Ney (instrument musical)
El ney (en àrap: ناي nāi), també cridat nai, nye, nay, és una flauta prominent . És un instrument molt antic, existixen pintures de persones tocant el ney en els murs de les tombes del Antic Egipte i s'han trobats neys en excavacions d'Ur. Açò indica que el ney ha segut tocat habitualment durant 4500-5.000 anys, lo que li convertix en un dels més antics instruments musicals encara en us. És un precursor de la flauta moderna. La ney es considera la primera música creada per l'home; segons es diu, els iranís varen ser els primers en crear-la, i açò es pot comprovar en les pintures que varen quedar fa mils d'anys.[1]
El ney s'elabora en una peça de branca hueca o una canya. Posseïx cinc o sis forats frontals i un forat per al polze. Els neys moderns poden estar elaborats en metal. El to varia en la distribució dels dits. També varia depenent de la regió. Un músic sumament expert en el ney pot alcançar més de tres octavas, encara que és més comuna tindre a varis músics que toquen el ney en una orquesta tradicional per a cobrir games diferents.
El ney és un dels instruments més simples que un pot elaborar. En el persa, ney significava canya, i en el món àrap el ney (ár. ناي nāi) a voltes és cridat قصبة qaṣaba, que significa lliteralment peça de canya. La forma més vella, mostrada en les tombes egipcíaques data dels anys 3000 o 2500 a.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula "ney" ve del Idioma pahlavi "ney" i en el persa modern "ney" significa canya, que és de lo que l'instrument està fabricat comunament.
Els diferents neys
[editar | editar còdic]El ney és un instrument afinado. En el sistema aràbic, hi ha sèt tipos de neys. El primer és el Kerdene, afinado en Do (la nota C), i és el de més llongitut. Açò significa que la segona nota despuix del registre més baix és un Do (la primera seria un Si bemol o Bb). El segon nay és el Doga afinado en Re (D). El tercer el Boussalik en El meu (I). El quarto el Jaharka en Fa (F). El quint el Nawa en Sol (G). El sext el Husseini en La (A) i el sèptim el Ajam en Si (B).
En el món àrap el ney s'usa tradicionalment en zones de pastoreig, mostrant preferència per neys menuts en tons alts. En general el to és baix en entorns religiosos i escolàstics.
En aquelles àrees del món àrap en les que predominen el sufisme o existixen escoles musicals es toquen i s'estudien registres més baixos. Els turcs usen neys encara més llarcs en tindre preferència pels sons més greus.
Tècnica per a tocar el ney
[editar | editar còdic]La tècnica àrap i turca són les mateixes, açò implica la posada de la boca sobre l'extremitat de la flauta i la sopladura en una direcció alguna cosa oblicua al tubo d'esta. L'aire bota sobre un costat interior i produïx el sò esperat. Iran va incorporar un atre método: ells varen adoptar el sistema de sopladura interdental a finals de l'any 1700.
El ney modern persa té canviats el sistema dels dits i el número de nodos. També té una desembocadura diferent: té solament cinc forats frontals i un forat per al polze colocat més avall que en els models àraps o turcs. En la sopladura interdental, el músic posa el final del ney entre els seus dents i la mandíbula superior i dirigix l'aire en el seu llengua. Este método produïx una textura prou diferent a la produïda per l'articulació bilabial usada per al ney àrap/turc.
Els neys àraps i turcs tenen sèt forats (6 en l'iraní), un dels quals està situat arrere i usualment tapat en el polze. Cada forat té pràcticament la capacitat d'interval d'un to, per eixemple, si quisieramos tocar la nota Re podríem anar fàcilment a un Re sostingut en l'únic moviment dels llavis i la força de l'aire. En el forat del polze s'obtenen quatre notes. A modo d'eixemple, en el ney "Doga" eixes notes serien La, Si b, Si 3/4 i Si.
Independemente del método, fan falta anys (alguns diuen que tota una vida) per a perfeccionar el sò. El método iraní pot ser usat en el ney àrap o turc. Açò aumenta les diferents possibilitats de textures en el sò.
L'agradable sò del ney calma el sistema nerviós, reduïx el cansanci i resulta relajante. Està relacionat en profundes idees filosòfiques.
Vore també
[editar | editar còdic]- Kaval, un instrument similar de Macedònia i Bulgària
- Música turca
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «تاریخچه مختصری از نی و ساز های بادی» (en fa). دلشدگان. Consultat el 2025-01-28.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Ney en Wikimedia Commons.
- NeyAtolye Ney Making Workshop - Turkey
- neyzen.com - Web en anglés i turc sobre l'aprenentage del ney en cursos, eixercicis, teoria, etc.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ney (instrumento musical)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.