Zduhać

Un zduhać (en cirílic: здухаћ; pronunciació en serbi, ˈzduhaːtɕ; vetrovnjak (ветровњак, [ʋɛˈtrɔʋɲaːk]); o zmajevit (змајевит, [zmaˈjɛʋit]) era, segons la tradició sèrbia, un home en habilitat innata sobrenatural per a aüixar o destruir als dimonis que duyen mal temps. Mentres dormia, el seu ànima eixia del seu cos i confrontava als dimonis, de manera que protegia el seu patrimoni, poble o regió del clima advers en moure-ho a alguna atra àrea.

Les cumulonimbuss estan presents en les tormentas elèctriques i poden produir fortes plugesi graniç. Es creïa que el moviment d'estes núvols era dirigit per dimonis els qui les duyen sobre els camps per a destruir els cultius.

En Montenegro, l'est d'Hercegovina, part de Bòsnia i Sandžak, era denominat majorment zduhać. Els zduhaći (plural) d'un àrea usualment barallaven junts contra els zduhaći d'alguna atra àrea que duyen una tormenta i núvols de graniç sobre els seus camps. Els zduhaći victoriosos es durien la fertilitat dels camps i el ganado dels seus enemics derrotats per a la seua pròpia regió. En l'oest de Sèrbia, un ànima de vetrovnjak podia eixir del seu cos per a barallar contra un pardal de plomes negres que duyen els núvols de tormenta sobre els cultius del seu poble. En l'est, centre i sur de Sèrbia, aixina com en Banat, un zmajevit era un home o un chicon l'esperit del qual abandonava el seu cos cada volta que percebia la proximitat d'un ala, un dimoni que duya els núvols carregats de graniç sobre els camps. El zmajevit era capaç de véncer al ala, salvant els cultius de la seua comunitat, una habilitat que compartia en els dragons; l'adjectiu zmajevit deriva del sustantiu zmaj ("dragó") i significa "posseir propietats de dragó".

Característiques generals

El mal temps, com tormentas, graniç o pluges torrencials, podia devastar ràpidament els camps, horts i vinyes; per tant, posava en perill la supervivència dels agricultors en la regió afectada. Es creïa que el mal temps era dut per forces sobrenaturals. Deu permetia que el mal temps afligira al poble d'un àrea com un castic pels seus pecats. Els àngels i alguns sants també podien enviar castics semblants, aixina com el diable era considerat un portador de tals afligiment.

En particular, els dimonis femenins denominades ala eren portadors prominents de núvols que duyen tormentes i graniç en el centre, est i sur de Sèrbia, aixina com en Banat; algunes voltes, el mateix rol era eixercitat per àguilas i pardals de plomas negres. Un temps molt mal també podia ser dut per les ànimes de les persones ofegades o penjats o pels infants que havien fallit sense ser batejats, aixina com per individus en vida, tals com sacerdots, bruixas, i els qui hagueren adquirit certes habilitats màgiques.

Els pobles suplicaven a Deu i els sants per protecció contra estes calamitats, pero també varen recórrer a pràctiques màgiques. Va existir una creència estesa entre els serbis de que hi havia hòmens capaços de protegir el seu patrimoni, llogaret o regió contra les condicions climàtiques destructives. En percebre l'inminencia del mal temps, tals hòmens es quedaven dormits, siga en el mateix lloc a on es trobaven en eixe moment o be en algun atre lloc. La seua ànima deixava el seu cos i mamprenia la batalla contra el ser maligne que estava duent els elements. En acabant de que vencia al portador de l'adversitat i frustrava les seues intencions destructives, tornava al seu cos i despertava cansat i suorós.