Alberich

Alberich
95px
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Ribera Alta
• Partit judicial:	Alzira
Ubicació:	39°7′1″N 0°3′10″O
• Altitut:	28 msnm
Superfície:	26,7 km²
Població:	10.504 hab.
• Densitat:	393,40 hab./km²
Gentilici:	Alberiqueny/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46260
Festes majors:	Dumenge de Rams
Alcalde:	Toño Carratalá Mínguez (PPCV)
Pàgina web:	{{{web}}}

Alberich (en castellà Alberique) (de l'àrap al-barid la posta) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia. Conta en 10.504 (INE 2017) habitants.

Geografia

Situat en la comarca de la Ribera Alta, se troba a 8 km d'Alzira i a 40 de la capital Valéncia entre el riu Xúquer i la serra de Tous. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la serra de Tous. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del Xúquer i la séquia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 m. d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.

El clima és clima mediterràneu, en hiverns suaus i estius càlits.

Localitats llimítrofs

Alberich llimita en les següents localitats: Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Vilanova de Castelló i Carcaixent totes elles de la província de Valéncia.

Història

Vista d'Alberich des de la montanya

Dels orígens a la Reconquista

S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la Reconquista, lo que sí sabem és que estigueren poblades en l'Edat de Bronze i pels romans.

Despuix de la reconquista (octubre de 1238) Alberich passà a formar part dels territoris de Jaume I d'Aragó, que mantingué la població íntegrament musulmana que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a Lope Ferreinch de Lurcenich. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà Zayd Abu Zayd eren tants que era difícil empijorar-los.

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de Jaume II d'Aragó, qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de Jaume de Romaní. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei Pere IV d'Aragó, el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien segut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.

Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.

Despuix de diverses compres i vendes, recalà en mans de Lluís Cornell, qui mantenia una gran amistat en l'escritor Joanot Martorell. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberich i a on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.

Entre atres, formà part del patrimoni del cardenal Mendoza, que comprà Alberich per intervenció del financer Lluís de Santángel. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.

El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de Granada, construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, despuix de que Ferrando II d'Aragó llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.

Les Germanies

Durant la rebelió de les Germanes, Alberich estava en mans del marqués de Zenete i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'Alzira i Xàtiva atacaren Alberich, que fon defés pels vassalls musulmans.

Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a aixina incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.

Expulsió dels moriscs

En l'any 1609, fon decretada l'expulsió dels moriscs pel rei Felip III d'Espanya en la clara oposició d'estos. El dia 26 d'octubre d'eixe any, des del port de Dénia foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a Orà, mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.

El rei concedí noves possessions en Alberich al duc de l'Infantat que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.

Sigles XVIII, XIX i XX

Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any 1802, (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en 1835, despuix del procés començat en l'any 1764.

En l'any 1854, l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, vàries cases i la Casa de la Cultura.

Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les Guerres Carlistes, que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.

Finalment, cap destacar que durant la Guerra Civil Espanyola, en Alberich existia una fàbrica d'armes, a on se fea el fusil dit Naranjero.

Demografia

Alberich conta en 10.330 habitants.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2017
9.172	9.140	9.484	9.100	9.131	9.227	9.465	9.634	10.234	10.330	10.504

Economia

Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els tarongers han desplaçat l'arròs), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en l'any 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.

Monuments

Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberich, en l'iglésia de Sant Llorenç

• Capella del Calvari.
• Convent de Nostra Senyora dels Àngels, de finals del sigle XVII.
• Ermita de Santa Bàrbara.Edifici de finals del sigle XVIII.
• Iglésia de Sant Llorenç Màrtir. Construïda en l'any 1695 sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a l'any 1701. Destaca la Capella de la Comunió d'estil barroc.
• Ajuntament. (1789)

Festes locals

Se celebren festes el Dumenge de Rams, en jornada campestre en la montanyeta; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Salvador Hurtado	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Vicente Lázaro	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José María Álvarez	CDS
1991 - 1995	Domingo Morcillo	EUPV
1995 - 1999	Domingo Morcillo	EUPV
1999 - 2003	Enrique Carpi Cortés	PPCV
2003 - 2007	Enrique Carpi Cortés	PPCV
2007 - 2011	Enrique Carpi Cortés (fins 25/11/2009) Faustino Sala Carceller (des de 27/11/2009)	PPCV
2011 - 2015	Faustino Sala Carceller (fins 20/01/2012) Toño Carratalá Mínguez (des de 20/01/2012)	PPCV
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Enllaços externs

• Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
• Web no oficial d'Alberich
• Web oficial d'Alberich

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alberique de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.