Diferència entre les revisions de "Canals"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Canals''' és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el sur de la província de Valéncia, en la comarca de [[la Coster...».)
 
 
(No es mostren 51 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Canals''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[la Costera]]. Conta en 13.771 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
+
[[Archiu:Canals - Església parroquial 1.jpg|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Antoni Abat, en Canals.]]
 +
'''Canals''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]]. Conta en 13.187 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]).
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Situat en la vall de Montesa, entre la ''[[Serra Grossa]]'' i [[la Costera]]. La major part del municipi és plana, en chicotet sector al sur per on penetren els contraforts de la ''Serra Grossa'', on s'alça l'Atalaya (556 [[msnm]]) i la ''Cruz'' (520 msnm), en el llímit en [[Olleria]], quedant entre abdós el port del mateix nom. El [[riu Canyoles]] travessa el terme en direcció O-NE; el riu '' dels Sants'', afluent del Canyoles, naix prop d'este terme i ya en ell es bifurca, formant dos séquies per a recs en els termes de [[Xàtiva]] i atres municipis de [[la Costera]].
+
Situat en la vall de Montesa, entre la ''[[Serra Grossa]] '' i [[La Costera]]. La major part del municipi és plana, excepte un chicotet sector al sur per a on penetren els contraforts de la ''Serra Grossa'', a on s'alça l'Atalaya (556 [[msnm]]) i la ''Cruz'' (520 msnm), en el llímit en [[L'Olleria]], quedant entre abdós el port del mateix nom. El [[riu Canyoles]] travessa el terme en direcció O-NE; el riu '' dels Sants'', afluent del Canyoles, naix prop d'este terme i ya en ell es bifurca, formant dos séquies per als recs en els térmens de [[Xàtiva]] i atres municipis de [[La Costera]].
  
−
La vila es troba en la ribera esquerra del [[riu Cáñoles]]. Per la seua proximitat a [[L'Alcúdia de Crespins]] forma una conurbació en la dita localitat (un sol núcleu urbà).
+
La vila es troba en la ribera esquerra del [[riu Canyoles]]. Per la seua proximitat a [[L'Alcúdia de Crespins]] forma una conurbació en dita localitat.
  
−
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]].  
+
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'[[A-7]].  
  
−
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
+
=== Barris i pedanies ===
−
Quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a [[Ayacor]], incorporat a finals del [[sigle XIX]] i que al seu torn comprenia [[Torre Cerdá]] (o Torre dels Frares) incorporada poc abans. L'actual barri de "La Torre" era molt antigament un poble diferent. Els barris més antics són el de "La Torre", el de "Sant Vicent" i la contornada de l'església parroquial.
+
En quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a [[Ayacor]], incorporat a finals del [[sigle XIX]] i que al seu torn comprenia [[Torre Cerdá]] (o Torre dels Frares) incorporada poc abans. L'actual barri de ''La Torre'' era molt antigament un poble diferent. Els barris més antics són el de ''La Torre'', el de ''Sant Vicent'' i la contornada de l'iglésia parroquial.
  
−
=== Localitats llimítrofes ===
+
=== Localitats llimítrofs ===
 
El terme municipal de Canals llimita en les localitats següents:
 
El terme municipal de Canals llimita en les localitats següents:
−
 
+
[[l'Alcúdia de Crespins]], [[Ayelo de Malferit]], [[Cerdà]], [[La Granja de la Costera]], [[Xàtiva]], [[Llanera de Ranes]], [[Montesa]], [[L'Olleria]], [[Torrella]] i [[Vallés]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
−
[[l'Alcúdia de Crespins]], [[Aielo de Malferit]], [[Cerdà]], [[La la Granja de la Costera]], [[Xàtiva]], [[Llanera de Ranes]], [[Montesa]], [[Olleria]], [[Torrella]] i [[Vallés (Valéncia)|Vallés]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
 
  
 
