moshoeshoe II fon repost com a rei de Lesoto en [[1995]], si be un any despuix va morir, passant la corona de nou a Letsie III.
 == Govern i política ==
-Lesotho és una monarquia parlamentària constitucional, la carta magna de la qual es promulgà el [[2 d'abril]] de [[1993]].
+Lesoto és una monarquia parlamentària constitucional, la carta magna de la qual es promulgà el [[2 d'abril]] de [[1993]].
 El primer ministre, Pakalitha Mosisili, és el cap de Govern i te poders eixecutius.
 La figura del rei posseïx en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un símbol d'unitat nacional.
-El [[Congrés Democràtic de Lesotho|Lesotho Congress for Democracy]] (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels bancs de l'Assamblea Nacional (també coneguda com la Cambra Baixa), mentres que el [[Partit Nacional de Basoto|Basotho National Party]] (BNP), el [[Congrés del Poble de Lesotho|Lesotho People's Congress]] i el [[Partit Nacional Independent|National Independent Party]] són els partits més importants dels nou de l'oposició.
+El [[Congrés Democràtic de Lesoto|Lesoto Congress for Democracy]] (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels bancs de l'Assamblea Nacional (també coneguda com la Cambra Baixa), mentres que el [[Partit Nacional de Basoto|Basotho National Party]] (BNP), el [[Congrés del Poble de Lesoto|Lesoto People's Congress]] i el [[Partit Nacional Independent|National Independent Party]] són els partits més importants dels nou de l'oposició.
-En les [[Eleccions generals de Lesotho (2007)|últimes eleccions]] de [[2007]] l'oficialiste LCD va obtindre 62 de 120 bancs, perdent 15 respecte a les [[Eleccions generals de Lesotho (2002)|eleccions de 2002]].
+En les [[Eleccions generals de Lesoto (2007)|últimes eleccions]] de [[2007]] l'oficialiste LCD va obtindre 62 de 120 bancs, perdent 15 respecte a les [[Eleccions generals de Lesoto (2002)|eleccions de 2002]].
 La Cambra Alta (o Senat) és el producte de la tradició tribal del país.
@@ Llínea 98: / Llínea 95: @@
 == Organisació polític-administrativa ==
-El regne de Lesotho es troba dividit en 10 districtes:
+El regne de Lesoto es troba dividit en 10 districtes:
-[[Image:Districts of Lesotho.png|thumb|left|<center>Districtes del país</center>]]
+[[File:Districts of Lesotho2.jpg|thumb|left|200px|<center>Districtes del país</center>]]
-[[Image:Lt-map.png|thumb|right|Localisació dels principals centres urbans]]
+[[File:Lt-map2.jpg|thumb|right|180px|Localisació dels principals centres urbans]]
 {|class="wikitable"
 |+'''Divisions administratives del país
@@ Llínea 162: / Llínea 159: @@
 == Geografia ==
-Lesotho es troba situat en el sur d'[[Àfrica]], rodejat completament per [[Suràfrica]].
+Lesoto es troba situat en el sur d'[[Àfrica]], rodejat completament per [[Suràfrica]].
 És un país en un gran número de montanyes — En el Nort es troba la cordillera de les [[Maloti]], i al Surest, les [[Drakensberg]].
-Lesotho, en una altura de més de 1.000 metros sobre el nivell del mar al punt més baix, té la [[cota]] inferior més alta del món.
+Lesoto, en una altura de més de 1.000 metros sobre el nivell del mar al punt més baix, té la [[cota]] inferior més alta del món.
 N'hi ha que considerar que més del 80% del país es troba per damunt dels 1,800 metros.
 La particularitats geogràfiques d'este país, i la seua proximitat a Suràfrica (país al qual exporta aigua potable), han fet possible el desenroll de proyectes hidroelèctrics de considerable magnitut.
-En quant a la seua flora, Lesotho és un país sumament àrit.
+En quant a la seua flora, Lesoto és un país sumament àrit.
 Casi tots els seus boscs han segut talats, i a pesar que hi ha hagut numerosos proyectes per a reforestar part del país en arbres d'eucaliptus de ràpit creiximent, l'escassea de terra fèrtil i l'alta demanda de llenya com a combustible han dificultat la llabor.
 == Ecologia ==
-Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Lesotho es repartix entre tres [[Ecorregió|ecorregions]], totes elles corresponents al [[bioma]] de [[pradera de montanya]]:
+Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Lesoto es repartix entre tres [[Ecorregió|ecorregions]], totes elles corresponents al [[bioma]] de [[pradera de montanya]]:
 * [[Pradera de l'Alt Veld]], en l'oest.
