Anar al contingut

Zelus renardii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zelus renardii

Zelus renardii més conegudes com chinche assessina nortamericana és una espècie d'insecte de la família Reduviidae. És un depredador d'insectes generaliste en un ampli ranc d'assuts.

Distribució

Nativa

L'àrea de distribució nativa de Z. renardii s'estén sobre vàries zones climàtiques en tot el territori continental d'Amèrica del Nort i Amèrica Central a altituts entre 8 i 2000 metros sobre el nivell del mar.[1][2] Els rancs natius inclouen climes tropicals, secs, semiàrits, àrits i mediterràneus. Ademés, Z. renardii també sembla adaptar-se be a àrees urbanes i pertorbades, com s'ha observat en àrees suburbanes en plantes leñosas i herbàcees natives i no natives, aixina com en plantes de jardí comuns. Les masses d'ous es poden trobar en freqüència en plantes vegetals.[2] Es distribuïx per nort (Nort de Mèxic, i oest i suroest d'EE. UU.) i Centreamèrica (Guatemala, Jamaica), en algunes cites en Sudamèrica. També està present en archipèlacs oceànics, com Hawaii, Filipines, Samoa i les Illes Johnston.[3][1]

S'han observat nimfes de primer estadi arreplegant una substància apegalosa dels seus ous i fregant-ho damunt de les seues pates, lo que millora l'èxit predador en els adults.[4]

Espècie invasora

Es considera una espècie invasora que pot supondre una amenaça a la conservació de la fauna autòctona per la seua alimentació generalista, la seua alta capacitat de reproducció i dispersió i la seua adaptació a climes tropicals i templats.


En l'any 2000 li'l va trobar per primera volta en Chile,[3] a on despuix de 15 anys s'havia expandit per vàries regions aplegant fins a Coquimbo pel nort i Bio Bio pel sur.[5] En el 2017 li'l va trobar també en Argentina, en la província de Riu Negre.[2] En 2010 es va citar per primera volta en Europa, en Grècia.[3] i en 2012 es va trobar en el surest de la península ibèrica, en la província de Múrcia.[6]

Actualment es troba en gran part de la Grècia continental i algunes illes com Creta.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Potin Téllez, Camila Andrea(2008).«Taula de vida del depredador Zelus renardii (KOLENATI) (Hemiptera: Heteroptera: Reduviidae) en laboratori».Consultat el 2023-04-06.(en es)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 De Hervé, Federico E.Anabel OLAVE Graciela L. DAPOTO; Olave, Anabel; Dapoto, Graciela L.(2008).«Zelus renardii (Hemiptera: Reduviidae: Harpactorinae: Harpactorini): first record from Argentina».Revista de la Societat Entomológica Argentina.77(1): 32-35.Consultat el 6 d'abril de 2023.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Curcovic; Araya, Jaime E.; Baena, Manuel; Guerrer, M. Angélica(2004).«Presencia de Zelus renardii Kolenati (Heteroptera: Reduviidae) en Chile».Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa (S.E.A.).(34): 163-165.
  4. ↑ Law, Yao-Hua; Sediqi, A.(2010).«Sticky substance on eggs improves predation success and substrate adhesió in newly hatched Zelus renardii (Hemiptera: Reduviidae) instars».Annals of the Entomological Society of America.103(5): 771–774.doi:10.1603/AN09143.
  5. ↑ Faúndez, Eduardo I.(31 de decembre de 2015).«http://www.sea-socis.com/Bolletins/PDF/Boletin57/421_423BSEA57NBZelusrenardiHemiptera.pdf».Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa.57: 421–423.Consultat el 6 d'abril de 2023.
  6. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada vives