Diferència entre les revisions de "Jamaica"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
| matrícula_avió= | | matrícula_avió= | ||
}} | }} | ||
| − | '''Jamaica''' és un estat insular de les [[ | + | '''Jamaica''' és un estat insular de les [[Antilles Majors]], de 240 km de llarc i un màxim de 80 km d'ample. L'[[illa]] de Jamaica està situada en el [[mar del Carip]], a 150 km de [[Cuba]] i a 180 km de l'illa de la [[Hispaniola]]. És el tercer país de parla [[anglés|anglesa]] més poblat d'[[Amèrica]], despuix dels [[Estats Units]] i el [[Canadà]]. |
Va ser una possessió espanyola coneguda com Santiago entre els anys [[1494]] i [[1655]], quan va ser invadida per tropes angleses. Posteriorment es va convertir en una possessió anglesa i més tart en una colónia britànica, coneguda com Jamaica. L'illa va conseguir la seua independència el [[6 d'agost]] de [[1962]]. | Va ser una possessió espanyola coneguda com Santiago entre els anys [[1494]] i [[1655]], quan va ser invadida per tropes angleses. Posteriorment es va convertir en una possessió anglesa i més tart en una colónia britànica, coneguda com Jamaica. L'illa va conseguir la seua independència el [[6 d'agost]] de [[1962]]. | ||
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | |||
| + | L'illa està composta principalment per terreny montanyós rodejat d'una chicoteta franja de costa. Les ciutats se solen establir en esta planura costera. | ||
| + | |||
| + | El clima en Jamaica és tropical, sol ser càlit i humit, encara que en les zones de montanya pot ser un poc més fresc. | ||
| + | |||
| + | Pese a la seua situació, en mig de la mar Carip, no sofrix en tanta freqüència els huracans com les seues illes veïnes. Açò es deu principalment a les seues montanyes, que els desvien. | ||
| + | |||
| + | == Flora i Fauna == | ||
| + | El clima de Jamaica és tropical i sustenta diversos ecosistemes en una gran riquea de plantes i animals. La seua vida vegetal ha canviat considerablement a lo llarc dels sigles; quan varen aplegar els espanyols en l'any [[1494]], llevat de chicotets clars agrícoles, el país estava profundament arborat. Els colonos europeus varen talar els grans arbres maderers per a la construcció i l'aprovisionament dels barcos, i varen rebujar les planures, les sabanes i les ales de les montanyes per a dedicar-les a intensos cultius agrícoles. Es varen introduir moltes plantes noves, com la canya de sucre, les bananes i els cítrics. | ||
| + | |||
| + | Jamaica alberga unes 3.000 espècies de plantes en flors autòctones (de les quals més d'1.000 són endèmiques i 200 són espècies d'[[Orquídea|orquídees]]), mils d'espècies de flora sense flors i uns 20 jardins botànics, alguns dels quals tenen varis centenars d'anys. En les zones d'abundants precipitacions també hi ha [[bambú]], [[Falaguera|falagueres]], ébano, [[caoba]] i palisandro. A lo llarc de la zona costera sur i suroest es troben [[cactus]] i plantes similars de zones àrides. | ||
| + | |||
| + | La fauna de Jamaica, típica del Carip, inclou una fauna molt diversificada en moltes espècies endèmiques. De la mateixa manera que en atres illes oceàniques, els mamífers terrestres són en la seua majoria vàries espècies de [[rat penat]]. L'únic mamífer no rat penat autòcton que existix en Jamaica és la jutía jamaicana, coneguda localment com coney. | ||
| + | |||
| + | També són comuns els mamífers introduïts, com el [[javalí]] i la chicoteta [[mangosta]] asiàtica. Jamaica també alberga unes 50 espècies de reptils, la major de les quals és el [[cocodril]] americà; no obstant, només està present en el [[riu Negre]] i en algunes atres zones. [[Fardachos]] com els anoles, iguanes i [[Serp|serps]] com els corredors i la boa jamaicana (la serp més gran de l'illa), són comunes en zones com el Cockpit Country. Cap de les huit espècies de serps autòctones de Jamaica és venenosa. | ||
| + | |||
| + | Jamaica alberga unes 289 espècies d'aus, de les quals 27 són endèmiques, entre elles els loros de pico negre i la merla jamaicana. | ||
| + | |||
| + | Una espècie de [[tortuga]] d'aigua dolça és autòctona de Jamaica, el galápago jamaicà. Només es troba en Jamaica i en algunes illes de les Bahames. Ademés, molts tipos de [[Granota|granotes]] són comunes en l'illa, especialment les granotes arborícoles. | ||
| + | |||
| + | En les aigües jamaicanes abunden els peixos d'aigua dolça i salada. | ||
| + | |||
