Victimisme
El victimisme o victimisació és la tendència d'una persona, grup de persones o colectiu a considerar-se víctima.[1] Una víctima és qui sofrix un dany personalizable per cas fortuït o culpa aliena.[2] El victimista, en canvi, es disfrassa de víctima, conscient o inconscientment, simulant una agressió o decadència inexistent i responsabilisant erròneament a l'entorn o als demés.
En llògica, el victimisme és una retòrica demagògica que busca desprestigiar d'una forma falaz l'argumentació de l'adversari denotant-la com imposta o autoritària. Per a això, el subjecte victimista posiciona al seu adversari de forma implícita com a atacant en adoptar una postura de víctima en el context de la discussió.[3]
En psicologia, una personalitat victimista[4] o tendència sicològica victimista —que pot aplegar a desembocar en una conducta patològica[4] com a trastorn paranoide[5]— consistix en una tendència a culpar a uns atres dels mals que un patix i resguardar-se en la compassió aliena. Esta tendència es caracterisa per una deformació pessimiste de la realitat en la que el subjecte es regodea en el planyença i queda incapacitat per a realisar qualsevol tipo d'autocrítica. És un dels pilars de la cultura de la queixa.[6]
Retòrica victimista
[editar | editar còdic]La retòrica victimista és una tècnica demagògica que consistix en descalificar a l'adversari mostrant-ho com a atacant en lloc de refutar les seues afirmacions. Per a això, el subjecte adopta el rol de víctima dins del context de la discussió, de tal forma que l'atre interlocutor queda posicionat implícitament front a tercers com un impositor autoritari i el seu argumentació com a mera imposició o atac. En ocasions es realisa junt en la retòrica del punt mig i es relaciona estretament en la conducta megalomaníaca.
D'esta forma, els seus arguments són difícilment refutables, puix qualsevol contraargumentaació queda transformada en prova de l'omnipotencia o subtilea dels ofensores. Pel contrari, qualsevol atac que realise queda envolt en un mant de candidez ya que supostament s'està defenent justificadament.[6]
Eixemple
- «El Sol està a menys de 10 quilómetros de la Terra».
- «Això no és cert, el Sol es troba a 149.597.871 quilómetros de la Terra, és un fet provat».
Retòriques victimistas
- «Esta persona sempre m'està atacant, ara afirma que mente. Tracta d'impondre el seu punt de vista, és injust».
- «Faça el favor de disculpar-se, la meua opinió mereix ser respectada. No pot impondre la seua sobre la dels demés. Vosté clarament té animositat en contra meua».
Retirada victimista
[editar | editar còdic]En ocasions, esta retòrica va encaminada a no reconéixer els errors propis, eludint la responsabilitat o la rectificació. D'esta forma, l'orador victimista conseguix aforar-se de la discussió desprestigiant l'argument vencedor sense reconéixer que estava equivocat, o com a últim recurs quan finalment es veu incapacitat per a expondre un argument racional.
Eixemple
- «El Sol està a menys de 10 quilómetros de la Terra».
- «Això fals perque [...]. Per tot això, queda provat que el Sol es troba a 149.597.871 quilómetros de la Terra. ¿Podria deixar d'afirmar que està a 10 quilómetros? El seu filibusterismo i conducta troll estan creant confusió entre els qui nos lligen».
Retòriques victimistas
- «¡I ara em culpa de confondre als demés! Des de després, vosté no té un mínim d'educació. Deixe la discussió; està clar que discutir en vosté és inútil; finalment impondrà la seua versió».
- «Esta persona no para de dir que tot lo que dic és fals. No em queda una atra alternativa que desistir, ya que es dedica a atacar abans d'escoltar siquiera. De tots modos, deixe assentat que el fet de no expressar més la meua opinió no es deu a que compartixca la seua, sino a que no em queda un atre remei que cedir davant el seu acossament».
- «Que facen lo que vullguen, està vist que desigen impondre la seua opinió. ¿Qué puc fer yo, si casi em mengen en l'última discussió? Està vist que hi ha qui aprofita qualsevol ocasió per a acusar als demés de bolers i trolls».
Estratègies victimistas
[editar | editar còdic]En base en el recurs del victimisme, quan la personalitat paranoide desija influir en la presa de decisions aliena sol acodir diverses estratègies:[5] Victimisme populiste dictatorial paranoide: Culpar de suposts fracassos al quadro directiu (directors, administradors...) adoptant el paper de víctima, rebujant tota autocrítica i reclamant justícia popular (eixecucions, acomiadaments, amenaces...). Victimisme paranoide intergrupal: Acusar d'una suposta persecució, conspiració o incomprensió a l'atre grup. És característic del victimisme irredento. Victimisme instrumentalizado o manipulador: Quan un o més individus denuncien un acte negatiu el qual té per objectiu conseguir demandes i accions concretes fora de l'àmbit noble de l'acció de denunciar. Açò s'evidencia quan qui denuncia, busca satisfer un fi personal a través de l'acusació d'actes condenables i/o repudiables; i finalment d'esta manera, conseguir eixercir poder a través de l'acte de la victimisació.
Trastorn victimista
[editar | editar còdic]El victimisme és un trastorn paranoide de la personalitat[5] molt comú, en el que el subjecte adopta el paper de víctima a fi de, per un costat, culpar a uns atres de conductes pròpies i, per un atre, arborar la compassió de tercers com a defensa a suposts atacs.