@@ Llínea 181: / Llínea 178: @@
 == Economia ==
-El potencial econòmic de Lesotho jau principalment en l'agricultura (els principals cultius són la [[dacsa]], el [[blat]], la [[melca]], les [[fruita|fruites]] i [[verdura|verdures]]), i en el capital humà, per eixemple en els ciutadans basotos que emigren com a treballadors a les mines de [[Suràfrica]], i proveïxen a Lesotho en remeses.
+El potencial econòmic de Lesoto jau principalment en l'agricultura (els principals cultius són la [[dacsa]], el [[blat]], la [[melca]], les [[fruita|fruites]] i [[verdura|verdures]]), i en el capital humà, per eixemple en els ciutadans basotos que emigren com a treballadors a les mines de [[Suràfrica]], i proveïxen a Lesoto en remeses.
-Hui en dia, Lesotho també rep ingressos, evaluats en mils de millons de [[dólar]]s, de la venda d'[[aigua]] potable a [[Suràfrica]], per a cobrir la demanda quan Suràfrica enfronta periodos d'escassea.
+Hui en dia, Lesoto també rep ingressos, evaluats en mils de millons de [[dólar]]s, de la venda d'[[aigua]] potable a [[Suràfrica]], per a cobrir la demanda quan Suràfrica enfronta periodos d'escassea.
 L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.
@@ Llínea 189: / Llínea 186: @@
 == Demografia ==
-Més del 99% de la població de Lesotho són ètnicament basotho; atres grups ètnics inclouen europeus i asiàtics.
+Més del 99% de la població de Lesoto són ètnicament basotho; atres grups ètnics inclouen europeus i asiàtics.
 La població del país és 80% cristiana, la majoria d'ells catòlics romans. Es troben també atres religions com l'[[islam]], l'[[hinduisme]] i atres diverses creences indígenes.
 El sesotho i l'anglés són els idiomes oficials, atres idiomes inclouen el [[idioma zulú|zulú]] i [[Idioma xhosa|xhosa]].
@@ Llínea 204: / Llínea 201: @@
 == Cultura ==
-Els instruments tradicionals inclouen el [[lekolulo]], un tipo de flauta utilisat per chicots, el [[setolo-tolo]], tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes cridat [[thomo]].
+Els instruments tradicionals inclouen el [[lekolulo]], un tipo de flauta utilisat per chicots, el [[setolo-tolo]], tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes nomenat [[thomo]].
-L'himne nacional de Lesotho és ''Lesotho Fatše La Bo-ntata Rona'', la traducció lliteral de la qual és ‘Lesotho, terra dels nostres pares'.
+L'himne nacional de Lesoto és ''Lesoto Fatše La Bo-ntata Rona'', la traducció lliteral de la qual és ‘Lesoto, terra dels nostres pares'.
 El Festival d'Art i Cultura Morija és un prominent festival de música sotho.
@@ Llínea 212: / Llínea 209: @@
 == Referències ==
 {{listaref}}
+{{Traduït de|es|Lesoto}}
 == Enllaços externs ==
-* [http://www.Lesotho.Gov.ls/ Lesotho.Gov.ls] (pàgina oficial del Govern).
+{{Commonscat|Lesotho}}
-* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/lt.Html CIA.gov] (el Llibre de Fets Mundials, de la CIA nort-americana; en anglés).
+* [https://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/country_profiles/1063291.stm News.BBC.Co.uk] (perfil de Lesoto) {{en}}
-* [http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/country_profiles/1063291.stm News.BBC.Co.uk] (perfil de Lesotho; en anglés).
+* [https://www.state.gov/p/af/ci/lt/ State.Gov] (Departament d'Estat d'EE.&nbsp;UU.; {{en}}
-* [http://www.state.gov/p/af/ci/lt/ State.Gov] (Departament d'Estat d'EE.&nbsp;UU.; en anglés).
-* [http://www.boulevardwebservices.com/isidoro/lesotho/ Images de Lesotho.] (Vall de Malealea i pintures bosquimanes. Fotografies de [[Isidoro Gall]]).
 {{Països d'Àfrica}}
-{{Traduït de|es|Lesoto}}
 [[Categoria:Països]]
 [[Categoria:Països d'Àfrica]]
+[[Categoria:Lesoto]]