Diferència entre les revisions de "Ruanda"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu paisage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés|francés]]: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà. | La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu paisage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés|francés]]: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà. | ||
| − | La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la | + | La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la varen assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en [[1994]] data en la qual les morts superen el milló de persones. |
== Història == | == Història == | ||
| − | En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys | + | En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys varen conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible a soles per als tutsi. |
| − | El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi | + | El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi varen perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república. |
| − | L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] | + | L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] varen conseguir formalment la seua independència. |
Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en [[1978]] va promulgar una nova constitució. | Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en [[1978]] va promulgar una nova constitució. | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]]. | Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]]. | ||
| − | En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), | + | En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]]. |
Pero des de [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi. | Pero des de [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi. | ||
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
Després de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit. | Després de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit. | ||
| − | Les organisacions polítiques | + | Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a [[2003]]. |
En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'[[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%). | En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'[[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%). | ||
| Llínea 119: | Llínea 119: | ||
El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, [[Kigali]] i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en [[Àfrica]], via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en [[Kigali]], servint una llínea nacional i diverses internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el [[Llac Kivu]]. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha sigut feta pel govern des del genocidi de [[1994]], en l'ajuda de l'[[Unió Europea]], [[China]], [[Japó]] i atres. | El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, [[Kigali]] i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en [[Àfrica]], via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en [[Kigali]], servint una llínea nacional i diverses internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el [[Llac Kivu]]. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha sigut feta pel govern des del genocidi de [[1994]], en l'ajuda de l'[[Unió Europea]], [[China]], [[Japó]] i atres. | ||
| − | La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En [[2006]], els chinencs | + | La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En [[2006]], els chinencs varen propondre finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unira des de [[Bujumbura]] en [[Burundi]] a [[Kigali]] en Ruanda a [[Misaki]] en [[Tanzània]]. |
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 139: | Llínea 139: | ||
La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm. | La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm. | ||
| − | La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que | + | La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que varen arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió. |
Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda. | Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda. | ||
Revisió de 12:11 25 ago 2018
| Repubulika y'u Rwanda République du Rwanda Republic of Rwanda República de Ruanda | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La República de Ruanda, o simplement Ruanda , és un país d'Àfrica central. Llimita en Uganda, Burundi, la República Democràtica del Congo i Tanzània. És un chicotet país ubicat en la regió dels Grans Llacs d'Àfrica; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu paisage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de "Terra de mils tossals" (en francés: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del continent africà.
La dependència en l'agricultura de subsistència, la densitat demogràfica alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país on la desnutrició crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la varen assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en 1994 data en la qual les morts superen el milló de persones.
Història
En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus twa, que es dedicaven especialment a la caça. En el sigle XI, estos reberen als hutus, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el sigle XIV varen arribar grangers tutsis a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el sigle XVI els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, mwami. A finals del sigle XIX, els alemanys varen conquistar el país. Després de la Primera Guerra Mundial la Societat de nacions entregà el territori als belgues i despuix de la Segona Guerra Mundial l' ONU en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a 1950 l'educació era disponible a soles per als tutsi.
El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en 1959 i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi varen perir. En 1961, en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.
L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de juliol de 1962, quan Ruanda i el seu veí Burundi varen conseguir formalment la seua independència.
Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre 1959 i 1964. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en 1973 en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en 1978 va promulgar una nova constitució.
Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en 1983 i 1988.
En octubre de 1990 ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'Uganda i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en 1991.
Pero des de 1991 el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.
Els assessinats foren perpetrats per grups paramilitars (principalment la interahamwe i la impuzamugbi, grups originàriament organisats en el sector jovenil dels partits polítics hutu). Els paramilitars hutu eren més de 30.000, varen rebre entrenament militar de l'eixèrcit ruandés i el soport/encobriment del règim d'Habyarimana.
A través de l'estació de ràdio "Des Mille Collines", una estació privada, es difonia impunement la propaganda racista i genocida en contra dels tutsi. La ràdio en Ruanda té un paper central en la comunicació, davant del pobre desenroll dels periòdics i l'escassa penetració de la televisió. L'estació "Des Mille Collines" encorajava en la seua programació diària als hutu a assegurar-se que els chiquets TUTSI també foren assessinats i a omplir les tombes cavades per a soterrar els tutsi. La ràdio també va iniciar una campanya en contra del FPR i de tots els partits d'oposició.
El govern d'Habyarimana introduí novament les targetes d'identitat ètnica, usades pels belgues en els anys 30. Estes targetes varen permetre als paramilitars triar fàcilment les seues víctimes. Els paramilitars pronte tancaren carreteres i revisaven a cada persona que passava per a eliminar els tutsi.
El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.
En abril de 1992 es va integrar un gabinet de transició multipartidista per a governar el país. Les medides preses propiciaren la firma d'un acort de pau entre el govern d'Habyarimana i els rebels del FPR en Arusha, en agost de 1993.
Poc més tart, en 1994, va escomençar el Genocidi de Ruanda.
Govern i política
Després de la victòria militar de juliol de 1994, el Front Patriòtic Ruandés organisà una coalició similar a l'establida per Juvenal Habyarimana en 1992, basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit.
Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a 2003.
En setembre d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'ONU de 2005 que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).
Organisació polític-administrativa
Ruanda està dividida en 5 províncies, que des del 1 de giner de 2006 substituïxen a les anteriors 12:
Geografia
Ruanda és un país interior que es troba en l'est d'Àfrica. Llimita al nort en Uganda, al sur en Burundi, a l'est en Tanzània i a l'oest en la República Democràtica del Congo. La frontera en la República Democràtica del Congo està establida en gran manera pel llac Kivu (vore República Democràtica del Congo). És un país molt accidentat, per lo qual se li coneix com el país dels mil tossals.
Transport
El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, Kigali i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en Àfrica, via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en Kigali, servint una llínea nacional i diverses internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el Llac Kivu. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha sigut feta pel govern des del genocidi de 1994, en l'ajuda de l'Unió Europea, China, Japó i atres.
La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En 2006, els chinencs varen propondre finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unira des de Bujumbura en Burundi a Kigali en Ruanda a Misaki en Tanzània.
Clima
Ruanda és un país tropical l'altura del qual fa que el clima siga temperat. En les montanyes, es presenten gelades i nevades. La temperatura mija en la zona del Llac Kivu, a una altura de 1463 metros, és de 23 graus celsius. Ruanda és considerada la capital mundial de les tormentes elèctriques a causa de l'intensitat en que es presenten durant les seues dos temporades de pluges de febrer-març i setembre-decembre. Les precipitacions anuals amijanen els 830 milímetros, pero en general més pronunciades en l'oest i les montanyes del noroest que en la sabana oriental.
Ecologia
WWF dividix Ruanda entre tres ecorregions:
- Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria, a l'est
- Selva montanyesa de la falla Albertina, a l'oest
- Erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga, en les zones més altes del noroest
Economia
Ruanda es basa en una economia de subsistència que ocupa al 90% de la població. El país no té recursos naturals i minerals d'importància, ademés de patir constantment de sequies i un pobre desenroll tecnològic. Tot açò fa que tinga una dependència econòmica significativa en Bèlgica. Les principals exportacions són el café aràbic i el té. La mineria és la segona activitat del país, destacant la casiterita d'on s'extrau estany, ademés de chicotetes cantitats de berili. L'unitat monetària del país és el franc ruandés.
Demografia
La densitat de població de Ruanda, inclús despuix del genocidi, està entre les més altes de l'Àfrica Subsahariana, en 230 hab/icm.
La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els Hutus, que són majoria (85%), són grangers d'orige Bantu. Els Tutsis (14%) són pastors que varen arribar a la regió en el sigle XV. Fins a 1959 eren la casta dominant d'un sistema feudal. Els Twa (pigmeus) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió.
Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant 1994-1995, es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda.
La distribució de les creences religioses en Ruanda en 2001 eren d'un 56,5% de catòlics, un 26% de protestants, un 11,1% de adventistes, un 4,6% de musulmans, 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.[1]
Referències
Vore també
Enllaços externs
- Pàgina web oficial del govern de Ruanda (en anglés)
- Directori
- ASSIST a.S.b.L. (en alemà i anglés)
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ruanda de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.