Diferència entre les revisions de "Rocafort"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
'''Rocafort''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].
 
'''Rocafort''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].
 +
 +
== Història ==
 +
[[Image:Document del Morabetí (1415).jpg|thumb|''Document del Morabetí'' (Document més antic trobat fins a la data en el qual apareix el nom de ''Rocafort''): Lo Loch de Rocafort: "Del morabatí del dit loch de Rocafort no faç rebuda alguna per tant com en Berenguer Camps del qual es lo dit loch de Rocafort pot feero aquell per cert títols que ha del Senyor Rei".<ref>A.R.V. Mestre Racional, 10870. Reproduït en: '''Pérez i Marco''', Albert: ''Crònica de Rocafort''. Rocafort, ''Ajuntament de Rocafort'', 1988. ISBN 84-5058306-3.</ref>]]
 +
La fundació de Rocafort és posterior a la conquiste del rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. Va pertànyer a Francisca Gemella, fon venut als Mercader, i va passar finalment als barons de Santa Bárbara.
 +
 +
=== Agermanaments ===
 +
Rocafort està agermanat en Baillargues ([[França]]).
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 18: Llínea 25:
 
[[Godella]] i [[Valéncia]] les dos de la [[província de Valéncia]].  
 
[[Godella]] i [[Valéncia]] les dos de la [[província de Valéncia]].  
  
=== Agermanaments ===
+
== Administració ==
Rocafort està agermanat en Baillargues ([[França]]).
+
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Enrique Gonzalvo Soler
 +
| Partit_1 = [[GIR]]
 +
| Alcalde_2 = Vicent Lozano Gandia
 +
| Partit_2 = [[AP]]
 +
| Alcalde_3 = Floreal Silvestre Alcañiz
 +
| Partit_3 = [[PSPV]]
 +
| Alcalde_4 = Floreal Silvestre Alcañiz (1991-1994)
 +
Francesc Soler Marco (1994-1995)
 +
| Partit_4 = [[PSPV]]
 +
| Alcalde_5 = Sebastián José Bosch Ponce
 +
| Partit_5 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_6 = Sebastián José Bosch Ponce
 +
| Partit_6 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_7 = Sebastián José Bosch Ponce
 +
| Partit_7 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_8 = Sebastián José Bosch Ponce
 +
| Partit_8 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_9 = Amparo Sampedro Alemany
 +
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_10 = Amparo Sampedro Alemany (2015-2016)
 +
Víctor Jiménez Bueso (2016-2019)
 +
| Partit_10 = [[PSPV]]
 +
| Alcalde_11 = Guillermo José Gimeno (2019-2021)
 +
 
 +
Agustín Aliaga Pozo (2021-2022)
 +
 
 +
Rafael Ferrando García (2022-2023)
 +
| Partit_11 = [[CS]]
 +
[[PPCV]]
  
== Història ==
+
[[PSPV]]
[[Image:Document del Morabetí (1415).jpg|thumb|''Document del Morabetí'' (Document més antic trobat fins a la data en el qual apareix el nom de ''Rocafort''): Lo Loch de Rocafort: "Del morabatí del dit loch de Rocafort no faç rebuda alguna per tant com en Berenguer Camps del qual es lo dit loch de Rocafort pot feero aquell per cert títols que ha del Senyor Rei".<ref>A.R.V. Mestre Racional, 10870. Reproduït en: '''Pérez i Marco''', Albert: ''Crònica de Rocafort''. Rocafort, ''Ajuntament de Rocafort'', 1988. ISBN 84-5058306-3.</ref>]]
+
| Alcalde_12 = Gorka Gómez Lorenzo
La fundació de Rocafort és posterior a la conquiste del rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. Va pertànyer a Francisca Gemella, fon venut als Mercader, i va passar finalment als barons de Santa Bárbara.
+
| Partit_12 = [[PPCV]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 34: Llínea 71:
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
 
  
 
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]

Última revisió del 20:02 25 dec 2023

Rocafort des de Borbotó

Rocafort és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.

Història[editar | editar còdic]

Document del Morabetí (Document més antic trobat fins a la data en el qual apareix el nom de Rocafort): Lo Loch de Rocafort: "Del morabatí del dit loch de Rocafort no faç rebuda alguna per tant com en Berenguer Camps del qual es lo dit loch de Rocafort pot feero aquell per cert títols que ha del Senyor Rei".[1]

La fundació de Rocafort és posterior a la conquiste del rei Jaume I. Va pertànyer a Francisca Gemella, fon venut als Mercader, i va passar finalment als barons de Santa Bárbara.

Agermanaments[editar | editar còdic]

Rocafort està agermanat en Baillargues (França).

