Diferència entre les revisions de "Sant Francesc (barri de Valéncia)"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Sant Francesc''' és el barri més gran i el segon més populós dels que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. | + | [[File:Ayuntamiento de Valencia, España, 2014-06-30, DD 119.JPG|thumb|Ajuntament de Valéncia]] |
| + | |||
| + | '''Sant Francesc''' és el barri més gran i el segon més populós dels que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. | ||
== Llímits == | == Llímits == | ||
| − | Ocupa tot el sur de Ciutat Vella. Comença en el cantó entre [[carrer de Guillem de Castro|Guillem de Castro]] i el [[Carrer de l'Hospital ( | + | Ocupa tot el sur de Ciutat Vella. Comença en el cantó entre [[carrer de Guillem de Castro|Guillem de Castro]] i el [[Carrer de l'Hospital (Valéncia)|carrer de l'Hospital]] (que lo separa de [[Velluters]]). Continua fins l'avinguda de l'Oest ([[carrer del Baró de Càrcer]]), a on gira a l'esquerra i de seguida a la dreta per Adreçadors i Mestre Clavé fins al [[carrer de Sant Vicent Màrtir]] a on torna a l'esquerra fins a la [[plaça de la Reina]] (tota la [[plaça de l'Ajuntament]] queda puix dins del barri). Allà gira a la dreta pel [[carrer de la Pau]], i de nou a la dreta per Marqués de Dosaigües, fins a la Raconada de Federico Garcia Sanchis, per a on gira a la dreta i de seguida a l'esquerra per Abaixador Vic i [[Gilabert de Proixita|Proixita]] (el Museu de Ceràmica i l'[[iglésia de sant Joan de la Creu]] ixen fora del barri). Despuix va per Salvà i Pintor Sorolla i gira a l'esquerra per Bonaire, a la dreta per l'Olivera i a l'esquerra per la [[plaça d'Alfons el Magnànim]] i el Palau de Justícia fins a la [[plaça de la Porta del Mar]] (el Parterre i el Palau de Justícia los tenim dins el barri, pero la Glorieta no). Allà gira a la dreta per tot el traçat dels carrers de [[Carrer de Colón (Valéncia)|Colón]] i de [[carrer de Xàtiva|Xàtiva]] i el principi del de Guillem de Castro fins arribar al carrer de l'Hospital de nou. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 8: | Llínea 10: | ||
Actualment és el centre neuràlgic de la ciutat, que històricament s'ha anat desplaçant des del nort cap al sur de Ciutat Vella, açò és, des de la plaça de la Mare de Deu (abans nomenada plaça de [[Seu de Valéncia|la Seu]]), ubicada en el barri de [[la Seu (barri de Valéncia)|la Seu]] i des de la [[plaça del Mercat]], en el barri del [[el Mercat|Mercat]] fins a l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], i carrers de les Barques, Pintor Sorolla i Colón, en el barri de sant Francesc. | Actualment és el centre neuràlgic de la ciutat, que històricament s'ha anat desplaçant des del nort cap al sur de Ciutat Vella, açò és, des de la plaça de la Mare de Deu (abans nomenada plaça de [[Seu de Valéncia|la Seu]]), ubicada en el barri de [[la Seu (barri de Valéncia)|la Seu]] i des de la [[plaça del Mercat]], en el barri del [[el Mercat|Mercat]] fins a l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], i carrers de les Barques, Pintor Sorolla i Colón, en el barri de sant Francesc. | ||
| − | L'auge d'este barri com a centre de la ciutat lo trobem en la construcció de la [[ajuntament de Valéncia|Casa de la Ciutat]] en el [[1854]] davant del [[Convent de Sant Francesc (Valéncia)]], | + | L'auge d'este barri com a centre de la ciutat lo trobem en la construcció de la [[ajuntament de Valéncia|Casa de la Ciutat]] en el [[1854]] davant del [[Convent de Sant Francesc (Valéncia)]], despuix que un incendi assolara l'[[Antiga Casa de la Ciutat(Valéncia)|anterior ajuntament]], que s'ubicava davant del [[Palau de la Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat]], mirant a la [[plaça de la Mare de Deu]]. El barri de sant Francesc rep este nom perque l'espai triangular que ocupa l'actual plaça de l'Ajuntament s'ubica sobre el que fon convent de [[Sant Francesc d'Assís|sant Francesc]] des del [[sigle XIII]] fins a [[1891]], any en que fon derrocat despuix que la [[desamortisació]] i l'[[exclaustració de 1835|exclaustració del 1835]] l'havien deixat en estat d'abandó. |
