Diferència entre les revisions de "Idioma lleonés"

(Text reemplaça - ' mes ' a ' més ')
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 19: Llínea 19:
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Astur-lleonés]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Astur-lleonés]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Lleonés'''<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Lleonés'''<br />
|nació= No és oficial en ningun puesto
+
|nació= No és oficial en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].
 
|fontcolor=
 
|fontcolor=
 
|regulat= No està regulat
 
|regulat= No està regulat
Llínea 37: Llínea 37:
 
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o  [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]].
 
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o  [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]].
  
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins d'un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, més proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el [[castellà]], cap a l'asturià, a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques.
+
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins d'un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, més proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el [[castellà]], cap a l'asturià, a on l'evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques.
  
 
=== Percepció dels parlants ===
 
=== Percepció dels parlants ===
Llínea 130: Llínea 130:
 
|}
 
|}
  
== Text en lleonés ==
+
== Texts en lleonés ==
 
*‘’’Versió en Lleonés’’’:  2. Las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.
 
*‘’’Versió en Lleonés’’’:  2. Las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.
 
*‘’’Versió en asturià’’’:  2. Les otres llingües españoles sedrán tamién oficiales nes respeutives Comunidaes Autónomes d'alcuerdu colos sos estatutos.
 
*‘’’Versió en asturià’’’:  2. Les otres llingües españoles sedrán tamién oficiales nes respeutives Comunidaes Autónomes d'alcuerdu colos sos estatutos.
 
*‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.
 
*‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.
 +
 +
'''Tradució al lleonés de ''L'ultimu home'''
 +
 +
''Un españíu fixu tremare'l fayéu. El mielru esñalóu llonxe. L'esguil espaeciéu nel ñal. Hebio outru españíu, ya darréu outru. L'home, entóncenes, esmientras cayía conas manos abiertas, los güeyos nel infinitu ya'l sou cuerpu cayendu por tolos llados abondu sangre, grayóu una pallabra, una pallabra namái, qu'asonóu y anguañu sigui asonandu na viesca y en toda Asturias: «¡Llibertá!».''
 +
 +
'''Part de ''L'últimu home''''' en [[asturià]]
 +
 +
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
*[[País Lleonés]]
 
*[[País Lleonés]]
 
*[[Regne de Lleó]]
 
*[[Regne de Lleó]]
*[[Lleonesisme]]
 
 
*[[Província de Lleó]]
 
*[[Província de Lleó]]
*[[Zamora]]
+
*[[Província de Zamora]]
*[[Salamanca]]
+
*[[Província de Salamanca]]
 
*[[Castella i Lleó]]
 
*[[Castella i Lleó]]
  
 
==Referències ==
 
==Referències ==
 
{{traduït de|es|Idioma_leonés}}
 
{{traduït de|es|Idioma_leonés}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Leonese language}}
  
 
{{Llengües d'Espanya}}
 
{{Llengües d'Espanya}}

Última revisió del 22:16 16 oct 2022

El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Zamora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.

Lleonés
Llïonés
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya
Regió: País Lleonés
Parlants:
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Galo-ibèric
      Ibero-Romanç
       Ibero-Occidental
        Astur-lleonés
         Lleonés

estatus oficial
Llengua oficial de: No és oficial en la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

El terme lleonés ha vengut també utilisant-se històricament com el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria fins a Extremadura i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.

SociollingüisticaEditar

Lleonés/Asturià/MirandésEditar

No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, asturià o mirandés poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de Ausbausprache, si el abstandschprache que les separa exigix que se genere un sistema de Abstandsprache, o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de Dachsprache.

El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins d'un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, més proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, cap a l'asturià, a on l'evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques.

Percepció dels parlantsEditar

Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autònoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la província de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són la mateixa llengua. Els mirandesos, ya des de la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.

VocabulariEditar

Lleonés Asturià Portugués Francés Italià Venecià Espanyol Piamontés Llatí Català Valencià
facere facer fazer faire fare far hacer facere fer fer
fiyu fiyu, fío filho fils figlio fio(l) hijo fieul filius fill fill
fame fame fome faim fame fame hambre fam famis fam fam
gochu gochu porco cochon maiale porse(l)o cerdo crin sus porc porc/bacó
vieyu vieyu velho vieux vecchio vecio viejo vecc vetus vell vell
chovere llover chover pleuvoir piovere piòvar llover pieuve pluere ploure ploure

Texts en lleonésEditar

  • ‘’’Versió en Lleonés’’’: 2. Las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.
  • ‘’’Versió en asturià’’’: 2. Les otres llingües españoles sedrán tamién oficiales nes respeutives Comunidaes Autónomes d'alcuerdu colos sos estatutos.
  • ‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.

Tradució al lleonés de L'ultimu home

Un españíu fixu tremare'l fayéu. El mielru esñalóu llonxe. L'esguil espaeciéu nel ñal. Hebio outru españíu, ya darréu outru. L'home, entóncenes, esmientras cayía conas manos abiertas, los güeyos nel infinitu ya'l sou cuerpu cayendu por tolos llados abondu sangre, grayóu una pallabra, una pallabra namái, qu'asonóu y anguañu sigui asonandu na viesca y en toda Asturias: «¡Llibertá!».

Part de L'últimu home en asturià

Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons

Idiomes d'Espanya ·  
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc
Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià