Canvis

[[Image:Basilica Sant Vicent de la Roqueta(Valencia).jpg|275px|right|thumb|La Roqueta]]

[[Image:Basilica Sant Vicent de la Roqueta(Valencia).jpg|275px|right|thumb|<center>La Roqueta</center>]]

L''''Iglesia de Sant Vicent de la Roqueta''', actualment nomenada de [[Crist Rei]], es l'iglesia mes antiga de [[Valencia]] Ciutat.

L''''Iglesia de Sant Vicent de la Roqueta''', actualment nomenada de [[Crist Rei]], es l'iglesia mes antiga de [[Valéncia]] Ciutat.

Esta històrica i important iglésia primitiva va ser construïda sobre un monticul de roca, on se va construir un “[[martiryum]]” sobre la seua tomba,  fora de les muralles de la ciutat i junt a  l'antiga [[Via Augusta]] que travessa la ciutat de [[Valéncia]], on va rebre martiri el diaca [[Sant Vivent Martir|Vicente]] a principis del sigle quart, En ella se van venerar les restes del [[màrtir]] durant sigles.

Esta històrica i important iglésia primitiva va ser construïda sobre un monticul de roca, on se va construir un “[[martiryum]]” sobre la seua tomba,  fora de les muralles de la ciutat i junt a  l'antiga [[Via Augusta]] que travessa la ciutat de [[Valéncia]], on va rebre martiri el diaca [[Sant Vivent Martir|Vicente]] a principis del [[sigle IV]], En ella se van venerar les restes del [[màrtir]] durant sigles.

== Els [[mossàraps valencians]] i la Roqueta ==

== Els [[mossàraps valencians]] i la Roqueta ==

[[El Sit]] va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]).  Mort el Sit i perduda Valéncia, van ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.

[[El Sit]] va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]).  Mort el Sit i perduda Valéncia, van ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.

Durant els 500 anys de dominació molts van ser els que atres van optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, van continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a Jaume I , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.  

Durant els 500 anys de dominació molts van ser els que atres van optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, van continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a [[Jaume I]] , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.  

Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].

Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].

Tenien els cristians al voltant del temple un barri propi, en les seues hortes i des d'allí acodien a l'església pròxima. Si no és aixina i no contara en el soport dels fidels haguera desaparegut durant l'época musulmana.

Tenien els cristians al voltant del temple un barri propi, en les seues hortes i des d'allí acodien a l'església pròxima. Si no és aixina i no contara en el soport dels fidels haguera desaparegut durant l'época musulmana.

=== Des d'[[Alfons II]] d'[[Aragó]], 1172, a [[Jaume I]],  1238  ===

=== Des d'[[Alfons II]] d'[[Aragó]], [[1172]], a [[Jaume I]],  [[1238]] ===

En enguany, '''Alfons II d'Aragó va posar sege a la ciutat i va conseguir que el Rei de Valéncia doblegara el tribut'''.

En enguany, '''Alfons II d'Aragó va posar sege a la ciutat i va conseguir que el Rei de Valéncia doblegara el tribut'''.

Es a dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.

Es a dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.

Aixina tenim que en 1177, Alfons II va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]],  l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és a dir que indubtablement,  en Sant Vicent havien fidels, '''“que era llavors l'església matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”'''   

Aixina tenim que en [[1177]], [[Alfons II]] va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]],  l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és a dir que indubtablement,  en Sant Vicent havien fidels, '''“que era llavors l'església matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”'''   

En 1212 Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el Rei Pere '''“va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”'''

En [[1212]] Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el Rei Pere '''“va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”'''

Aixina en 1232, quan [[Jaume I]] encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el moro Zeit, i quan ya es preparava la conquista del Regne de Valéncia:

Aixina en [[1232]], quan [[Jaume I]] encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el [[moro Zeit]], i quan ya es preparava la conquista del [[Regne de Valéncia]]:

{{cita|“... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o església que hi havia a Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...”}}

{{cita|“... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o església que hi havia a Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...”}}

== Després de la Conquista de Jaume I ==

== Després de la Conquista de Jaume I ==

Després de la reconquista de [[Jaume I]], este va ordenar construir  un nou temple, un hospital i un monasteri. Van passar pel complex  els Benedictins de Sant Victorian de Torren (1238-1255); Frares Mercedaris (1255-1259); i de nou els monges de Torren (1259-1287/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.

Després de la reconquista de [[Jaume I]], este va ordenar construir  un nou temple, un hospital i un monasteri. Van passar pel complex  els Benedictins de Sant Victorian de Torren ([[1238]]-[[1255]]); Frares Mercedaris (1255-[[1259]]); i de nou els monges de Torren (1259-[[1287]]/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.

Durant els segles XIV i XV es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mitat del segle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.

Durant els segles [[segle XIV|XIV]] i [[segle XV|XV]] es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mitat del segle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.

    

    

Durant els segles XVIII i XIX el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.

Durant els segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.

En 1701 es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.  

En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.  

