Xerojardín
Un xerojardín o jardí xerófilo és un jardí cultivat en plantes d'alt valor ornamental i baix consum d'aigua. Un xerojardín està conformat per xerófilas, és dir, plantes que soporten en el mig àrit. Per això el disseny de xerojardines, cridat xerojardinería o xeropaisajismo, s'ha estés ràpidament per les àrees seques del planeta, buscant una recuperació de les espècies natives.
_-_2.JPG)
Les cactàcees i atres crasas com sábilas, agaves o crasulàcees, pero també plantes de climes secs com la lavanda, el junípero o el tomello. S'incrementen les plantes els requisits naturals de les quals són els apropiats al clima local, i es pren conte per a evitar les pèrdues d'aigua per l'evaporament i per escapes.
Etimologia
En grec antic, ξηρός xērós vol dir 'sec', 'àrit'. Va ser usat com a prefix per a formar el neologisme xerojardinería (en castellà), encara que el seu primer us es troba en l'idioma anglés, xeriscape, que és un acrònim del mateix prefix i scape ('paisage'). De la mateixa manera xeriscaping es traduïx com «xeropaisajismo», és dir, el paisagisme per a entorns àrits. Este terme va ser falcat en 1981 pel Departament de l'Aigua de l'Ajuntament de Denver, Colorat i la marca Xeriscape™ seguix sent propietat seua.[1]
La forma correcta de pronunciar estes paraules que escomencen per x- és /esˈɾoxaɾˈðin/ i /esˈɾofilo/. No obstant és comú en el llenguage comú i en els mijos de comunicació sentir-ho en / ∫-/ i inclús l'arcaisme /ks-/.
En algunes zones, s'utilisen en canvi els térmens de paisages conservadors d'aigua, paisages tolerants de la sequia, cerorriego, o paisagisme inteligent.
Història
La xerojardinería va sorgir en els Estats Units a principis dels anys 80. L'estat de Califòrnia va sofrir una terrible sequia en 1977 que, sumat al creiximent poblacional, va posar al llímit la pressió hídrica en la regió. Cal entendre el context en el que el xeropaisajisme sorgix; Estats Units és un país a on casi tot lo món té una casa en jardí. En les regions plujoses dels estats de l'Est, no supon un major problema migambiental, pero a mida que s'ha anat poblant l'Oest del país, en estats àrits com Arizona, Califòrnia o Utah, les reserves d'aigua han disminuïts fins a nivells alarmantement baixos. En molts casos, estos jardí inclouen pastura (herba) que requerix ser regat diàriament, i també s'introduïen atres plantes no natives. A partir d'ahí es varen plantejar noves formes de jardineria que mantingueren una funcionalitat estètica i paisagística al mateix temps que es reduïx el consum d'aigua.[2] La pràctica s'ha estés àmpliament en certs països de climes àrits. En Espanya, la xerojardinería va tindre una gran difusió a partir dels anys 90, per vàries sequies.[3]
Vore també
Referències
- ↑ «Xeriscape» (en en). Associated Landscape Contractors of Colorat. Consultat el 2021-02-01.
- ↑ «Gestió hídrica de la jardineria pública a la regió metropolitana de Barcelona: Distribució territorial, tipologies d'espècies i pràctiques de xerojardineria».Bolletí de l'Associació de Geógrafos Espanyols.Consultat el 2021-01-31.
- ↑ «Xerojardineria». articulos.infojardin.com. Consultat el 2021-02-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xerojardín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.