Llínea 54:
Llínea 54:
== Després de la Conquista de Jaume I ==
== Després de la Conquista de Jaume I ==
−
Després de la reconquista de [[Jaume I]], este va ordenar construir un nou temple, un hospital i un monasteri. Van passar pel complex els Benedictins de Sant Victorian de Torren ([[1238]]-[[1255]]); Frares Mercedaris (1255-[[1259]]); i de nou els monges de Torren (1259-[[1287]]/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.
+
Després de la reconquista de [[Jaume I]], este va ordenar construir un nou temple, un hospital i un monasteri. Varen passar pel complex els Benedictins de Sant Victorian de Torren ([[1238]]-[[1255]]); Frares Mercedaris (1255-[[1259]]); i de nou els monges de Torren (1259-[[1287]]/89) fins que els cistercencs varen quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.
−
Durant els segles [[segle XIV|XIV]] i [[segle XV|XV]] es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mitat del segle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.
+
Durant els segles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mitat del sigle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.
−
Durant els segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.
+
Durant els segles [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.
En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.
En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.
−
Les tropes de [[Napoleó]] ho van utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals van ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre la capçalera del temple i la seua torre.
+
Les tropes de [[Napoleó]] ho varen utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals varen ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre la capçalera del temple i la seua torre.
−
Quasi a mitat del [[segle XIX]], en [[1838]], l'església, el monasteri i els horts van ser adquirits per a edificar vivendes. Ya en [[1879]] les mares agustines, del convent de Sant Josep, que havia sigut derruït, i Santa Tecla, van comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.
+
Quasi a mitat del [[sigle XIX]], en [[1838]], l'iglésia, el monasteri i els horts varen ser adquirits per a edificar vivendes. Ya en [[1879]] les mares agustines, del convent de Sant Josep, que havia sigut derruït, i Santa Tecla, varen comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.
Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits van conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.
Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits van conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.