=== Climatologia ===
 
=== Climatologia ===
−
El clima en Canals és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una montanya de [[solana]] (cap al sur-est), els estius són més calorosos que en atres zones de la [[Comunitat Valenciana]], registrant-se sovint les màximes de tota la regió a l'estiu.
+
El clima en Canals és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una montanya de [[solana]] (cap al surest), els estius són més calorosos que en atres zones de la [[Comunitat Valenciana]], registrant-se sovint les màximes de tota la regió a l'estiu.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys 1240 i 1250, Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el [[riu Canyoles]] i el [[riu dels Sants]] li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es van construir els canals per a aprofitar l'aigua. D'ací el nom de Canals. A Lleida també hi ha una població del mateix nom, per la qual cosa no es descarta que l'orige dels repobladors determinara el nom de la població, com en atres localitats valencianes va succeir. Conquistat per la [[Corona d'Aragó]] i repoblat per majoria catalana, Canals conserva, com la resta de la comunitat, la llengua, cultura i història que van portar aquells repobladors.
+
Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys [[1240]] i [[1250]], Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el [[riu Canyoles]] i el [[riu dels Sants]] li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es varen construir els canals per a aprofitar l'[[aigua]]. D'ací el nom de Canals.
 +
 
 +
Conquistat i repoblat per la [[Corona d'Aragó]], Canals conserva, com el restant de la comunitat, la cultura e història que varen portar aquells repobladors.
  
−
En "La Torre" de Canals (llavors un ''lloc'' i ara barri) va nàixer el papa [[Calixt III]] en [[1378]].
+
En ''La Torre'' de Canals (llavors un ''lloc'' i ara barri) va nàixer el [[Papa]] [[Calixt III]] en [[1378]].
  
−
És en la [[pedania]] d'Ayacor on va nàixer, també, en [[1957]], el motoriste [[Ricardo Tormo]], bicampió del món.
+
És en la [[pedania]] d'Ayacor a on va nàixer, en [[1957]], el motoriste [[Ricardo Tormo]], bicampeó del món.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Canals conta en 13.771 habitants ([[INE España|INE]] [[2007]]).
+
Canals conta en 13.187 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]).
−
{| {{tablabonita}}
+
 
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de Canals<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] En el cens de 1857 s'inclou la població del municipi de Canals (2.604 hab.) més la població del llavors municipi independent d'Ayora (475 hab.); en els censos següents Ayora es trobava ya absorbida pel municipi de Canals.</small></ref>
+
<center>
 +
{| align="" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Canals<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] En el cens de 1857 s'inclou la població del municipi de Canals (2.604 hab.) més la població del llavors municipi independent d'Ayora (475 hab.); en els censos següents Ayora es trobava ya absorbida pel municipi de Canals.</small></ref>
 
|-
 
|-
−
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2007]]
+
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 3.079|| align=center| 4.443||align=center| 4.695|| align=center| 4.857|| align=center|4.967||align=center| 5.261||align=center| 5821||align=center| 6.176|| align=center|7.350|| align=center|9.080|| align=center| 11.151|| align=center| 12.185|| align=center| 12.886|| align=center| 13.040||align=center| 13.150 || align=center| 13.771  
+
 
 +
| align=center| 3.079|| align=center| 4.443|| align=center| 4.695|| align=center| 4.857|| align=center|4.967||align=center| 5.261||align=center| 5821|| align=center| 6.176|| align=center|7.350|| align=center|9.080|| align=center| 11.151|| align=center| 12.185|| align=center| 12.886|| align=center| 13.040||align=center| 13.150 || align=center| 13.771 || align=center| 13.631 || align=center| 13.187
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
Els principals cultius són: [[creïlla|creïlles]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[ceba|cebes]], [[meló d'Alger|melons d'Alger]], [[tabac]] i [[fraula|fraules]]. El cultiu més estés és la [[taronja (fruita)|taronja]] en diferents varietats. Hi ha en el secà [[garrofera|garroferes]] i [[amelar]]s.
+
Els principals cultius són: [[creïlla|creïlles]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[ceba|cebes]], [[meló d'Alger|melons d'Alger]], [[tabac]] i [[fraula|fraules]]. El cultiu més estés és la [[taronja]] en diferents varietats. Hi ha en el secà [[garrofera|garroferes]] i [[armela|armelars]].
  
−
La principal activitat econòmica és la indústria. Funcionen 16 fàbriques de [[gèneros de punt]], 6 de [[confecció]] i 2 de [[filat]]s. El [[assaonat de pells]] constituïx una activitat tradicional; hi ha tres fàbriques d'oli, una atra de farina, mobles, caixes de cartó, algeps, material de construcció, etc.
+
La principal activitat econòmica és l'indústria. Funcionen 16 fàbriques de [[gèneros de punt]], 6 de [[confecció]] i 2 de [[filat]]s. L'[[assaonat de pells]] constituïx una activitat tradicional; hi ha tres fàbriques d'[[oli]], una atra de [[farina]], mobles, caixes de cartó, algeps, material de construcció, etc.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
−
* La Lloca, arbre monumental plantat en [[1914]].
+
* La Lloca, arbre monumental plantat en l'any [[1914]].
−
* Església Parroquial de Sant Antoni Abad. Construïda en el [[sigle XVII]] i en decoració ''[[churrigueresc|churrigueresca]]'' en el seu interior.
+
* Iglésia Parroquial de Sant Antoni Abat. Construïda en el [[sigle XVII]] i en decoració ''[[churrigueresc|churrigueresca]] '' en el seu interior.
−
* Església de la Torre / Oratori dels Borja. D'estil gòtic primitiu en orige(provablement es va edificar en el sigle XIII)ha sigut reformada diverses vegades.
+
* Iglésia de la Torre / Oratori dels Borja. D'estil gòtic primitiu en orige, (provablement es va edificar en el [[sigle XIII]]), ha segut reformada diverses vegades.
−
* Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el sigle XII. Posteriorment es va integrar en el palau dels Borja de qué és la principal resta en l'actualitat. Fon restaurada en els anys 90 del sigle XX.
+
* Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el [[sigle XII]]. Posteriorment es va integrar en el palau dels Borja del qual és la principal resta en l'actualitat. Fon restaurada en els [[anys 90]] del [[sigle XX]].
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
−
[[Image:Foguera.jpg|thumb|right|180px|La "''foguera" ("''foguera''") de Canals.]]
+
[[File:Foguera de Canals (La Costera) 3.jpg|thumb|Foguera de Canals (La Costera)]]
−
* '''[[Antonio Abad|San Antonio Abad]]''', els dies 16, 17 i 18 de [[giner]]. Destaquen per la crema de la major foguera del món, crida la ''foguera'', i pel dia dels ''parells'' on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant eixes festes, la gent del poble recita el que ells criden un [[vitol]]. El vitol és esta frasse: "''Vitol i vitol al nostre patró del poble!!''" i la gent respon: "''Vitol!!''". Esta pràctica adquirix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el criden constantment en tots el seu actes. Els festers poden ser de dos a què vullguen. Solen ser grups familiars o d'amics que es van apuntar anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de [[Bandera]] i un atre que és el [[Cuiro]].  
+
* '''[[Sant Antoni Abat]] ''', els dies 16, 17 i 18 de [[giner]]. Destaquen per la cremà de la major foguera del món, nomenada la ''foguera'', i pel dia dels ''parells'' a on els festers, sobre [[cavall|cavalls]] tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant eixes festes, la gent del poble recita el que ells diuen un [[vitol]]. El vitol és esta frasse: ''Vitol i vitol al nostre patró del poble!!'', i la gent respon: ''Vitol!!''. Esta pràctica adquirix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el criden constantment en tots el seu actes. Els festers poden ser de dos a qué vullguen. Solen ser grups familiars o d'amics que es varen apuntar anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de [[Bandera]] i un atre que és el [[Cuiro]].  
  
−
El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un barret que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix [[arròs al forn]]. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat ''foguera'' i els ''parells''.
+
El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un capell que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix [[arròs al forn]]. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat ''foguera'' i els ''parells''.  
  
−
* '''Fira de setembre'''. El segon cap de semana de setembre se celebra la fira. En estes festes destaquen les [[paella]]s, les [[vaqueta|vaquetes]] i la festa de disfrassos.
+
* '''Fira de setembre'''. El segon fi de semana de setembre se celebra la fira. En estes festes destaquen les [[paella|paelles]], les [[vaqueta|vaquetes]] i la festa de disfrassos.
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
−
Són plats molt coneguts el [[arròs al forn]], o les pastes que es repartixen el dia de [[Antonio Abad|San Antonio]].
+
Són plats molt coneguts l'[[arròs al forn]], o les pastes que es repartixen el dia de [[Antoni Abat|Sant Antoni]].
−
 
 
−
== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
 
  
−
* [[Ricardo Tormo]] gran pilot de motociclisme bicampió del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals.
+
== Persones célebres ==
 +
* [[Ricardo Tormo]] gran pilot de motociclisme bicampeó del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals.
  
