Diferència entre les revisions de "Rafelbunyol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 18 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Rafelbunyol''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]]. La seua població censada en [[2009]] era de 8.067 habitants ([[Institut Nacional d'Estadistica (Espanya)|INE]]).<ref name=ine>[http://www.ine.es/nomen2/index.done INE - Relació d'unitats poblacionals]</ref>
+
[[Archiu:Rafelbunyol. Església de Sant Antoni.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Antoni Abat, en Rafelbunyol.]]
 +
'''Rafelbunyol''' (en [[castellà]] ''Rafelbuñol''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
El terme de Rafelbunyol està situat en la part septentrional de l'[[Horta Nort]]. El seu terme municipal té forma d'un rectàngul molt allargat, de direcció nort-oest, sur-este i acabant en la seua part nort occidental en un triàngul. La Séquia Real de Moncada dividix el terme en dos parts. A la seua dreta, l'Horta (l'horta) pròpiament dita; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana.
 +
 
 +
=== Municipis limítrofs ===
 +
Llimita en [[Massamagrell]], [[Museros]], [[La Pobla de Farnals]] i [[El Puig de Santa María]] (en la mateixa comarca); i en [[Nàquera]] (en la comarca del [[Camp de Turia]]).
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = José Lluch Vicente
 +
  | Partit_1 = [[UCD]]
 +
  | Alcalde_2 = Jaime García García
 +
  | Partit_2 = [[AIR]]
 +
  | Alcalde_3 = Jaime García García
 +
  | Partit_3 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_4 = Jaime García García
 +
  | Partit_4 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_5 = Jaime García García
 +
  | Partit_5 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_6 = Jaime García García
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = Jaime García García
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Jaime García García
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Jaime García García
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Francisco Alberto López López
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Francisco Alberto López López
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Francisco Alberto López López
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
La seua població censada en l'any [[2022]] era de 9.381 habitants segons el cens del [[INE]].
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2016]] !! [[2019]] !! [[2022]]
 +
 
 +
|-
 +
| align=center| 4.918 || align=center| 4.967 || align=center| 5.015 || align=center| 5.260 || align=center| 5.273 || align=center| 5.553 || align=center| 5.811 || align=center| 6.349 || align=center| 6.874 || align=center| 7.647 || align=center| 8.670 || align=center| 8.826 || align=center| 9.907 || align=center| 8.941 || align=center| 9.381
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
 
 +
El municipi està emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament la major part del terme municipal era terra de secà a excepció d'una zona situada al surest de la població, regada per les aigües de la Séquia Real de Moncada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànees per mig dels tretze pous de rec existents i l'aplicació de les tècniques de rec heretades dels àraps, ha fet que canvie la fisonomia agrària del municipi.​ Del cultiu de la [[vinya]], la [[garrofera]] o l'[[olivera]], i en alguns moments el full de morera, s'ha anat passant a un cultiu de cítrics (274 ha), principalment [[tarongers]], i, en menor proporció, [[hortalices]] (5 ha) i frutals (2 ha), en lo que s'ha guanyat terreny al secà fins a quedar reduït a una proporció de terreny pràcticament insignificant, situada en el nort del terme municipal. Pese a la seua importància històrica, segons el cens de Floridablanca de l'any [[1787]] en el que el 89,71% de la població es dedicava al sector primari, este sector ocupava en [[2003]] només al 6% de la població activa.14​ En l'any [[2011]] la superfície total agrícola es reduïa a 208,72 ha.
 +
 
 +
En els [[anys 50]] predominava el policultiu extensiu en: frutals en l'hort, hortalices en l'horta i [[arròs]] en la marjal, no obstant, en els [[anys 60]] es posa fi al gran cicle social-agrari, lo que supon la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sol en fins no-agraris...​ Tot això va donar pas a que en la segona mitat del [[sigle XX]] es produïren els primers intents industrialisadors, aixina a partir de l'any [[1986]] s'establix en el terme municipal un núcleu relativament important d'indústries. L'indústria, que ocupava en 2003 el 24% de la població, està molt diversificada: alimentació, prefabricació de formigó, textils, productes de bellea, tallers d'estructura metàlica, etc. Este desenroll es deu a les Normes Subdisiaries que, aprovades en l'any [[1989]], establien 46 ha per a l'activitat industrial. El 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%), en el sector servicis.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
 +
 +
* [https://www.rafelbunyol.es/ Ajuntament de Rafelbunyol]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Rafelbunyol INE. Població de Rafelbunyol]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Rafelbunyol}}
  
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}

Última revisió del 17:59 28 nov 2023

Iglésia de Sant Antoni Abat, en Rafelbunyol.