| − | El solar que deixà el convent, a on es trobava l'històrica [[Baixada de Sant Francesc]] s'alçà cap als anys [[1920]] en l'actual plaça de l'Ajuntament, actual centre neuràlgic de la ciutat, a on se planta la [[Monument faller|falla]] municipal i es llancen les [[mascletà|mascletaes]] en les festes de [[Falles]]. Esta plaça, abans | + | El solar que deixà el convent, a on es trobava l'històrica [[Baixada de Sant Francesc]] s'alçà cap als anys [[1920]] en l'actual plaça de l'Ajuntament, actual centre neuràlgic de la ciutat, a on se planta la [[Monument faller|falla]] municipal i es llancen les [[mascletà|mascletaes]] en les festes de [[Falles]]. Esta plaça, abans tingué les denominacions de [[País Valencià]], d'[[Francisco Franco|''El Caudillo'']] i d'[[Emilio Castelar]]. |
== Funcions urbanes == | == Funcions urbanes == | ||
| Llínea 16: | Llínea 18: | ||
A pesar de les seues dimensions reduïdes, el barri de Sant Francesc posseïx diverses funcions ben diferenciades, com la: | A pesar de les seues dimensions reduïdes, el barri de Sant Francesc posseïx diverses funcions ben diferenciades, com la: | ||
| − | *Comercial: En una enorme activitat al carrer de Colón i adjacents, a on els preus dels locals són els més elevats de la ciutat i els tercers més cars d'[[Espanya]] ( | + | *Comercial: En una enorme activitat al carrer de Colón i adjacents, a on els preus dels locals són els més elevats de la ciutat i els tercers més cars d'[[Espanya]] (despuix de l'àrea del Portal de l'Àngel de [[Barcelona]] i ''Calle Preciados'' de [[Madrit]]). |
*Lúdic: En les dos úniques sales de cine (multicine) del centre de la ciutat (en el passeig de [[Ruzafa]] i a [[Roger de Lauria|Roger de Lauria]]) i en tres dels principals teatres de la ciutat ([[Teatre Olympia|Olympia]], [[Teatre Principal de Valéncia|Principal]] i [[Teatre Rialto|Rialto]]). | *Lúdic: En les dos úniques sales de cine (multicine) del centre de la ciutat (en el passeig de [[Ruzafa]] i a [[Roger de Lauria|Roger de Lauria]]) i en tres dels principals teatres de la ciutat ([[Teatre Olympia|Olympia]], [[Teatre Principal de Valéncia|Principal]] i [[Teatre Rialto|Rialto]]). | ||
| Llínea 24: | Llínea 26: | ||
*Financer: En les principals entitats bancàries i de segurs prop del carrer de les Barques i del [[Sorolla|Pintor Sorolla]], que són el districte financer de la ciutat. | *Financer: En les principals entitats bancàries i de segurs prop del carrer de les Barques i del [[Sorolla|Pintor Sorolla]], que són el districte financer de la ciutat. | ||
| − | *Administratiu: A on destaca el Palau de la Justícia ([[plaça d'Alfons el Magnànim]]), les delegacions de correus i de Facenda i la [[Ajuntament de Valéncia|Casa de la Ciutat]] al voltant de la [[plaça de l'Ajuntament]]. | + | *Administratiu: A on destaca el [[Palau de la Justícia]] ([[plaça d'Alfons el Magnànim]]), les delegacions de correus i de Facenda i la [[Ajuntament de Valéncia|Casa de la Ciutat]] al voltant de la [[plaça de l'Ajuntament]]. |
*Turístic: En gran número d'hotels, hostals, restaurants, bars i moltes franquícies per a menjar ràpit, sobretot en carrers peatonals com [[Joan d'Àustria]], [[Josep de Ribera|Pintor Ribera]] i Passeig de [[Ruzafa]]. | *Turístic: En gran número d'hotels, hostals, restaurants, bars i moltes franquícies per a menjar ràpit, sobretot en carrers peatonals com [[Joan d'Àustria]], [[Josep de Ribera|Pintor Ribera]] i Passeig de [[Ruzafa]]. | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
== Accessibilitat == | == Accessibilitat == | ||
