Anar al contingut

Voladura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
A:Dinamita, B: protector, C: detonador dins de la dinamita en la mecha colocada, D: Cordonera detonant o mecha, I: Cinta adhesiva per a sostindre la dinamita

Voladura (cridada ademés tronadura en alguns paísés d'Amèrica del Sur o barreno en algunes zones d'Espanya), és l'acció de fracturar o fragmentar la roca, el sol dur, el formigó o de desprendre algun element metàlic, per mig de l'ocupació d'explosius. Les mateixes es realisen per a conseguir un objectiu predeterminat, poden ser controlades, o no, pot ser a cel obert, en galeries, túnels o baix de l'aigua.

Tipos de voladures

[editar | editar còdic]

A cel obert

[editar | editar còdic]
Voladura d'un vell fumeral

Minivoladuras

[editar | editar còdic]

Voladures de túnels i galeries

[editar | editar còdic]
  • voladures planificades per a l'extracció de minerals
  • Voladures en pous, per a obtindre mineral o fer reservorios d'aigua
  • Voladures en fumerals de mines
  • Voladures en bancs de mineral
  • Voladures per a construir un túnel carreter[3]
  • Solsida de roca o de anclajes metàlics

Voladures subacuaticas

[editar | editar còdic]
  • Voladures per a desapegar una embarcació sumergida del llit marí
  • En fins geològics
  • Per a facilitar el anclaje d'amarres especials
  • voladures en sol rocós, per a estacar el caño camisa d'un pilar de sosteniment d'un pont

En fins bèlics

[editar | editar còdic]
Voladura de la primera galeria subterrànea baix el camp de batalla del Somme

Es varen realisar i es realisaren voladures en fins bèlics, a través de la història es poden observar accions d'este tipo en: voladura de ponts, voladura de carreteres, voladura de ductos de gas o de petròleu, voladura de via férrea i atres accions per a detindre al enemic.

Història

[editar | editar còdic]

Inicialment, es va amprar la pólvora negra com a material explosiu per a voladures, posteriorment, a mida que es desenrollava l'indústria química es va amprar la nitroglicerina i el TNT (Trinitrotolueno), actualment s'ampren com a explosius comercials els hidrogeles, gomes, anfo, i atres tipos d'explosius químics.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2011. Consultat el 19 de juny de 2011.
  2. http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/monografias/ingenie/farje_vi/contenido.htm
  3. «mig de-perforacion-i-voladura/ Copia archivada». Archivat des d'el mig de-perforacion-i-voladura/ original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 19 de juny de 2011.