Diferència entre les revisions de "Beneixama"
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1. | + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.707 habitants. |
El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/> | El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/> | ||
Revisió de 17:21 18 jul 2022
| Beneixama | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província d'Alacant | |||
| • Comarca: | L'Alt Vinalopó | |||
| • Partit judicial: | Villena | |||
| Ubicació: | 38°42′0″N 0°46′2″O | |||
| • Altitut: | 592 msnm | |||
| Superfície: | 34,89 km² | |||
| Població: | 1.707 (2021) | |||
| • Densitat: | 51,91 hab./km² | |||
| Gentilici: | beneixamenc, beneixamenca. | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03460 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Amparo Barceló Segura (PSPV) | |||
| Pàgina web: | Web oficial de Beneixama | |||
Beneixama (en castellà Benejama), és un municipi valencià situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de l'Alt Vinalopó, subcomarca de la Vall de Biar.
Toponímia
No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament àrap. Joan Coromines i Carmen Barceló coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (banī aŝ-Ŝaḩmī) o بن الشحمي (ben aŝ-Ŝaḩmī), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".[1]
Geografia
Al nort del terme, servint de frontera natural en Fontanars dels Alforins, s'alça la Serra de Beneixama, en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per pins, algunes carrasques i principalment matoll.[2] de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de oliveres, armelers i alguna vinya, que acaba en la Vega del riu Vinalopó, a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.[2]
Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la Foya d'Alcoy, geogràficament pertany a l'Alt Vinalopó, com reconeix la Generalitat Valenciana en el seu proposta de comarcalisació.
Localitats llimítrofes
| Nort: Fontanars dels Alforins | ||
| Oest: el Camp de Mirra | Beneixama | Est: Banyeres |
| Sur: Biar |
Barris i pedanies
En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de El Salse .
Història
La primera senyal de població es troba en el jaciment neolític del Molí Roig. Hi ha restos d'un possible poblat de l'Edat de Bronze en el Blanquinal, i es varen trobar troballes d'época romana en Casa Baltasar.[2]
La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent primer al terme de Almizra (1258) i despuix al de Biar.[2] Fon integrada en la Corona d'Aragó pel rei Jaume I a través del pacte de l'any 1245. En 1248 es menciona a Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276, el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el Regne de Castella. En l'any 1448, el rei Alfons el Magnànim li va otorgar el títul de vila.
En el sigle XVII, es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la Guerra de Successió. En 1777 conseguix la independència eclesiàstica de Biar i el 14 de decembre de 1795 l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,[2] per decret de Carles IV. El nou municipi incloïa a el Camp de Mirra i Canyada, que van ser segregats de Beneixama en 1836.[2]
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 1.707 habitants. El primer cens oficial de Beneixama, en l'any 1857, donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en 1887 i a 2.534 en 1910. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a Villena i Alacant, que a soles va començar a principis del sigle XXI.[2]
|
Evolució demogràfica de Beneixama[3] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2018 | ||||||
| Població | 2.529 | 2.622 | 2.328 | 2.197 | 2.073 | 2.183 | 2.252 | 2.078 | 1.895 | 1.866 | 1.795 | 1.802 | 1.828 | 1.703 | |||||
Economia
L'agricultura contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any 1908 els principals productes agrícoles eren blat, ordi, avena, dacsa, ségol, hortalices, oli i vi.[4] La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.[2] L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del riu Vinalopó servia ya a mitat del sigle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el sigle XX, al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.[2]
Patrimoni
- Torre Talaia. Data del sigle XII o XIII. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per lo que es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada Be d'Interés Cultural en l'any 1985.[5]
- Torre del Negret. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.[6]
- Iglésia de Sant Joan Batiste . D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per Miguel Payá i Rico i es va construir en ajuda de tota la població.
- ermita de la Divina Aurora : Es va alçar en el sigle XVIII sobre l'antiga iglésia parroquial. Conté l'image de la patrona de Beneixama i es va restaurar recentment.
- ermita de Sant Isidre de Beneixama : de mitan sigle XX, no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.
Urbanisme
El núcleu urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (carrer de la Séquia, posteriorment Cardenal Payá), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777.[2] El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (carrer Major, carrer Nou, Santa Peronella) i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera CV-81, construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.[2]
Cultura
Museus
- Museu Poeta Pastor Aicart: Dedicat a la memòria del poeta local Joan Batiste Pastor Aicart.[2]
- Museu Etnogràfic. Un antic Llavador, a on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià.
Festes
- Festes Patronals. Celebra estes festes a partir del 6 de setembre en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de Moros i Cristians i en elles participen més de 60 bandes de música.
- Festa de Sant Antoni Abat. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Iglésia.
- Festa de Sant Isidre Llaurador. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
- Festa de Sant Joan Batiste. Festa dedicada al patró de Beneixama Sant Joan Batiste, els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians.
Política
Les municipals del 2007 van donar 4 regidors al PP, 3 al PSPV-PSOE i 2 a AEJPB.
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Aynat Juan | UCD |
| 1983 - 1987 | Juan Isard Sanjuán | CDS |
| 1987 - 1991 | José Payá Valdés | AP |
| 1991 - 1995 | Manuel Felipe Sánchez Sandaza | PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicente Payá Gràcia | PSOE |
| 1999 - 2003 | Antonio Teodoro Valdés Vidal | PP |
| 2003 - 2007 | Antonio Teodoro Valdés Vidal | PP |
| 2007 - 2011 | Amparo Barceló Segura | PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Vore també
Referències
- ↑ «Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals» (en español). Ajuntament de Beneixama. Consultat el 1 de febrer de 2010.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Beneixama», (vol. ), Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ [1] (en espanyol), Guías Arc.
- ↑ «Torre Atalaya» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost del 2009.
- ↑ «Torre Negret» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost del 2009.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beneixama.- Ajuntament de Beneixama
- Índex d'estadística municipal de Beneixama. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
- Beneixama en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment.
| Municipis de L'Alt Vinalopó | |
|---|---|
| Beneixama • Biar • El Campet de Mirra • La Canyada • Sax • Les Salines • Villena | |