Rafelbunyol (en castellà Rafelbuñol), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme de Rafelbunyol està situat en la part septentrional de l'Horta Nort. El seu terme municipal té forma d'un rectàngul molt allargat, de direcció nort-oest, sur-este i acabant en la seua part nort occidental en un triàngul. La Séquia Real de Moncada dividix el terme en dos parts. A la seua dreta, l'Horta (l'horta) pròpiament dita; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana.

Municipis limítrofs[editar | editar còdic]

Llimita en Massamagrell, Museros, La Pobla de Farnals i El Puig de Santa María (en la mateixa comarca); i en Nàquera (en la comarca del Camp de Turia).

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Lluch Vicente UCD
1983 - 1987 Jaime García García AIR
1987 - 1991 Jaime García García AP
1991 - 1995 Jaime García García PPCV
1995 - 1999 Jaime García García PPCV
1999 - 2003 Jaime García García PPCV
2003 - 2007 Jaime García García PPCV
2007 - 2011 Jaime García García PPCV
2011 - 2015 Jaime García García PPCV
2015 - 2019 Francisco Alberto López López PSPV-PSOE
2019 - 2023 Francisco Alberto López López PSPV-PSOE
2023 Francisco Alberto López López PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població censada en l'any 2022 era de 9.381 habitants segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2012 2014 2016 2019 2022
4.918 4.967 5.015 5.260 5.273 5.553 5.811 6.349 6.874 7.647 8.670 8.826 9.907 8.941 9.381

Economia[editar | editar còdic]

El municipi està emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament la major part del terme municipal era terra de secà a excepció d'una zona situada al surest de la població, regada per les aigües de la Séquia Real de Moncada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànees per mig dels tretze pous de rec existents i l'aplicació de les tècniques de rec heretades dels àraps, ha fet que canvie la fisonomia agrària del municipi.​ Del cultiu de la vinya, la garrofera o l'olivera, i en alguns moments el full de morera, s'ha anat passant a un cultiu de cítrics (274 ha), principalment tarongers, i, en menor proporció, hortalices (5 ha) i frutals (2 ha), en lo que s'ha guanyat terreny al secà fins a quedar reduït a una proporció de terreny pràcticament insignificant, situada en el nort del terme municipal. Pese a la seua importància històrica, segons el cens de Floridablanca de l'any 1787 en el que el 89,71% de la població es dedicava al sector primari, este sector ocupava en 2003 només al 6% de la població activa.14​ En l'any 2011 la superfície total agrícola es reduïa a 208,72 ha.

En els anys 50 predominava el policultiu extensiu en: frutals en l'hort, hortalices en l'horta i arròs en la marjal, no obstant, en els anys 60 es posa fi al gran cicle social-agrari, lo que supon la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sol en fins no-agraris...​ Tot això va donar pas a que en la segona mitat del sigle XX es produïren els primers intents industrialisadors, aixina a partir de l'any 1986 s'establix en el terme municipal un núcleu relativament important d'indústries. L'indústria, que ocupava en 2003 el 24% de la població, està molt diversificada: alimentació, prefabricació de formigó, textils, productes de bellea, tallers d'estructura metàlica, etc. Este desenroll es deu a les Normes Subdisiaries que, aprovades en l'any 1989, establien 46 ha per a l'activitat industrial. El 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%), en el sector servicis.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells  •  Alboraya  •  Albuixech  •  Alfara del Patriarca  •  Almàssera  •  Bonrepòs i Mirambell  •  Burjassot  •  Emperador  •  Foyos  •  Godella  •  Massalfassar  •  Massamagrell  •  Meliana  •  Moncada  •  Museros  •  Paterna  •  La Pobla de Farnals  •  Puçol  •  El Puig  •  Rafelbunyol  •  Rocafort  •  Tavernes Blanques  •  Vinalesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rafelbunyol&oldid=293633»