Les tropes de Napoleó ho van utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació  i l'exclaustració dels monges en 1837 les autoritats municipals van ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre  la capçalera del temple i la seua torre.

Les tropes de [[Napoleó]] ho van utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació  i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals van ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre  la capçalera del temple i la seua torre.

Quasi a mitat del segle XIX, en 1838,  l'església, el monasteri i els horts van ser adquirits  per a edificar vivendes.  Ya en 1879 les mares agustines, del  convent de Sant Josep,  que havia sigut derruït, i Santa Tecla,  van comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.

Quasi a mitat del [[segle XIX]], en [[1838]],  l'església, el monasteri i els horts van ser adquirits  per a edificar vivendes.  Ya en [[1879]] les mares agustines, del  convent de Sant Josep,  que havia sigut derruït, i Santa Tecla,  van comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.

Va patir les ires dels exaltats durant la guerra civil de 1936 i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any 1973 per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits van conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.

Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits van conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.

== Dades arquitectòniques ==  

== Dades arquitectòniques ==  

Actualment el monasteri està molt degradat i són diversos els proyectes que mai arriben a bon fi de restauració. En idees molt variades, com fer un museu dedicat a Sorolla, el gran pintor valencià. Si be la societat valenciana i sobretot les associacions vicentines reclamen que es restaure i dedique com mai va haver de deixar de ser al sant màrtir, patró de la ciutat, el diaca Vicent.

Actualment el monasteri està molt degradat i són diversos els proyectes que mai arriben a bon fi de restauració. En idees molt variades, com fer un museu dedicat a [[Sorolla]], el gran pintor valencià. Si be la societat valenciana i sobretot les associacions vicentines reclamen que es restaure i dedique com mai va haver de deixar de ser al sant màrtir, patró de la ciutat, el diaca Vicent.

La planta és rectangular, si be les successives modificacions li donen un aspecte irregular. El temple és d'una nau, dividida en quatre zones, en capelles entre els contraforts. El transmetre, és a dir la nau que creua a la principal formant una creu llatina, disposta d'una cúpula sense tambor i en cor alt en els peus. El traspol es troba cobert per una volta de canó en revoltons en forma de mija lluna oberta per a l'accés de la llum, cridades llunetes. L'interior en columnes adossades al mur d'estil corinti i entaulament de forma denticulada. En decoració esgrafiada podem vore els  fusts de les pilastres, fris, intradós dels arcs i la l'interior  de la cúpula.

La planta és rectangular, si be les successives modificacions li donen un aspecte irregular. El temple és d'una nau, dividida en quatre zones, en capelles entre els contraforts. El transmetre, és a dir la nau que creua a la principal formant una creu llatina, disposta d'una cúpula sense tambor i en cor alt en els peus. El traspol es troba cobert per una volta de canó en revoltons en forma de mija lluna oberta per a l'accés de la llum, cridades llunetes. L'interior en columnes adossades al mur d'estil corinti i entaulament de forma denticulada. En decoració esgrafiada podem vore els  fusts de les pilastres, fris, intradós dels arcs i la l'interior  de la cúpula.

=== El Claustre ===  

=== El Claustre ===  

Va ser acabat en el segle XVIII. Sobre els pedestals hi ha unes pilastres estil dòric en les quals es recolzen uns arcs de mig punt. En la planta superior, balcons de forja en vans de forma rectangular.

Va ser acabat en el [[segle XVIII]]. Sobre els pedestals hi ha unes pilastres estil dòric en les quals es recolzen uns arcs de mig punt. En la planta superior, balcons de forja en vans de forma rectangular.

=== La capella de la Comunió ===

=== La capella de la Comunió ===

== La reconstrucció del XVII ==

== La reconstrucció del XVII ==

En la restauració del XVII, que es va realisar utilisant sellars de l'antiga fàbrica, també es van condicionar les dependències del monasteri entorn del claustre.

En la restauració del [[segle XVII]], que es va realisar utilisant sellars de l'antiga fàbrica, també es van condicionar les dependències del monasteri entorn del claustre.

== Reconstrucció de Martorell ==

== Reconstrucció de Martorell ==

Esta va ser realisada a finals del XIX  Es va consolidar l'església, es va tancar la capçalera en un mur en vans  ogivals, es van realisar les dos galeries del claustre  que s'havien perdut, en motius semblants a la nort i oest, que es conservaven en acceptable estat, i se li va afegir una planta.

Esta va ser realisada a finals del [[segle XIX]] Es va consolidar l'església, es va tancar la capçalera en un mur en vans  ogivals, es van realisar les dos galeries del claustre  que s'havien perdut, en motius semblants a la nort i oest, que es conservaven en acceptable estat, i se li va afegir una planta.

En la planta inferior es trobaven els servicis: el refectori, el locutori, l'aula capitular i el cor davall. En el primer pis les celes, i en el superior les celes de les novícies i la enfermeria.

En la planta inferior es trobaven els servicis: el refectori, el locutori, l'aula capitular i el cor davall. En el primer pis les celes, i en el superior les celes de les novícies i la enfermeria.