| − | Al ser un gran espai de servicis, el barri de sant Francesc posseïx una de les millors accessibilitats des de qualsevol punt de la ciutat, a través del ferrocarril ([[Estació del Nort (Valéncia)|estació del Nort]], a l'atra banda del [[carrer de Xàtiva]]), la major part de les llínees d'autobús se creuen en la plaça de l'Ajuntament, i les estacions de metro de ''[[estació de Colón|Colón]]'' i [[estació de Xàtiva|Xàtiva]], i les no molt lluntanes d' ''[[estació de l'Albereda|Alameda]]'' i [[estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]]. | + | Al ser un gran espai de servicis, el barri de sant Francesc posseïx una de les millors accessibilitats des de qualsevol punt de la ciutat, a través del ferrocarril ([[Estació del Nort (Valéncia)|estació del Nort]], a l'atra banda del [[carrer de Xàtiva]]), la major part de les llínees d'autobús se creuen en la plaça de l'Ajuntament, i les estacions de metro de ''[[estació de Colón|Colón]] '' i [[estació de Xàtiva|Xàtiva]], i les no molt lluntanes d' ''[[estació de l'Albereda|Alameda]] '' i [[estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]]. |
== Població == | == Població == | ||
| − | La gran concentració d'entitats financeres, comercials, lúdiques i administratives condiciona els elevats preus del metro quadrat i per tant la baixa densitat de població. El [[2007]] tenia 5.488 habitants, enfront dels 7.904 de [[1981]]. A diferència d'atres barris de [[Ciutat Vella]], a on s'ha produït una forta despoblació pel seu deterior i abandó, en Sant Francesc han segut els alts preus els que han expulsat a part de la població, i allà a on anys darrere residia gent, ara | + | La gran concentració d'entitats financeres, comercials, lúdiques i administratives condiciona els elevats preus del metro quadrat i per tant la baixa densitat de població. El [[2007]] tenia 5.488 habitants, enfront dels 7.904 de [[1981]]. A diferència d'atres barris de [[Ciutat Vella]], a on s'ha produït una forta despoblació pel seu deterior i abandó, en Sant Francesc han segut els alts preus els que han expulsat a part de la població, i allà a on anys darrere residia gent, ara a soles les entitats financeres i els comerços poden pagar els lloguers. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_6.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»] | ||
| + | * Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380 | ||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103 | ||
| − | {{ | + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Sant Francesc (Valencia)}} | ||
[[Categoria: Barris de Valéncia (ciutat)]] | [[Categoria: Barris de Valéncia (ciutat)]] | ||
Última revisió del 11:06 18 jul 2023
Sant Francesc és el barri més gran i el segon més populós dels que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia.
Llímits[editar | editar còdic]
Ocupa tot el sur de Ciutat Vella. Comença en el cantó entre Guillem de Castro i el carrer de l'Hospital (que lo separa de Velluters). Continua fins l'avinguda de l'Oest (carrer del Baró de Càrcer), a on gira a l'esquerra i de seguida a la dreta per Adreçadors i Mestre Clavé fins al carrer de Sant Vicent Màrtir a on torna a l'esquerra fins a la plaça de la Reina (tota la plaça de l'Ajuntament queda puix dins del barri). Allà gira a la dreta pel carrer de la Pau, i de nou a la dreta per Marqués de Dosaigües, fins a la Raconada de Federico Garcia Sanchis, per a on gira a la dreta i de seguida a l'esquerra per Abaixador Vic i Proixita (el Museu de Ceràmica i l'iglésia de sant Joan de la Creu ixen fora del barri). Despuix va per Salvà i Pintor Sorolla i gira a l'esquerra per Bonaire, a la dreta per l'Olivera i a l'esquerra per la plaça d'Alfons el Magnànim i el Palau de Justícia fins a la plaça de la Porta del Mar (el Parterre i el Palau de Justícia los tenim dins el barri, pero la Glorieta no). Allà gira a la dreta per tot el traçat dels carrers de Colón i de Xàtiva i el principi del de Guillem de Castro fins arribar al carrer de l'Hospital de nou.