Geografia[editar | editar còdic]

Situat al nort-oest de la capital valenciana. El seu terme municipal presenta una forma estreta i allargada de NO a SE i està com apresonat pels de Godella (SO) i Valéncia (NE). El núcleu urbà dividix el terme en dos parts de relleu i utilisació del sol molt diferenciades. La part que seguix al nort-oest l'ocupen una série de llomes suaus l'altura de les quals mai arriba a superar els 90 metros d'altitut i a on els cultius de secà (garroferes, oliveres i vinya) han segut substituïts per urbanisacions de tipos de descans i estiueig. Des del núcleu urbà primitiu cap al sur-est el sol és completament pla i d'orige sedimentari i està ocupat per cultius de regadiu en aigua procedent de la Séquia Real de Moncada.

El clima és clima mediterràneu, encara que llaugerament més fresc que en la capital provincial a causa de l'altitut dels seus tossals.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera. Prenent la CV-308.

També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Rocafort llimita en les localitats següents: Godella i Valéncia les dos de la província de Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enrique Gonzalvo Soler GIR
1983 - 1987 Vicent Lozano Gandia AP
1987 - 1991 Floreal Silvestre Alcañiz PSPV
1991 - 1995 Floreal Silvestre Alcañiz (1991-1994)

Francesc Soler Marco (1994-1995)

PSPV
1995 - 1999 Sebastián José Bosch Ponce PPCV
1999 - 2003 Sebastián José Bosch Ponce PPCV
2003 - 2007 Sebastián José Bosch Ponce PPCV
2007 - 2011 Sebastián José Bosch Ponce PPCV
2011 - 2015 Amparo Sampedro Alemany PSPV-PSOE
2015 - 2019 Amparo Sampedro Alemany (2015-2016)

Víctor Jiménez Bueso (2016-2019)

PSPV
2019 - 2023 Guillermo José Gimeno (2019-2021)

Agustín Aliaga Pozo (2021-2022)

Rafael Ferrando García (2022-2023)

CS

PPCV

PSPV

2023 Gorka Gómez Lorenzo PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 7.603 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

El creiximent demogràfic fon molt important en la primera mitat del present sigle i va arribar a l'any 1950 en 1.299 habitants. En l'any 1969 havien pujat a 1.550, i en 1970 eren ya 2.200.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2018 2022
3.703 4.242 4.619 4.799 4.629 5.117 5.464 6.049 6.088 6.259 6.584 7.160 7.603

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia descansa en l'agricultura, l'indústria i els servicis de la zona residencial. La ganaderia és escassa. L'indústria conta en unes quantes fàbriques de marroquineria, un taller de marbre i diversos de derivats de la fusta, aixina com alguns vestigis de caràcter artesanal de les seues antigues fàbriques de seda i brodats.

Les seues pedreres de pedra i marbre es troben ya en periodo d'extinció, encara que cap el valor històric d'haver contribuït a la construcció de les Torres de Serrans i del Micalet.

Monuments i cultura[editar | editar còdic]

Iglésia parroquial de Sant Sebastià Màrtir
  • Iglésia Parroquial. Data de l'any 1434 i va pertànyer durant molts anys als pedrapiquers de la Fàbrica de Murs i Valls , passant despuix a les mans dels flares agustins de Valéncia. El seu estil és neoclàssic.
  • Convent agustí. Destaquen el claustre i una galeria superior també de 12 arcs sostenguts per pilastres.

Actualment i despuix de diversos anys en 2 bandes de música, es varen unificar estes agrupacions i varen formar l'Agrupació Musical de Rocafort, dirigida per Juanjo Catalá Borrás.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Festes patronals. Celebra les seues festes a finals d'agost en honor a Sant Agustí (clavaria de chiquets i chiquetes), Santa Bàrbara (clavaria de jóvens fadrins), Nostra Senyora Del Rosari (clavaria de jóvens fadrines), Stmo. Crist de la Providència (clavaria d'hòmens casats), Mare de Deu d'agost (clavaria de dones casades).

Tenen lloc entre l'última semana d'agost i la primera de setembre, començant el dia del pregó i acabant en ls Festa de la Mare de Deu del Rosari.

  • Falles . La localitat conta en dos comissions falleres, "L'Unió" i la "Llongeta", la falla l'Unió Rocafort és la primera falla de Rocafort i data de l'any 1982.
  • Semana Santa . També se celebra la semana Santa en la població, destacant la Santa trobada i el Dumenge de Palmes.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. A.R.V. Mestre Racional, 10870. Reproduït en: Pérez i Marco, Albert: Crònica de Rocafort. Rocafort, Ajuntament de Rocafort, 1988. ISBN 84-5058306-3.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa