Otos

Otos
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	38º 51' N 00º 26' O
• Altitut:	326 m.
Superfície:	11'24 km2
Població:	428 hab. (2022)
• Densitat:	38,07 hab./km²
Gentilici:	otosí, otosina
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46844
Festes majors:	Del 6 al 8 d'agost
Alcalde:	Maria Inés Alfonso Monzó
Pàgina web:	Web Oficial de l'ajuntament

Otos és un municipi de la província de província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

El terme municipal d'Otos se situa l'ombria del Benicadell i s'estén dibuixant una forma estreta i allargada de manera perpendicular a la muntanya, en direcció nort-sur.

La seua màxima altitut (1.022 msnm) se situa en l'Alt del Morral o «Collao», punt a on fiten quatre termes municipals. La cota més baixa es troba a 140 metros sobre el nivell del mar en una ubicació bastant lluntana del núcleu de població, en la vall Blanca, a on el riu Albaida acarona el poble de Benissuera i rep les aigües tributàries del riu Micena (hui en dia territori inundable per l'embassament de Bellús).

L'extensió del terme és d'11,23 km², és dir, 1.124 hectàrees i 59 àrees. La seua forma estreta (no supera en cap lloc el quilómetro) i allargada (poc més de 10 km) és semblant a la dels veïns municipis de Bèlgida i de Beniajar, els tres pertanyents a l'antiga jurisdicció del castell de Carbonera durant l'edat mija. Responen a una fisonomia bastant semblant, a pesar de les diferències tant en la seua forma com en el desenroll econòmic i poblacional.

Actualment tots estan integrats dins la comarca de la Vall d'Albaida, regida parcialment per la Mancomunitat de Municipis homònima que té la seu en Ontinyent, ciutat a la qual pertanyen judicialment des que en l'any 1960 fora abolit el partit judicial d'Albaida. Otos dista 92,1 km de la ciutat de Valéncia i 20 km d'Ontinyent.

Inusualment, trobem que el terme otosí està format per dos porcions de terreny separades entre si. Una volta travessada la carretera CV-60, se situa l'antic llímit septentrional del terme d'Otos, pero transcorreguts al voltant de 50 m en direcció nort, una volta passada la casa Alta, a on es trobava l'antic molí del Poll que es vea impulsat per la força fluvial del riu Micena. De nou trobem que el domini otosí s'obri entre els territoris belgidans i poblans, els quals tenen el riu com a fita durant eixe curt tram, tant físicament com administrativa. Eixe territori, actualment d'Otos, ocupa les jurisdiccions dels antics poblats moriscs de Torralba i de Micena. El fet que constituïxca un illot separat de l'allargat cos principal del terme ha ocasionat que moltes voltes, a l'hora de confeccionar mapes o de modificar les fonts cartogràfiques ya existents per a interpretar-les, s'haja adjuntat incorrectament eixe territori al terme de la Pobla, al de Bèlgida, a Benissuera o, inclús, al del Genovés.

Localitats llimítrofs

Llimita en les jurisdiccions de Muro i Gayanes (comarca d'El Comtat) pel sur; Beniajar i La Pobla del Duc en l'est; Sant Pere i Benissuera per la part nort i Montaverner i Bèlgida queden a l'oest.

Història

En el Llibre del Repartiment trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en l'any 1533. En l'any 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de Valéncia sant Joan de Ribera va erigir en l'any 1574 la parròquia d'Otos dedicada a santa Bàrbara, en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per sant Joan de Ribera, es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En l'any 1609, en l'expulsió morisca, el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.

Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) en Atzeneta, a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat.

En l'any 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la Guerra del Francés en l'any 1812).

Durant les guerres carlistes n'hi hagueren uns disturbis produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes.