Història[editar | editar còdic]
Actualment és el centre neuràlgic de la ciutat, que històricament s'ha anat desplaçant des del nort cap al sur de Ciutat Vella, açò és, des de la plaça de la Mare de Deu (abans nomenada plaça de la Seu), ubicada en el barri de la Seu i des de la plaça del Mercat, en el barri del Mercat fins a l'actual Plaça de l'Ajuntament, i carrers de les Barques, Pintor Sorolla i Colón, en el barri de sant Francesc.
L'auge d'este barri com a centre de la ciutat lo trobem en la construcció de la Casa de la Ciutat en el 1854 davant del Convent de Sant Francesc (Valéncia), despuix que un incendi assolara l'anterior ajuntament, que s'ubicava davant del Palau de la Generalitat, mirant a la plaça de la Mare de Deu. El barri de sant Francesc rep este nom perque l'espai triangular que ocupa l'actual plaça de l'Ajuntament s'ubica sobre el que fon convent de sant Francesc des del sigle XIII fins a 1891, any en que fon derrocat despuix que la desamortisació i l'exclaustració del 1835 l'havien deixat en estat d'abandó.
El solar que deixà el convent, a on es trobava l'històrica Baixada de Sant Francesc s'alçà cap als anys 1920 en l'actual plaça de l'Ajuntament, actual centre neuràlgic de la ciutat, a on se planta la falla municipal i es llancen les mascletaes en les festes de Falles. Esta plaça, abans tingué les denominacions de País Valencià, d'El Caudillo i d'Emilio Castelar.
Funcions urbanes[editar | editar còdic]
A pesar de les seues dimensions reduïdes, el barri de Sant Francesc posseïx diverses funcions ben diferenciades, com la:
- Comercial: En una enorme activitat al carrer de Colón i adjacents, a on els preus dels locals són els més elevats de la ciutat i els tercers més cars d'Espanya (despuix de l'àrea del Portal de l'Àngel de Barcelona i Calle Preciados de Madrit).
- Lúdic: En les dos úniques sales de cine (multicine) del centre de la ciutat (en el passeig de Ruzafa i a Roger de Lauria) i en tres dels principals teatres de la ciutat (Olympia, Principal i Rialto).
- Cultural: En el MUVIM i la Casa de Cultura (antic Hospital) i algunes de les millors llibreries.
- Financer: En les principals entitats bancàries i de segurs prop del carrer de les Barques i del Pintor Sorolla, que són el districte financer de la ciutat.
- Administratiu: A on destaca el Palau de la Justícia (plaça d'Alfons el Magnànim), les delegacions de correus i de Facenda i la Casa de la Ciutat al voltant de la plaça de l'Ajuntament.
- Turístic: En gran número d'hotels, hostals, restaurants, bars i moltes franquícies per a menjar ràpit, sobretot en carrers peatonals com Joan d'Àustria, Pintor Ribera i Passeig de Ruzafa.
Accessibilitat[editar | editar còdic]
Al ser un gran espai de servicis, el barri de sant Francesc posseïx una de les millors accessibilitats des de qualsevol punt de la ciutat, a través del ferrocarril (estació del Nort, a l'atra banda del carrer de Xàtiva), la major part de les llínees d'autobús se creuen en la plaça de l'Ajuntament, i les estacions de metro de Colón i Xàtiva, i les no molt lluntanes d' Alameda i Àngel Guimerà.
Població[editar | editar còdic]
La gran concentració d'entitats financeres, comercials, lúdiques i administratives condiciona els elevats preus del metro quadrat i per tant la baixa densitat de població. El 2007 tenia 5.488 habitants, enfront dels 7.904 de 1981. A diferència d'atres barris de Ciutat Vella, a on s'ha produït una forta despoblació pel seu deterior i abandó, en Sant Francesc han segut els alts preus els que han expulsat a part de la població, i allà a on anys darrere residia gent, ara a soles les entitats financeres i els comerços poden pagar els lloguers.
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»
- Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Francesc (barri de Valéncia).