Volcanal
El Volcanal va ser un antic santuari dedicat al deu romà del fòc Vulcano que es trobava en el Fòrum Romà, per damunt del Comitium (Comici),[1][2] en el area Volcani, als peus del Capitolio. En el recint del santuari que rodejava un arbre sagrat, es trobava un llaura dedicat al deu i un fòc perenne.
Història
[editar | editar còdic]Segons la tradició romana, hauria segut dedicat per Rómulo, i junt al llaura, hi havia una representació d'una cuadriga de bronze dedicada al deu, que celebrava, com a botí de guerra, la victòria del rei sobre els fidenenses (pero segons Plutarco, la guerra en qüestió va ser contra els habitants de la ciutat de Cameria, setze anys despuix de la fundació de Roma[3]). També es trobava l'estàtua de Rómulo i una inscripció que contenia la llista dels seus guanys en caràcters grecs;[4] segons Plutarco, Rómulo va ser representat coronat per la Victoria.[3] Per una atra part, el rei hauria plantat en el recint un arbre de loto sagrat, que encara existia en l'época de Plinio el Vell, i que es creïa tan antic com la ciutat mateixa.[5] S'ha supost que el santuari es remontava a l'época en que el Fòrum estava encara fòra de la ciutat. El Volcanal és mencionat dos voltes per Tito Livio quan el prodigium d'una pluja de sanc que va tindre lloc en 183 a. C.[6] i en 181 a. C.[7]
El area Volcani, provablement un locus substructus, era prop de 5 metros més alt que el Comitium.[8] Allí, els reis i magistrats tramitaven assunts polítics i també es mantenien assamblees populars ans que es construïren els Rostra.[9] En el Volcanal també hi havia una columna en una estàtua de bronze d'Horacio Cocles,[10] que havia segut traslladada ací des del Comici, un locus inferior, despuix de ser colpejada per un raig. Aulo Gelio diu que varen ser cridats diversos arúspices para expiar el prodigi, pero estos de manera maliciosa varen fer moure l'estàtua a un lloc baix, a on no donava el sol. L'engany va ser descobert i els arúspices eixecutats, i més vesprada es va descobrir que l'estàtua tenia que ser colocada en un lloc més alt, cosa que es va fer, colocant-l'en el area Volcani[11]
Ya en l'any 304 a. C. en el area Volcani va ser construït un temple a la Concòrdia dedicat pel edil curul Cneo Flavio.[12] En el temps, el temple Vulcanal es vorà cada volta més llimitat pels edificis que ho rodegen fins a ser completament cobert.[13] Encara existia cult en la primera mitat de l'época imperial, com ho demostra el descobriment d'una inscripció d'Augusto en l'any 9 a. C.[14]
A principis de el XX es varen trobar, darrere de l'Arc de Septimio Sever, algunes antigues fundacions de toba volcànica, que provablement pertanygueren al Volcanal i restants d'una espècie de plataforma rocosa, de 3,95 metros de llarc i 2,80 d'ample, que havien segut coberts de ciment i pintats de roig. La seua superfície superior estava tallada en varis canals i enfront es trobaven els restants d'un canal de drenage fet de lloses de toba. El hipòtesis era que es tractava del mateix altar de Vulcano. La roca mostra senyals de dany i reparació en la zona i existixen algunes cavitats, redones i quadrades, que tenen algunes similituts en les de les tombes, per lo que han segut considerades aixina per alguns autors en el passat,[15] especialment per von Duhn, que despuix del descobriment d'antigues tombes de cremació en el Forum, va sostindre que originalment el Volcanal va ser el lloc a on eren cremats els cossos.[16]
Rituals i festes
[editar | editar còdic]En l'àrea, en determinades ocasions, se celebraven uns rituals que consistien en cremar les armes de l'enemic vençut i allí també, se celebraven cada 23 d'agost les festes de les Vulcanalia o Volcanalia en arcaics rituals com el sacrifici de peixos i atres menuts animals de significat agrari.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sext Pompeyo Festo, De verborum significatu, 370 L.
- ↑ Plutarco, Vida de Rómulo, 24, 5.
- ↑ 3,0 3,1 Plutarco, Romolo, 24. Consultat l'1 de novembre de 2013.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, II, 54, 2. Consultat l'1 de novembre de 2013.
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, XVI, 236. Consultat l'1 de novembre de 2013.
- ↑ Tito Livio, Història de Roma, XXXIX, 46. Consultat l'1 de novembre de 2013.
- ↑ Tito Livio, Història de Roma, XL, 19, 2. Consultat l'1 de novembre de 2013.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso, Antiguetat romana, II, 50, 2. Consultat l'1 de novembre de 2013.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso, Antiguetat romana, XI, 39, 1. Consultat el 2 de novembre de 2013.
- ↑ Plutarco, Vida de Publícola, 16. Consultat el 2 de novembre de 2013.
- ↑ Aulo Gelio, Nits áticas, IV, 5.; Gelio diu que l'episodi era narrat en el llibre XI dels Annales maximi i en el llibre de la Coser memorabili de Verrio Flac.
- ↑ Tito Livio, Història de Roma, IX, 46. Consultat el 2 de novembre de 2013.
- ↑ Samuel Ball Platner, segons Volcanal en A Topographical Dictionary of Ancient Rome, Londres, Oxford University Press, 1929.
- ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum, 6,457. Consultat el 2 de novembre de 2013.
- ↑ Otto Ludwig Richter, Beiträge zur Römischen Topographie, vol. IV, Berlín, Druck von W. Büxenstein, 1903, pp. 15-16.
- ↑ Friedrich von Duhn, Italische Gräberkunde, vol. I, Heidelberg, Carl Winter's Universitätsbuchhandlung, 1924, pp. 413 i ss.
- ↑ Martínez Pinna (2011). Història de les religions antigues. Orient, Grècia i Roma, Madrit: Càtedra, p. 409. ISBN 978-84-376-2861-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcanal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.