−
* [[Calixt III]], el nom original de la qual és Alfons de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana a Roma, així com va canonisar a [[Sant Vicent Ferrer]].
+
* [[Calixt III]], el nom original de la qual és Anfós de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana en Roma, aixina com va canonisar a [[Sant Vicent Ferrer]].
  
 
* [[Ricardo Sanz García|Ricardo Sanz]], dirigent anarquiste durant la [[Guerra Civil Espanyola]] exiliat en [[França]] fins a [[1979]].
 
* [[Ricardo Sanz García|Ricardo Sanz]], dirigent anarquiste durant la [[Guerra Civil Espanyola]] exiliat en [[França]] fins a [[1979]].
Llínea 71: Llínea 76:
 
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_2 = Rafael Trave Vera
 
   | Alcalde_2 = Rafael Trave Vera
−
   | Partit_2 = PSPV-PSOE
+
   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_3 = Rafael Trave Vera
 
   | Alcalde_3 = Rafael Trave Vera
−
   | Partit_3 = PSPV-PSOE  
+
   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_4 = Antoni Mira Navarro
 
   | Alcalde_4 = Antoni Mira Navarro
−
   | Partit_4 = PSPV-PSOE
+
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_5 = Vicent Felipe Conca
 
   | Alcalde_5 = Vicent Felipe Conca
−
   | Partit_5 = [[PP]]
+
   | Partit_5 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_6 = Vicent Felipe Conca
 
   | Alcalde_6 = Vicent Felipe Conca
−
   | Partit_6 = PP
+
   | Partit_6 = [[PPCV]]
−
   | Alcalde_7 = Pascual Durá B./Vicent Sancho F.
+
   | Alcalde_7 = Pascual Durá Barberá
−
   | Partit_7 = GdC(Gent de Canals)
+
Vicent Sancho Fombuena
 +
   | Partit_7 = GdC ([[Gent de Canals]])
 
   | Alcalde_8 = Ricardo Cardona
 
   | Alcalde_8 = Ricardo Cardona
−
   | Partit_8 = PP
+
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Ricardo Cardona
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Joan Carles Pérez Pastor (2015-2017)
 +
Ricardo Requena Muñoz (2017-2019)
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
[[Gent de Canals]]
 +
  | Alcalde_11 = María José Castells Villalta
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Nacho Mira Soriano
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
}}
 
}}
  
−
== Notes ==
+
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
 +
* [https://www.canals.es/ Ajuntament de Canals]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Canals INE. Població de Canals]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+
{{commonscat|Canals (la Costera)}}
 +
 
 +
{{Municipis de La Costera}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 15:42 6 ago 2024

Iglésia de Sant Antoni Abat, en Canals.

Canals és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el sur de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera. Conta en 13.187 habitants (INE 2022).

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i La Costera. La major part del municipi és plana, excepte un chicotet sector al sur per a on penetren els contraforts de la Serra Grossa, a on s'alça l'Atalaya (556 msnm) i la Cruz (520 msnm), en el llímit en L'Olleria, quedant entre abdós el port del mateix nom. El riu Canyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Canyoles, naix prop d'este terme i ya en ell es bifurca, formant dos séquies per als recs en els térmens de Xàtiva i atres municipis de La Costera.

La vila es troba en la ribera esquerra del riu Canyoles. Per la seua proximitat a L'Alcúdia de Crespins forma una conurbació en dita localitat.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a Ayacor, incorporat a finals del sigle XIX i que al seu torn comprenia Torre Cerdá (o Torre dels Frares) incorporada poc abans. L'actual barri de La Torre era molt antigament un poble diferent. Els barris més antics són el de La Torre, el de Sant Vicent i la contornada de l'iglésia parroquial.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de Canals llimita en les localitats següents: l'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Cerdà, La Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, L'Olleria, Torrella i Vallés, totes elles de la província de Valéncia.

Climatologia[editar | editar còdic]

El clima en Canals és mediterràneu, encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una montanya de solana (cap al surest), els estius són més calorosos que en atres zones de la Comunitat Valenciana, registrant-se sovint les màximes de tota la regió a l'estiu.

Història[editar | editar còdic]

Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys 1240 i 1250, Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el riu Canyoles i el riu dels Sants li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es varen construir els canals per a aprofitar l'aigua. D'ací el nom de Canals.

Conquistat i repoblat per la Corona d'Aragó, Canals conserva, com el restant de la comunitat, la cultura e història que varen portar aquells repobladors.

En La Torre de Canals (llavors un lloc i ara barri) va nàixer el Papa Calixt III en 1378.