| + | Abunden els insectes i atres invertebrats, entre ells el ciempiés més gran del món, el ''ciempiés jagant amazónico''. Jamaica alberga unes 150 espècies de [[Palometa|palometes]] i arnes, entre elles 35 autòctones i 22 subespecies. També és la llar nativa de la coa d'oroneta jamaicana, la palometa més gran de l'hemisferi occidental. | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 65: | Llínea 90: | ||
L'activitat agrària es dedica al cultiu de productes per a l'exportació, com el [[café]], el [[tabac]], la [[banana]] i la [[Sucre|canya de sucre]]; i per al consum autòcton. Ademés és un tradicional productor de [[pebre]]. Entre les activitats industrials predominen la transformació de productes agraris, la fabricació de ciment, de fertilisants, de derivats del [[petròleu]] i l'indústria textil. No obstant, totes estes riquees no revertixen igualitariament sobre la població, ya que Jamaica està històricament dominada per unes poques famílies adinerades. | L'activitat agrària es dedica al cultiu de productes per a l'exportació, com el [[café]], el [[tabac]], la [[banana]] i la [[Sucre|canya de sucre]]; i per al consum autòcton. Ademés és un tradicional productor de [[pebre]]. Entre les activitats industrials predominen la transformació de productes agraris, la fabricació de ciment, de fertilisants, de derivats del [[petròleu]] i l'indústria textil. No obstant, totes estes riquees no revertixen igualitariament sobre la població, ya que Jamaica està històricament dominada per unes poques famílies adinerades. | ||
| − | Aixina mateix, la comercialisació de productes relacionats en la [[marihuana]] en els que apareix la bandera de Jamaica genera una àmplia font d'ingressos en este país. En l'actualitat està permés el autocultiu d'esta planta. | + | Aixina mateix, la comercialisació de productes relacionats en la [[marihuana]] en els que apareix la bandera de Jamaica genera una àmplia font d'ingressos en este país. En l'actualitat està permés el autocultiu d'esta planta. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 71: | Llínea 96: | ||
* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/jamaica/geografia CIA. «Jamaica - Geografía - Libro Mundial de Hechos»] | * [https://www.oratlas.com/libro-mundial/jamaica/geografia CIA. «Jamaica - Geografía - Libro Mundial de Hechos»] | ||
* Hawthorne, Evelyn J. "The Writer and the Nationalist Model", Roger Mais and the Decolonization of Caribbean Culture, NY: Peter Lang, 1989, p. 7 | * Hawthorne, Evelyn J. "The Writer and the Nationalist Model", Roger Mais and the Decolonization of Caribbean Culture, NY: Peter Lang, 1989, p. 7 | ||
| − | * James, Marlon (10 March 2015). "From Jamaica to Minnesota to Myself". The New York Times | + | * James, Marlon (10 March 2015). "From Jamaica to Minnesota to Myself". The New York Times |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 19:16 2 nov 2024
| Jamaica Jamaica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
Jamaica és un estat insular de les Antilles Majors, de 240 km de llarc i un màxim de 80 km d'ample. L'illa de Jamaica està situada en el mar del Carip, a 150 km de Cuba i a 180 km de l'illa de la Hispaniola. És el tercer país de parla anglesa més poblat d'Amèrica, despuix dels Estats Units i el Canadà.
Va ser una possessió espanyola coneguda com Santiago entre els anys 1494 i 1655, quan va ser invadida per tropes angleses. Posteriorment es va convertir en una possessió anglesa i més tart en una colónia britànica, coneguda com Jamaica. L'illa va conseguir la seua independència el 6 d'agost de 1962.
Geografia[editar | editar còdic]
L'illa està composta principalment per terreny montanyós rodejat d'una chicoteta franja de costa. Les ciutats se solen establir en esta planura costera.
El clima en Jamaica és tropical, sol ser càlit i humit, encara que en les zones de montanya pot ser un poc més fresc.
Pese a la seua situació, en mig de la mar Carip, no sofrix en tanta freqüència els huracans com les seues illes veïnes. Açò es deu principalment a les seues montanyes, que els desvien.
Flora i Fauna[editar | editar còdic]
El clima de Jamaica és tropical i sustenta diversos ecosistemes en una gran riquea de plantes i animals. La seua vida vegetal ha canviat considerablement a lo llarc dels sigles; quan varen aplegar els espanyols en l'any 1494, llevat de chicotets clars agrícoles, el país estava profundament arborat. Els colonos europeus varen talar els grans arbres maderers per a la construcció i l'aprovisionament dels barcos, i varen rebujar les planures, les sabanes i les ales de les montanyes per a dedicar-les a intensos cultius agrícoles. Es varen introduir moltes plantes noves, com la canya de sucre, les bananes i els cítrics.