Per mig d'una proyecció, en el sentit de Sigmund Freud, el victimista recorre a l'estratègia mental de colocar fòra de sí la responsabilitat o els mals que realment li pertanyen. En este sentit, la personalitat de víctima o victimisme consistix llavors en defendre's de possibles situacions de malestar a través del no reconeiximent i la proyecció externa d'una determinada situació. Estos subjectes es mostren dèbils i maltractats per a trobar el respal d'uns atres i evitar els esforços que la seua situació de vida, natural o adquirida, els requerix.[4]
Com esta mentalitat no sempre conseguix alcançar els objectius, conduïx en facilitat a la desesperació, el conformisme davant l'infortuni i inclús el resentiment, l'ira o el desig de venjança contra lo que li rodeja. Es transforma aixina en un victimisme agressiu,[6] una forma rabiosa de victimisme que consistix en molestar-se perque uns atres no són com ells o com desigen que siguen. En estos casos la tendència és a atacar-los, acusar-los, etiquetar-los per a danyar-los moral, emocional o físicament en una demostració d'intolerància excloent.[4] Per això en ocasions sorgix junt en la megalomania, ya que el subjecte, quan no es veu contínuament elogiat i acceptat, es veu víctima de supostes conspiracions i hostilitats[6] (victimisme integrupal).[5]
Característiques
[editar | editar còdic]Deformació de la realitat
[editar | editar còdic]- El subjecte creu que és solament una víctima de l'entorn o els demés, per lo que la culpa en tot cas és de l'entorn o els demés.
El subjecte mostra un pessimisme exacerbado front a la realitat que ho rodeja, sobredimensionar lo negatiu, recelando de lo que sorgix al seu entorn i presumint mala fe. D'esta actitut sorgix un morbós afany per descobrir agravis nimios per a sentir-se discriminat o maltractat, en la finalitat d'atribuir a instàncies exteriors una suposta actitut perverso i agressiva que representa tot lo mal que li succeïx. D'esta forma, la seua susceptibilitat ho du a reaccionar en crispació davant la més mínima crítica, elevada immediatament a la categoria de greu ofensa.[7]
Consol en la planyença
[editar | editar còdic]- El subjecte creu que és solament una víctima de l'entorn o els demés, per lo que no mereix sentir-se culpable.
El subjecte troba plaure en manifestar-se com una víctima davant els demés. Esta cultura de la queixa és en realitat una forma de cridar l'atenció, mendigando protagonisme per mig d'una estratègia de planyences i forçant la compassió dels que ho rodegen.[6] D'esta forma, en lloc de lluitar per millorar les coses, el subjecte competix en l'exhibició de les seues supostes desdicha.[7]
Incapacitat d'autocrítica
[editar | editar còdic]- El subjecte creu que és solament una víctima de l'entorn o els demés, per lo que no té la culpa de res de lo que fa.
El subjecte victimista és incapaç d'extraure una crítica constructiva de lo que ho rodeja, i tendix a considerar com a enemic a qualsevol que s'atrevixca a fer-li alguna correcció. Com a molt serà capaç d'acceptar-la quan provinga d'algú que li resulte afí. D'esta forma, el victimista es autocontempla en indulgència, eludint la seua verdadera responsabilitat, sentint que la seua posició de víctima justifica tots els seus actes. Per a els qui cauen en esta actitut, tot lo que els fan a ells és intolerable, mentres que els seus propis errors o defectes són solament nimiedades que seria una falta de tacte senyalar.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Mentalitat victimista
- Megalomania
- Prejuí cognitiu
- Demagògia
- Retòrica del punt mig o retòrica centrista
- Complex de màrtir
- Llista de prejuïns cognitius
Referències
[editar | editar còdic]
Victimisme en el Viccionari.
- ↑ Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, «Diccionari de la Real Acadèmia: victimisme», 2008.
- ↑ Diccionari Espasa escolar de la llengua espanyola, víctima, Editorial Espasa-Calp, Espanya 1996. ISBN 8423966704
- ↑ «Victimisme». ecured.cu. Consultat el 18 de juliol de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Deguate.com, El victimisme: la costum de culpar, accés 15 de març de 2008.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Dr. Ángel Aguirre Baztán, membre numerari de la Real Acadèmia de Doctors de Barcelona, membre fundador de l'Institut d'Antropologia de Barcelona, de la Societat Espanyola d'Antropologia Aplicada, de la Societat Espanyola de Psicologia INFAD, i de la Societat d'Estudis Navarresos; director de ANTHROPOLOGICA, Estudis de Etnopsicología i Etnopsiquiatría, pág 124, Universitat de Barcelona, editorial Marcombo, 1994. ISBN 8426709656
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alfonso Aguiló Pastrana, vicepresident del Institut Europeu d'Estudis de l'Educació i director d'Interrogants.net La retòrica victimista dins del bloc El risc del victimisme, publicat en Fer Família n.º 122, V.04, accés 15 de març de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Alfonso Aguiló Pastrana, vicepresident del Institut Europeu d'Estudis de l'Educació i director d'Interrogants.net El confort de la derrota, accés 15 de març de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Victimismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.