Xeronemataceae
Les xeronematàcees (nom científic Xeronemataceae) són una família de plantes monocotiledóneas pobrement conegudes, distribuïdes en l'illa Poor Knights de Nova Zelanda i en Nueva Caledonia. Són herbes prou grans que poden ser reconegudes per les seues fulles isobifaciales equitantes, i les seues inflorescèncias abarrotades en flors prou grans, de simetria radial, que miren cap a dalt. Els estams extán fortament exsertos. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG II del 2003[1] i l'APWeb (2001 en avant), en els que consta d'un únic gènero, Xeronema, en dos espècies. Chase et al. (2000[2]) recentment va descriure a Xeronemataceae, i els seus caràcters varien segons patrons que són generals en Asparagales.
Filogenia
[editar | editar còdic]En l'arbre filogenético dels Asparagales, el nodo que seguix a la possible solsida d'Iridaceae està ben sostingut en els anàlisis moleculars de ADN (Fay et al. 2000, Chase et al. 2005[3]). Si un ovari ínfero és una sinapomorfía de Asparagales (Chase et al. 1995b[4]) llavors este nodo marcaria la transició a un ovari súpero (encara que es troben ovaris ínferos en Amaryllidaceae i en Yucca). Tots els clados d'este nodo tenen nectarios septales infraloculares, lo que Rudall (2000) interpreta com a ovaris secundariament súperos. Esta interpretació demostra la reversibilitat d'este caràcter que moltes voltes va ser emfatisat en la sistemàtica de monocotiledóneas (per eixemple en Cronquist 1981, Dahlgren et al. 1985[5]). És en este nodo en el que es pert el gen mitocondrial rpl2 (o potser en el següent, d'acort en la distribució en Adams et al. 2002).
Xeronemataceae en el seu únic gènero Xeronema va ser prèviament considerat cercanament emparentat en Phormium (usualment Phormiaceae, Dahlgren et al. 1985[5]), pero si be hi ha similituts superficials (com els fulls unifaciales), no són idèntics en els detalls.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero i les espècies, conjuntament en la seua publicació vàlida, distribució i hàbit es llisten a continuació (Royal Botanic Gardens, Kew):
Xeronema Brongn. & Gris, Bull. Soc. Bot. France 11: 316 (1864). Nueva Caledonia, NO. de Nova Zelanda. 2 espècies:
- Xeronema callistemon W.R.B.Oliv., Trans. & Proc. New Zealand Inst. 56: 1 (1926). Nova Zelanda (Illes Poor Knights, Illa Hen) Geófita rizomatosa.
- Xeronema callistemon f. bracteosa (L.B.Moore) de Lange & E.K.Cameron, New Zealand J. Bot. 37: 435 (1999). Nova Zelanda (Illes Poor Knights) Geófita rizomatosa (incl. Xeronema callistemon var. bracteosa L.B.Moore)
- Xeronema callistemon f. callistemon. Nova Zelanda (Illes Poor Knights, Illa Hen) Geófita rizomatosa
- Xeronema moorei Brongn. & Gris, Bull. Soc. Bot. France 11: 317 (1864). Nueva Caledonia. Geófita rizomatosa
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Chase, M. W. (2000). «Higher-level systematics of the monocotyledons: An assessment of current knowledge and a new classification.», Wilson, K. L. i Morrison, D. A. (ed.). Monocots: Systematics and evolution., CSIRO Publ. edició, Collingwood, Austràlia, pp. 3-16.
- ↑ Chase, M. W. (2005). «Multi-gene analyses of monocot relationships: a summary», J. T. Columbus, E. A. Friar, C. W. Hamilton, J. M. Porter, L. N. Prince, i M. G. Simpson (ed.). Monocots: Comparative Biology and Evolution. 2 vols., Claremont, C. A.: Rancho Santa Ana Botanic Garden.
- ↑ Chase, M. W. (1995b). «Monocot systematics: A combined analysis.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F. (ed.). Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens edició, Kew, pp. 685-730.
- ↑ 5,0 5,1 Dahlgren, R. M. (1985). The families of the monocotyledons., Springer-Verlag edició, Berlín.
- «Xeronemataceae» (en anglés). Angiosperm Phylogeny Website (Versió 9, juny del 2008, i actualisat des de llavors). Consultat el 15 de giner de 2009.
- Soltis, D. E. (2005). «Asparagales», Phylogeny and evolution of angiosperms., Sunderland, MA: Sinauer Associates, pp. 104-109.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xeronemataceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.