Diferència entre les revisions de "Sedaví"
(Afigc foto de la plaça de Sedaví) (Etiqueta: Edició visual canviada) |
(Afigc informació) (Etiqueta: Edició visual) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Placa Sedavi.jpg|thumb|Plaça de Jaume I]] | [[Archiu:Placa Sedavi.jpg|thumb|Plaça de Jaume I]] | ||
'''Sedaví''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]]. Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 10.245 habitants. | '''Sedaví''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]]. Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 10.245 habitants. | ||
| − | {{Municipis de L'Horta Sur}} | + | |
| + | == Geografia == | ||
| + | El seu terme és estret, allargat i pla, i està cobert per sediments de l'època [[Quaternari|quaternària]] en procés de rebliment en l'extrem oriental, el qual està ocupat hui dia per arrossars pròxims a [[L'Albufera de Valencia|l'Albufera]]. | ||
| + | |||
| + | L'altitud mija es manté per baix dels 10 metros sobre el nivell del mar. Té un [[clima mediterràneu típic]], en temperatures miges que oscilen entre els 10º i els 25º. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda|''seda'']] i [[Vi|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de 1237 a 1252. En 1239, despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei Jaume I a un cavaller de Lleida que es dia Octavià. | ||
| + | |||
| + | A primeries del [[sigle XV]], el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, en 1528, va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni en Josep Anselm Olginat de Mèdici, en 1594, en la qual cosa el senyoriu fon heretat pel fill d'este matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinage permaneix fins a l'abolició dels senyorius. | ||
| + | |||
| + | En 1739, el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any 1750 que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi. | ||
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | El botànic [[Antoni Josep Cavanilles]] aporta la sifra de 185 veïns l'any 1784; la població que dona Madoz, a mitan [[sigle XIX]], és de 835 habitants i Sanchis Sivera, en l'any 1922, ne conta 1.887.{{Municipis de L'Horta Sur}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Revisió de 09:21 31 gin 2022
Sedaví és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur. Segons el INE de l'any 2018, conta en una població de 10.245 habitants.
Geografia
El seu terme és estret, allargat i pla, i està cobert per sediments de l'època quaternària en procés de rebliment en l'extrem oriental, el qual està ocupat hui dia per arrossars pròxims a l'Albufera.
L'altitud mija es manté per baix dels 10 metros sobre el nivell del mar. Té un clima mediterràneu típic, en temperatures miges que oscilen entre els 10º i els 25º.
Història
Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms seda i vi, pero la teoria més verosímil és que el topònim és àrap: Beniçidavi, degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252. En 1239, despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei Jaume I a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.
A primeries del sigle XV, el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, en 1528, va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni en Josep Anselm Olginat de Mèdici, en 1594, en la qual cosa el senyoriu fon heretat pel fill d'este matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinage permaneix fins a l'abolició dels senyorius.
En 1739, el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any 1750 que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.
Demografia
El botànic Antoni Josep Cavanilles aporta la sifra de 185 veïns l'any 1784; la població que dona Madoz, a mitan sigle XIX, és de 835 habitants i Sanchis Sivera, en l'any 1922, ne conta 1.887.
| Municipis de L'Horta Sur | |
|---|---|
| Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent | |