Voluntarisme (actitut)

El voluntarisme és la formació d'ideas o la presa de decisions basant-se en lo que resulta desijable o agradable d'imaginar, en lloc de basar-se en les evidències o racionalitat. Es tracta per tant d'un tipo positiu de falàcia o pren de decisió pròpia ad consequentiam.

Diversos estudis han mostrat de forma consistent que, davant alternatives aleatòries equiprobables, el ser humà tendix a predir resultats positius més a sovint que resultats negatius.

Alguns eixemples històrics notoris de voluntarisme han segut els següents:

• L'economiste Irving Fisher va afirmar que "els preus de les accions semblen haver alcançat una zona alta d'estabilitat" poques semanes abans del Dijous Negre de 1929, inici de la Gran Depressió;
• El Primer ministre britànic Neville Chamberlain va informar al públic de que els Acorts de Munich de 1938 "garantisaven la pau";
• l'Operació Barbarroja, el pla d'Hitler per a l'invasió de l'Unió Soviètica;
• El President d'EE. UU. John F. Kennedy estava convençut de que, en cas que els rebels recolzats per la CIA durant l'Invasió de Baïa de Cochinos anaren derrotats per les forces revolucionàries cubanes, podrien escapar a l'aniquilació fonent-se en la població rural.

Com a falàcia llògica

Ademés de constituir un biaix cognitiu i una pobra forma de prendre decisions, el voluntarisme pot ser també una falàcia llògica específica en un debat, quan s'assumix que alguna cosa és cert o fals basant-se simplement en el desig de que lo siga. Esta falàcia, relacionada en l'ignoratio elenchi, seguix el model "Desig que P siga cert/fals, per lo que P és cert/fals."

Alguns ateus argumenten que gran part de la teologia, i en particular els arguments per a l'existència de Deu, es basen en plantejaments voluntarista, ya que partixen d'un resultat desijat (l'existència de Deu), i intenten provar tal resultat basant-se en una premissa donada a través d'un modo de raonament que es pot demostrar falaz, pero que respon al desig de que siga veritat del creent. Alguns teòlecs argumenten que en realitat l'ateisme és una actitut voluntarista, en el sentit de que els ateus poden desijar no creure en Deu, o que no existixca Deu. Abdós arguments poden respondre, depenent de la seua naturalea exacta, al cridat biaix de confirmació. També la pseudociencia sol tindre el seu orige i mantindre's a través del desig dels crédulos de creure que el ser humà dispon de capacitats sobrenaturals.

Hui en dia l'hipòtesis de Deu ha deixat de ser científicament sostenible... i el seu abandó a sovint oferix una profunda sensació de consol. Molta gent afirma que este abandó de l'hipòtesis de Deu comporta l'abandó de tota religió i tota sanció moral. Això senzillament no és cert. Pero significa que, una volta que el nostre consol per desfer-nos d'una peça obsoleta d'equipament ideològic passe, haurem de construir alguna cosa per a que prenga el seu lloc.

Julian Huxley

Una falàcia relacionada és l'argumentum ad ignorantiam ("No s'ha demostrat que siga fals, aixina que deu ser cert", o viceversa). Per eixemple, un creent en ovni d'orige extraterrestre pot acceptar que la majoria de les fotos d'ovni són falses, pero que les que no són falsificacions provades deuen ser considerades genuïnes.

Vore també

• Biaix d'autoservici
• Prejuí cognitiu
• Pensament de grup