És en la pedania d'Ayacor a on va nàixer, en 1957, el motoriste Ricardo Tormo, bicampeó del món.

Demografia[editar | editar còdic]

Canals conta en 13.187 habitants (INE 2022).

Evolució demogràfica de Canals[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2002 2006 2007 2017 2022
3.079 4.443 4.695 4.857 4.967 5.261 5821 6.176 7.350 9.080 11.151 12.185 12.886 13.040 13.150 13.771 13.631 13.187

Economia[editar | editar còdic]

Els principals cultius són: creïlles, dacsa, cacauet, cebes, melons d'Alger, tabac i fraules. El cultiu més estés és la taronja en diferents varietats. Hi ha en el secà garroferes i armelars.

La principal activitat econòmica és l'indústria. Funcionen 16 fàbriques de gèneros de punt, 6 de confecció i 2 de filats. L'assaonat de pells constituïx una activitat tradicional; hi ha tres fàbriques d'oli, una atra de farina, mobles, caixes de cartó, algeps, material de construcció, etc.

Monuments[editar | editar còdic]

  • La Lloca, arbre monumental plantat en l'any 1914.
  • Iglésia Parroquial de Sant Antoni Abat. Construïda en el sigle XVII i en decoració churrigueresca en el seu interior.
  • Iglésia de la Torre / Oratori dels Borja. D'estil gòtic primitiu en orige, (provablement es va edificar en el sigle XIII), ha segut reformada diverses vegades.
  • Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el sigle XII. Posteriorment es va integrar en el palau dels Borja del qual és la principal resta en l'actualitat. Fon restaurada en els anys 90 del sigle XX.

Festes locals[editar | editar còdic]

Foguera de Canals (La Costera)
  • Sant Antoni Abat , els dies 16, 17 i 18 de giner. Destaquen per la cremà de la major foguera del món, nomenada la foguera, i pel dia dels parells a on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant eixes festes, la gent del poble recita el que ells diuen un vitol. El vitol és esta frasse: Vitol i vitol al nostre patró del poble!!, i la gent respon: Vitol!!. Esta pràctica adquirix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el criden constantment en tots el seu actes. Els festers poden ser de dos a qué vullguen. Solen ser grups familiars o d'amics que es varen apuntar anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de Bandera i un atre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un capell que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix arròs al forn. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat foguera i els parells.

  • Fira de setembre. El segon fi de semana de setembre se celebra la fira. En estes festes destaquen les paelles, les vaquetes i la festa de disfrassos.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Són plats molt coneguts l'arròs al forn, o les pastes que es repartixen el dia de Sant Antoni.

Persones célebres[editar | editar còdic]

  • Ricardo Tormo gran pilot de motociclisme bicampeó del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals.
  • Calixt III, el nom original de la qual és Anfós de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana en Roma, aixina com va canonisar a Sant Vicent Ferrer.

Política[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Marcelo Pastor Barberá PSPV-PSOE
1983 - 1987 Rafael Trave Vera PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Trave Vera PSPV-PSOE
1991 - 1995 Antoni Mira Navarro PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicent Felipe Conca PPCV
1999 - 2003 Vicent Felipe Conca PPCV
2003 - 2007 Pascual Durá Barberá

Vicent Sancho Fombuena

GdC (Gent de Canals)
2007 - 2011 Ricardo Cardona PPCV
2011 - 2015 Ricardo Cardona PPCV
2015 - 2019 Joan Carles Pérez Pastor (2015-2017)

Ricardo Requena Muñoz (2017-2019)

Compromís

Gent de Canals

2019 - 2023 María José Castells Villalta Compromís
2023 Nacho Mira Soriano PPCV

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. En el cens de 1857 s'inclou la població del municipi de Canals (2.604 hab.) més la població del llavors municipi independent d'Ayora (475 hab.); en els censos següents Ayora es trobava ya absorbida pel municipi de Canals.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins  •  Barcheta  •  Canals  •  Cerdà  •  Estubeny  •  La Font de la Figuera  •  La Granja de la Costera  •  Génoves  •  Llanera de Ranes  •  Lloc Nou d'En Fenollet  •  Llosa de Ranes  •  Moixent  •  Montesa  •  Novetlè  •  Roglà i Corberà  •  Torrella  •  Vallada  •  Vallés  •  Xàtiva
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canals&oldid=341102»