Diferència entre les revisions de "Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Plazadelavirgen.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat i, la plaça de la Verge en el aspecte de va tindre en el sigle XIX]] | [[Image:Plazadelavirgen.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat i, la plaça de la Verge en el aspecte de va tindre en el sigle XIX]] | ||
| − | La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats''' és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la Comunitat Valenciana. | + | La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats''' és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la [[Comunitat Valenciana]]. |
| − | D'entre totes, destaca esta, la de la Mare de Deu dels Desamparats, per ser el santuari de la patrona de Valéncia i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat per el papa [[Pius XII]] el 21 d'abril de 1948. | + | D'entre totes, destaca esta, la de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], per ser el santuari de la patrona de [[Valéncia]] i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat per el papa [[Pius XII]] el 21 d'[[abril]] de [[1948]]. |
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei. | És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Totes les basíliques tenen la seua pròpia tipologia arquitectònica, de superfície rectangular conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, en l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates i també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions. | Totes les basíliques tenen la seua pròpia tipologia arquitectònica, de superfície rectangular conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, en l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates i també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions. | ||
| − | La basílica de la Mare de Deu dels Desamparats esta fonamentada sobre l'enllosat del [[fòrum romà]], forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la [[Valéncia|ciutat]]. | + | La basílica de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] esta fonamentada sobre l'enllosat del [[fòrum romà]], forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la [[Valéncia|ciutat]]. |
| − | Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys 1652-1667. L'espai central ovalat guarda, davall la volta pintada al fresc per [[Palomino]], la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble. | + | Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys [[1652]]-[[1667]]. L'espai central ovalat guarda, davall la volta pintada al fresc per [[Palomino]], la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble. |
==Atres basíliques valencianes== | ==Atres basíliques valencianes== | ||
| − | En la Comunitat Valenciana són basíliques menors les tres catedrals: [[Valéncia]], [[Sogorp]] i [[Oriola]]. | + | En la [[Comunitat Valenciana]] són basíliques menors les tres catedrals: [[Valéncia]], [[Sogorp]] i [[Oriola]]. |
En la ciutat de [[Valéncia]] existixen també atres temples en esta distinció la [[Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats]] i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, l'[[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'[[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig]]. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'[[Església Archiprestal de Santa Maria de Morella]]. | En la ciutat de [[Valéncia]] existixen també atres temples en esta distinció la [[Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats]] i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, l'[[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'[[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig]]. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'[[Església Archiprestal de Santa Maria de Morella]]. | ||
Revisió de 17:39 16 març 2010
La Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la Comunitat Valenciana.
D'entre totes, destaca esta, la de la Mare de Deu dels Desamparats, per ser el santuari de la patrona de Valéncia i de tot lo Regne de Valéncia. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat per el papa Pius XII el 21 d'abril de 1948.
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la basílica. Originàriament el vocable grec basiliké stoa designava la sèu administrativa del juge Archon Basileus; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei.
Arquitectura
Totes les basíliques tenen la seua pròpia tipologia arquitectònica, de superfície rectangular conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, en l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates i també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions.
La basílica de la Mare de Deu dels Desamparats esta fonamentada sobre l'enllosat del fòrum romà, forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la ciutat.
Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys 1652-1667. L'espai central ovalat guarda, davall la volta pintada al fresc per Palomino, la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble.
Atres basíliques valencianes
En la Comunitat Valenciana són basíliques menors les tres catedrals: Valéncia, Sogorp i Oriola.
En la ciutat de Valéncia existixen també atres temples en esta distinció la Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats i l'iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer. En la mateixa archidiòcesis, l'iglésia Colegial de Xàtiva i la Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'Ermitori de la Mare de Deu del Lledó de Castelló i l'iglésia sepulcral de San Pascual en Vilarreal. En l'oriolana, és també basílica la Parroquial de l'Assunció d'Elig. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'Església Archiprestal de Santa Maria de Morella.
