Diferència entre les revisions de "Palau dels Comtes d'Oliva"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Palaucomtesoliva.jpg|thumb|300px|Vista del pati del Palau dels Mercader, Valéncia]] | [[Archiu:Palaucomtesoliva.jpg|thumb|300px|Vista del pati del Palau dels Mercader, Valéncia]] | ||
− | El '''Palau dels Comtes d'Oliva''', situat en el [[carrer Cavallers]] de [[Valéncia]], | + | El '''Palau dels Comtes d'Oliva''', situat en el [[carrer Cavallers]] de [[Valéncia]], és el palau millor conservat de tota la ciutat de Valéncia. Va ser construït en el [[sigle XV]], aproximadament en l'any [[1450]]. |
== Història == | == Història == |
Revisió de 17:52 28 abr 2022
El Palau dels Comtes d'Oliva, situat en el carrer Cavallers de Valéncia, és el palau millor conservat de tota la ciutat de Valéncia. Va ser construït en el sigle XV, aproximadament en l'any 1450.
Història
Propietat, en principi, dels Comtes d'Oliva, de la família dels Centelles, va passar a ser propietat dels Ducs de Gandia, per matrimoni, posteriorment dels Ducs de Benavente, d'Osuna i a finals del sigle XIX, dels Comtes de Dayas – Nova i Villamar, als que pertany en l'actualitat. És utilisat com a vivenda i el seu estat de conservació és excelent. El palau era molt gran, i a finals del sigle XIX es va derribar una part i en el seu solar es varen construir edificacions modernes.
En ell varen viure dos personages de gran importància per a la Germania. El seu propietari en aquells temps era Serafín Centelles i Urrea, segon Comte d'Oliva, que tenia 60 anys quan va esclatar el conflicte, és dir, que era molt major per a l'época. Home donat a la cultura, va tindre relació amistosa en Lluis Vives.
El Comte tenia molt interés en defendre les seues propietats d'Oliva dels danys que podien causar els agermanats, per lo que va finançar llargamente al Virrey per a la seua lluita contra els agermanats.
En este palau, ademés de viure el Comte i la seua família, residia el Marqués de Cenete, cridat Rodrigo Hurtado de Mendoza, germà del Virrey. S'estajava en tota la seua servitut, quinze alabarderos, una jauría de gossos de caça, els seus cavalls, en resum, una chicoteta cort.
En l'any 1603 es va obrir una tribuna a la pròxima iglésia de Sant Nicolás, que donava sobre l'altar major i permetia als Comtes seguir els oficis sense necessitat d'eixir de sa casa. Quan els Centelles varen vendre el palau, eixa tribuna es va tapiar.