Zéjel
El zéjel o zajal (àrap زجل, zajal, en àrap andalusí. pronunciat zajál, 'cançó' en espanyol) és una forma tradicional de poesia de la lliteratura àrap recitada en dialecte coloquial en antigues raïls en la cultura mediterrànea. El zéjel, en la seua forma més típica, consistix en un estribillo de dos versos, al que seguixen atres sons acompasados que a la seua volta tenen una rima seguida d'atres tres versos (mudança) i un quart vers (regrés) que rima en els sons acompasados d'abans pertanyents al estribillo, anunciant la seua repetició. La distribució de la rima és la següent: aa (estribillo), bbb (mudança), a (regrés) i repetició del estribillo. És dir, aa-bbba, aa-ccca, aa-ddda.
El zéjel libanés va ser designat com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 27 de novembre de 2014.[1]
Zéjel en Al-Ándalus
[editar | editar còdic]En orige va ser un gènero poètic de la poesia mozárabe, que es va desenrollar en forma de cançó en Al-Ándalus, cultivat després per poetes hebreus castellans i europeus. En Al-Ándalus estaven escrits en àrap dialectal (àrap andalusí, no àrap clàssic), i a sovint en paraules i expressions en romançada, mostra del bilingüisme de la societat andalusí. El més típic cançoner escrit en forma de zéjeles és el de Abû Bakr ibn Abdul-Malik ibn Quzmân, més conegut simplement per Ben Quzman, poeta cordovés de el XII.
El zéjel era cantat per cor i soliste. Era una forma molt popular en Al-Ándalus i solia acompanyar-se de llaüt, flautas, tambor i adufes o castañuelas. A voltes, s'acompanyava de ball. Va tindre una gran repercussió en tot lo món àrap de l'época, com resenya l'historiador Ibn Galib. També tenia molt èxit en els regnes cristians, que pagaven altes retribucions als juglarés moros.[2] [3] [4][5]
Existixen variacions més lliures sobre esta forma tradicional, entre elles la de Rafael Alberti i la del zéjel asonantado o arromanzado creat pel poeta mallorquí Llorenç Vidal, que manté l'estructura estrófica del zéjel clàssic de Ben Quzman combinada en la rima suavisada de la romançada.[6]
Zéjel en l'actualitat
[editar | editar còdic]Encara que els orígens del zéjel són medievals, encara sobreviu tant en el Magreb —en especial en Argèlia—, com en l'Alce mediterràneu, fonamentalment en Líban i Palestina a on els declamadores professionals del zéjel pot alcançar altes cotes de reconeiximent i popularitat. El zéjel actual s'interpreta en format de diàlec o debat entre zaŷŷalin (poetes que improvisen el zéjel) com a expressió semi-improvisada i semi-cantada. Normalment s'acompanya d'instruments musicals de percussió (ocasionalment també en instruments de vent. com el ney) i un cor d'hòmens (i més recentment de dònes) que canten parts dels versos.
Alguns zaŷŷaali libanesos molt coneguts són Zein Sh'eib, Talih Hamdan, Zaghloul alDamour, Moussa Zgheib, Asaad Said o Khalil Rukoz.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «el_patrimo/ Onze nous elements en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial» (en espanyol). Unescopress. Consultat el 28 de novembre de 2014.
- ↑ Juan Emilio Rius Ruiz: Sinopsis de la ponència "zéjeles i moriscos"
- ↑ «Nuria Ruiz Fernández, Universitat de Càdis: Trobada i desencontre entre el zéjel marroquí i l'espanyol». Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2013. Consultat el 28 de març de 2013.
- ↑ Ateneu José Román (Algecires) / Unió Nacional d'Escritors d'Espanya: Festival d'Estrofes i Zéjeles
- ↑ Un llibre essencial: POESÍA ÁRABE I POESÍA EUROPEA de D. RAMÓN MENÉNDEZ PIDAL. A banda d'atres coses, dedica 70 pàgines entorn a el ZÉJEL (estructura en part àrap i part andalusa no àrap) creat per un moro: EL CIEGO DE CABRA, que va viure en el sigle IX i part de el X. El zéjel va influir per eixemple en la música dels trobadors provençals i atres ramificacions europees. Una de les ilustracions del llibre representa a un moro i a un cristià tocant junts sengles llaüt en el sigle XIII. I una curiosa anècdota: la d'un emir more que va encarregar a un mercader judeu l'entrega de riques teles i atres presents a un cristià europeu que havia conquistat Barbastro i tenia retingudes a tres esclaves mores, a canvi de que les lliberara. Pero l'europeu va rebujar l'oferta dient que eren maravelloses en lo ben que cantaven i ballaven i que no les venia ni per tot l'or del món. http://www.iberlibro.com/servlet/searchresults?an=RAM%D3N+MEN%C9NDEZ+PIDAL&sts=t&tn=poes%EDa+%I1rabe+i+poes%EDa+europe
- ↑ Intervenció de Llorenç Vidal en la taula redona sobre el zéjel en el III Trobada Hispanomarroquí de Poesia, Tetuán, 2013
Vore també
[editar | editar còdic]- Moaxaja
- La secció "Els poemes" de l'artícul mètrica
- El zéjel Tres morillas m'enamoren en Jaén (villancico anònim del Cançoner de Palau) en Wikisource
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- El zajal, poesia recitada o cantada en la pàgina web d'Unesco
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zajal» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.