Anar al contingut

Yarda megalítica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Yarda megalítica

La yarda megalítica és una suposta unitat de llongitut prehistòrica, ideada a partir de métodos estadístics formals aplicats a les evidències arqueològiques de les societats preliterarias. Alexander Thom, el seu mentor, va establir la seua mida en Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[1]

A lo llarc de l'història la humanitat ha segut capaç de concordar unitats de mida utilisades en civilisacions anteriors deduïdes per mig dels testimonis escrits. No obstant, en lo que respecta a les cultures sense escritura, no va ser fins al cap de la Segona Guerra Mundial que es varen idear possibles mides que varen poder ser utilisades. En 1955 Alexander Thom[2] proponia per primera volta el terme yarda megalítica en un artícul titulat "A statistical examination of megalhitic sites" a on exponia la seua teoria i detallava la trayectòria dels seus estudis.[3] Actualment s'usen en el deport de fútbol americà

Principi de la yarda megalítica

[editar | editar còdic]
"En este artícul, calculava els diàmetros de 46 círculs de pedres (círculs megalítics), monuments que apareixen per primera volta en Gran Bretanya entorn al 3 000 a.C. i que varen ser erigits durant uns 1000 anys. Thom registrava després eixos diàmetros en un diagrama de freqüències. Els resultats li varen dur a pensar que s'havia aplegat a utilisar una unitat de mida, ya que els picos de la distribució de freqüències semblaven coincidir en múltiples integrals d'una unitat que per als diàmetros era de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. Thom afirmava que s'havia utilisat el ràdio més que el diàmetro en el traçat dels círculs (la circumferència tal volta seria senyalada en una corda subjecta al centre de cada círcul) i va propondre que l'unitat de llongitut que s'usava en aquell moment, la yarda megalítica, era la mitat del diàmetro, és dir uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist."
Renfrew & Bahn, 2007;367[4]


Referències

[editar | editar còdic]