En el sigle XX, escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del raïm i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una burguesia agrària local. La crisis de la filoxera de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'Argentina, Barcelona i atres territoris europeus. Els anys següents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment Albaida.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Maria Cabanes Castelló Benjamín Fayos Nadal	AIO
1983 - 1987	Juan Mateu Ferrero	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicent Tomàs Sellés	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicent Tomàs Sellés	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicent Tomàs Sellés	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Vicent Tomàs Sellés	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Emili Josep Mira Quilis	EU-L'Entesa
2007 - 2011	Emili Josep Mira Quilis	IdPV
2011 - 2015	Emili Josep Mira Quilis	IdPV-Compromís
2015 - 2019	Mario Mira Alfonso	Compromís
2019 - 2023	Mario Mira Alfonso	Compromís
2023	Maria Inés Alfonso Monzó	Compromís

Demografia

Segon el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 428 habitants.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2014	2022
562	556	555	534	524	526	520	504	526	520	462	428

Economia

La superfície llaurada ocupa la major part del terme i el restant conté vegetació i mont baix. L'agricultura constituïa antigament la seua única i exclusiva font de riquea. Tradicionalment els principals cultius han segut la vinya i l'olivera, pero en les últimes décades s'han potenciat els albercocs, taronges, prunes i hortalices. Les aigües de regadiu provenen de fonts i pous. En l'última década s'ha instalat una moderna ret de rec per goteig que comprén casi tot el terme municipal, podent aixina ser més competitius. No obstant, l'agricultura està travessant una crisis profunda de competitivitat i s'estan abandonant parceles de cultiu.

La ganaderia és testimonial.

L'indústria és una destacada font d'ingressos que ocupa a un percentage destacat de població activa local en les indústries dels pobles propencs, principalment en el sector textil. També, en menor mida, es troba el sector servicis, en la presència de bars, un hotel-restaurant, tendes d'ultramarins, forn, carniceries, peluqueries, etc. Ademés, un número creixent de veïns han recorregut al treball en el sector terciari, destacant l'existència d'un elevat número de docents i s'està potenciant el turisme rural.

Existixen algunes empreses familiars dedicades a la fusteria, construcció, etc.

Monuments

Iglésia parroquial d'Otos

• Poble dels rellonges de sol ruta turístic-cultural (escultures, ceràmica i pintura) un treball de Joan Olivares.
• Caixco urbà vertebrat pel carrer principal i atres més chicotets, com els carrers del Crist i de Sant Josep.
• Palau del Marques d'Otos edifici del sigle XVIII.
• Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció.
• Ermita de la Mare de Deu dels Dolors finals del sigle XVIII.

Festes locals

Sant Antoni Abat el 17 de giner. El Dia de les Caçoletes (d'orella i morro) se celebra dijous del dimecres de Cendra. Per Sant Josep se celebra una paella per a tot el poble. Festes patronals del 6 al 8 d'agost en honor del Crist de la Fe, els Sants de la Pedra i l'Immaculada Concepció.

Rellonges de sol

El proyecte bàsic consta de l'eixecució de 8 rellonges solars a càrrec de reconeguts artistes plàstics valencians.

Llistat dels artistes plàstics i gnomonistes, tots ells en reconeiximents internacionals, que han participat en el proyecte i una breu descripció de la seua obra:

1. Títul: La norma no és un dogma. Autor: Andreu Alfaro. Ubicació. Plaça del Llaurador. Rellonge escultura en acer inoxidable: hora solar i canvis estacionals.

2. Títul: Rellonge de fanc. Autor: Arcadi Blasco Ubicació: Plaça del Llaurador. Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar

3. Títul: Unió. Autor: Elisa Martí Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar i també funciona en la llum de la lluna. És un homenage a Mariano Seguí, “El Gatet d'Otos” , bandoler del sigle XIX, en el centenari de la seua mort.

4. Títul: Rellonge dels pimentons Autor: Rafael Armengol. Rellonge mural de pedra i bronze.

5. Títul: Bici-rellonge Autor: Antoni Miró Escultura rellonge que representa una antiga bicicleta, en un doble rellonge en la roda de davant.

6. Títul: Venim del Nort, Venim del Sur Autors: Rafael Amorós i Joan Olivares Rellonge mural de ceràmica esmaltada.

7. Títul: Polifem Autor: Manuel Boix. Rellonge mural de marbre. Fa referència al relat de l'Odissea a on Ulisses mata al jagant Polifem.

8. Títul: Meló-soleil. Autor: Artur Heras. Rellonge mural d'acer pintat al foc que representa un meló d'Alger i un gavinet. La base del rellonge forma un àngul en la paret i la seua ombra crea un efecte tridimensional

A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament d'Otos
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població d'Otos
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Otos.