Jamaica alberga unes 3.000 espècies de plantes en flors autòctones (de les quals més d'1.000 són endèmiques i 200 són espècies d'orquídees), mils d'espècies de flora sense flors i uns 20 jardins botànics, alguns dels quals tenen varis centenars d'anys. En les zones d'abundants precipitacions també hi ha bambú, falagueres, ébano, caoba i palisandro. A lo llarc de la zona costera sur i suroest es troben cactus i plantes similars de zones àrides.
La fauna de Jamaica, típica del Carip, inclou una fauna molt diversificada en moltes espècies endèmiques. De la mateixa manera que en atres illes oceàniques, els mamífers terrestres són en la seua majoria vàries espècies de rat penat. L'únic mamífer no rat penat autòcton que existix en Jamaica és la jutía jamaicana, coneguda localment com coney.
També són comuns els mamífers introduïts, com el javalí i la chicoteta mangosta asiàtica. Jamaica també alberga unes 50 espècies de reptils, la major de les quals és el cocodril americà; no obstant, només està present en el riu Negre i en algunes atres zones. Fardachos com els anoles, iguanes i serps com els corredors i la boa jamaicana (la serp més gran de l'illa), són comunes en zones com el Cockpit Country. Cap de les huit espècies de serps autòctones de Jamaica és venenosa.
Jamaica alberga unes 289 espècies d'aus, de les quals 27 són endèmiques, entre elles els loros de pico negre i la merla jamaicana.
Una espècie de tortuga d'aigua dolça és autòctona de Jamaica, el galápago jamaicà. Només es troba en Jamaica i en algunes illes de les Bahames. Ademés, molts tipos de granotes són comunes en l'illa, especialment les granotes arborícoles.
En les aigües jamaicanes abunden els peixos d'aigua dolça i salada.
Abunden els insectes i atres invertebrats, entre ells el ciempiés més gran del món, el ciempiés jagant amazónico. Jamaica alberga unes 150 espècies de palometes i arnes, entre elles 35 autòctones i 22 subespecies. També és la llar nativa de la coa d'oroneta jamaicana, la palometa més gran de l'hemisferi occidental.
Economia[editar | editar còdic]
Jamaica és un important centre turístic regional. La seua economia se centra ademés del turisme, en la producció de sucre i en l'extracció de bauxita. A estes activitats cal agregar-li el negoci que es va crear al voltant de l'image de Bob Marley, utilisada tant per al turisme com per a l'explotació de la música reggae i tot lo relacionat en esta.
L'activitat agrària es dedica al cultiu de productes per a l'exportació, com el café, el tabac, la banana i la canya de sucre; i per al consum autòcton. Ademés és un tradicional productor de pebre. Entre les activitats industrials predominen la transformació de productes agraris, la fabricació de ciment, de fertilisants, de derivats del petròleu i l'indústria textil. No obstant, totes estes riquees no revertixen igualitariament sobre la població, ya que Jamaica està històricament dominada per unes poques famílies adinerades.
Aixina mateix, la comercialisació de productes relacionats en la marihuana en els que apareix la bandera de Jamaica genera una àmplia font d'ingressos en este país. En l'actualitat està permés el autocultiu d'esta planta.
Referències[editar | editar còdic]
- «"Encyclopedia Britannica – Jamaica"
- CIA. «Jamaica - Geografía - Libro Mundial de Hechos»
- Hawthorne, Evelyn J. "The Writer and the Nationalist Model", Roger Mais and the Decolonization of Caribbean Culture, NY: Peter Lang, 1989, p. 7
- James, Marlon (10 March 2015). "From Jamaica to Minnesota to Myself". The New York Times
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cundall, Frank. "The Story of the Life of Columbus and the Discovery of Jamaica."
- Grantham, H. S. et asl. (2020). "Anthropogenic modification of forests means only 40% of remaining forests have high ecosystem integrity - Supplementary Material". Nature Communications. 11 (1): 5978. Bibcode:2020NatCo..11.5978G. doi:10.1038/s41467-020-19493-3. ISSN 2041-1723. PMC 7723057. PMID 33293507
- Hughes, Michael. "De Lisser, Herbert G.", A Companion to West Indian Literature, Collins, 1979
- Savishinsky, Neil J. "Transnational popular culture and the global spread of the Jamaican Rastafarian movement." NWIG: New West Indian Guide/Nieuwe West-Indische Gids 68.3/4 (1994): 259–281
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jamaica.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |