Diferència entre les revisions de "Idioma lleonés"
m (Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut') |
m (Text reemplaça - ' provincia ' a ' província ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
Llínea 40: | Llínea 40: | ||
=== Percepció dels parlants === | === Percepció dels parlants === | ||
− | Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la | + | Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la província de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són la mateixa llengua. Els mirandesos, ya des de la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de [[1999]], si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat. |
== Vocabulari == | == Vocabulari == |
Revisió de 16:35 8 oct 2019
Lleonés Llïonés | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Espanya |
Regió: | País Lleonés |
Parlants: | |
Rànquing: | No està entre els 100 primers |
Família: | Indoeuropea Itàlica |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto |
Regulat per: | No està regulat |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | |
ISO/FDIS 639-3 | [1] |
SIL | |
vore també: llengua |
El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Zamora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.
El terme lleonés ha vengut també utilisant-se històricament com el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria fins a Extremadura i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.
Sociollingüistica
Lleonés/Asturià/Mirandés
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, asturià o mirandés poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de Ausbausprache, si el abstandschprache que les separa exigix que se genere un sistema de Abstandsprache, o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de Dachsprache.
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins d'un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, mes proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, cap a l'asturià, a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques.
Percepció dels parlants
Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la província de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són la mateixa llengua. Els mirandesos, ya des de la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.
Vocabulari
Lleonés | Asturià | Portugués | Francés | Italià | Venecià | Espanyol | Piamontés | Llatí | Català | Valencià |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
facere | facer | fazer | faire | fare | far | hacer | fé | facere | fer | fer |
fiyu | fiyu, fío | filho | fils | figlio | fio(l) | hijo | fieul | filius | fill | fill |
fame | fame | fome | faim | fame | fame | hambre | fam | famis | fam | fam |
gochu | gochu | porco | cochon | maiale | porse(l)o | cerdo | crin | sus | porc | porc/bacó |
vieyu | vieyu | velho | vieux | vecchio | vecio | viejo | vecc | vetus | vell | vell |
chovere | llover | chover | pleuvoir | piovere | piòvar | llover | pieuve | pluere | ploure | ploure |
Text en lleonés
- ‘’’Versió en Lleonés’’’: 2. Las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.
- ‘’’Versió en asturià’’’: 2. Les otres llingües españoles sedrán tamién oficiales nes respeutives Comunidaes Autónomes d'alcuerdu colos sos estatutos.
- ‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.
Vore també
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma_leonés de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Idiomes d'Espanya · |
---|
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
Llengües romàniques |
---|
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |