Uganda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Republic of Uganda
Jamhuri ya Uganda
República d'Uganda
Bandera de Uganda Escut de Uganda
Bandera Escut
Lema: For God and My Country
Per Deu i la meua Pàtria
himne nacional: Oh Uganda, Land of Beauty
 
Situació de Uganda
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Kampala
1.208.544 hab.
n/d
ciutat més poblada Kampala
Idioma oficial Anglés, Suahili
Forma de govern República democràtica
Yoweri Museveni
Apolo Nsibambi
Independència
 • - data
del Regne Unit
9 d'octubre de 1962
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 81º
236.040 km2
15,39%
2.698 Km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 41º
27.269.482
106 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 76º
US$ 48.620.000.000
US$ 1.817
IDH (2007) 0,505 (154º) – mig
Moneda Chelí Ugandés (UGX)
‎Gentilici Ugandés, ugandesa
Fus horari
 • en estiu
UTC + 3
UTC + 3
Domini Internet .ug
Prefix telefònic +256
Prefix radiofònic 5XA-5XZ
Còdic ISO 800/UGA/UG
Membre de: Commonwealth, UA, ONU

La República d'Uganda és un país en la part centre-est d'Àfrica. Llimita al surest en el Llac Victòria, a l'est en Kénia, al nort en Sudan, a l'oest en la República Democràtica del Congo i al suroest en Ruanda i Tanzània. La capital d'Uganda és Kampala

Història[editar]

Poc se sap sobre l'història de la regió fins a l'arribada dels primers no africans, encara que se sap que els humans viuen en l'àrea des d'al manco el primer milenari AC. Quan els àraps i europeus arribaren en el sigle XIX, trobaren un número de regnes en la zona, supostament fundats en el sigle XVI. El més gran i important d'estos regnes fon Buganda, que existix hui com a part d'Uganda.

Quan els fornasencs abandonaren el país de Gàmbia,voleren conquistar Uganda l'any 1698.Fon la primera vegada que varen entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua contínua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda.

La zona fon posada devall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en l'any 1888, i fon governada com a protectorat pel Regne Unit des de 1894 fins que li fon concedida l'independència en 1962.

En l'any 1966, el primer ministre, Milton Obote, havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys '80. 1971 va vore a Idi Amin prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en 1979 gràcies a una invasió per part de Tanzània, ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de Milton Obote, qui fon depost una vegada més en 1985. L'actual president, Yoweri Museveni, reelegit en l'any 2006, ha estat en el poder des de l'any 1986 i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha segut portada al país a excepció del nort, el qual encara contínua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al VIH/SIDA de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH.

En l'any 1987 esclatà un conflicte entre el govern i l'Eixèrcit de Resistència del Senyor, que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la Cort Penal Internacional la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el Dret Internacional Humanitari. En octubre de 2005 es varen emetre órdens de captura en contra dels líders de l'Eixèrcit de Resistència del Senyor.

Govern i política[editar]

El president d'Uganda, actualment Yoweri Museveni, és tant el cap de govern com el cap d'estat. El president designa un primer ministre que li ajuda en els seus quefers. El parlament esta constituït per l'Assamblea Nacional, que té 303 membres, 86 dels quals són designats per grups d'interessos, incloent les dònes i a l'eixèrcit. El restant de membres són triats per un periodo de cinc anys durant les eleccions generals.

Durant dèneu anys, a fi d'evitar la violència sectària, els partits polítics han estat prohibits. Pero en un referèndum l'any 2006, els ugandesos optaren per cancelar esta prohibició i començar una transició cap a la democràcia multipartidista.

Organisació polític-administrativa[editar]

El territori ugandés es troba dividit en setanta districtes, en juliol de 2006 el número de districtes es va incrementar a 78. A la seua vegada, estos districtes s'agrupen en quatre divisions administratives: Nort, Est, central i Oest. Els districtes deuen el seu nom a la ciutat capçalera. Per eixemple, la ciutat de Kampala es troba en el Districte de Kampala. Els antics regnes tradicionals també mantenen la seua presència simbòlica, cultural i ètnica en l'organisació polític-administrativa del país en un cert reconeiximent oficial, sent el major d'ells el de Buganda.

Geografia[editar]

Mapa d'Uganda

Encara que Uganda no posseïx eixida a la mar, té accés a diversos cossos d'aigua, incloent el Llac Victòria, Llac Alberto, Llac Kyoga i Llac Eduardo. El país es localisa en l'Est d'Àfrica, sobre un altiplà, en un mija de 900 m sobre el nivell del mar.

Encara que el clima és tropical, diferix entre les distintes regions del país. Uganda posseïx unes quantes illes en el Llac Victòria. Les ciutats més importants del país es troben en el sur, incloent la capital Kampala i la ciutat d'Entebbe.

Ecologia[editar]

La major part d'Uganda correspon al bioma de sabana. WWF distinguix diverses ecorregions:

Les zones montanyoses estan cobertes de selves i, a major altitut, praderes de montanya:

Economia[editar]

Uganda té considerables recursos naturals, incloent sols fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de coure i cobalt. L'agricultura és el sector més important de l'economia, utilisant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de café. Des de l'any 1986 el govern (en el soport d'atres països i agències internacionals) han estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'Idi Amin i la posterior guerra civil. Les mesures establides han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del petròleu i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar l'inflació, encorajar la producció i millorar la balança de pagaments.

Mercat tradicional en el suroest d'Uganda.

Durant 1990-2001, l'economia va tindre un desenroll sòlit, basat en l'inversió contínua per a la rehabilitació de l'infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de l'inflació, millora gradual de la seguritat interior i la tornada d'empresaris exiliats.

L'implicació d'Uganda en la guerra en la República Democràtica del Congo, la corrupció governamental i la demora de la determinació del govern per a instaurar reformes aumenta els dubtes sobre la continuïtat del fort creiximent. En l'any 2000 va qualificar dins de l'Iniciativa per als Països Pobres Molt Endeutats (PPME), sent lliberat del deute extern per 1.300 millons de dólars i el Club de París va condonar 145 millons de dólars.

D'acort en les estadístiques del FMI, en l'any 2004, el PBI per càpita d'Uganda conseguia els 300 dólars, un nivell molt més alt que en els huitanta, pero encara es mantenia a la mitat de la mija de l'Àfrica Subsahariana. El PIB total per a eixe mateix any conseguí els 8.000 millons de dólars.

Demografia[editar]

En Uganda habiten molts grups ètnics distints, cap dels quals forma una majoria dins de la població total. L'anglés es va convertir en l'idioma oficial despuix de l'independència, encara que hi ha més de 40 llengües en us en tot el país. L'idioma en número més gran de parlants natius és el luganda, parlat en la regió Buganda, regió que inclou a Kampala. L'idioma iteso li seguix en cantitat de parlants (4,2 millons), cobrint set districtes en la part est del país. El suahili és àmpliament gastat com a llenguage bàsic per al comerç.

La majoria de la població és cristiana dividint-se a parts iguals entre l'iglésia catòlica i les diverses confessions protestants. Hi ha una important minoria musulmana, major del 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda entre la minoria asiàtica es practica l'hinduisme.

En l'any 2007, Uganda té una població de 30.262.000 habitants. El 99% és negra, el 0.3% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% esta compost per asiàtics i àraps. Els idiomes oficials són l'anglés i el suahili. L'esperança de vida és de 51 anys.

La mija de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país.

Cultura[editar]

A causa del gran número de grups ètnics, molts dels quals viuen dins de regnes propis, la cultura en Uganda és molt diversa. Prop del 70 % de la població està alfabetisada.


Festes
Data Nom en valencià Nom local Notes
1 de giner Any nou New Year's Day
26 de giner Dia de la lliberació Rellija's Day
8 de març Dia de la dòna
març-abril Divendres i dilluns de Pasqua
1 de maig Dia del Treball
maig Pentecostés Whitsuntide
3 de juny Dia dels màrtirs Martyr Day
9 de juny Dia dels héroes nacionals Day of the national herois
9 d'octubre Dia de l'independència Independence Day
25 de decembre Nadal Christmas
Festa del Sacrifici Eid ul-Adha Festa musulmana
Festa de la Fi del Ramadà Eid ul-Fitr Indica el fi del ramadà


Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue