Verseno

La funció verseno (en Llatí, sinus versus o sagitta, flecha) és una funció trigonométrica que es definix en l'equació
Existixen tres funcions relacionades en el verseno:
El coverseno:
El semiverseno:
El semicoverseno:
Història i aplicacions
Històricament, el verseno va ser considerat una de les funcions trigonomètriques més importants, pero ha perdut renom en els temps moderns per la disponibilitat dels ordenadors. Si θ tendix a zero, versen(θ) és la diferència entre dos cantitats molt paregudes, i caldria una taula trigonométrica molt exacta per a poder calcular el verseno, això fa convenient la creació de taules separades per al verseno. Una atra ventaja històrica del verseno és que mai és negatiu, aixina, el seu logaritme està definit en tots els llocs llevat de θ = 0, 2π,... permetent aixina usar taules de logaritmes per a calcular les multiplicacions en les fòrmules que impliquen verseno.
El semiverseno, en particular, va ser important en navegació degut a que apareix en la fòrmula del semiverseno, usada per a calcular distàncies en exactitut quan es donen les posicions angulars en una esfera (la llongitut i la latitut).
La taula trigonométrica més antiga que es conserva, d'entre els sigles IV i V, cridada Siddhantas i provinent de l'Índia, solament tenia valors del sen i del verseno (en increments de 3.75° des de 0 fins a 90°). Això no és sorprenent ya que el verseno resulta d'un pas intermig per a calcular el sen de l'àngul mitat segons la fòrmula sense²(θ/2) = versen(θ)/2, que s'atribuïx a Ptolomeu.

El significat de la paraula verseno està reflectit en la definició gràfica de la circumferència goniomètrica que es mostra en l'image. La cuerdo vertical AB de la circumferència goniométrica, el sen de l'àngul θ és la distància AC (la mitat de la corda). El verseno de θ és la distància CD des del centre de l'arc al centre de la corda (de l'arc cap al sen) o dit per Fibonacci en llatí sinus versus arcus.
Esta figura també ilustra el motiu pel que al verseno a sovint també se li crida flecha. El verseno CD és clarament la flecha entre la corda i l'arc.
La forma d'ona d'un periodo de la funció verseno i, més habitualment, la de la funció semiverseno, s'usen habitualment en processat de senyal i en teoria de control com la forma d'una finestra d'observació, per la seua suavitat (continuïtat tant en valor com en pendent (primera derivada). En estes aplicacions, se li crida també filtre del coseno realçat.
Verseno de curves i cordes arbitràries
El terme verseno també s'usa a voltes per a descriure la desviació d'una curva plana qualsevol respecte de la recta. Donada una cuerdo entre dos punts d'una curva, la llongitut des d'un punt de la corda fins al punt a on la perpendicular a la corda talla la curva, dona el verseno. Per a una llínea recta, el verseno de qualsevol corda és zero. Aixina el verseno caracterisa la rectitut de la curva. Este us és habitual en el ferrocarril, a on servix per a medir la rectitut o curvatura de la via férrea (Nair, 1972).
Vore també
Referències
- Boyer, Carl B. (1991). A History of Mathematics, 2nd ed. edició, New York: Wiley..
- Miller, J.. «Earliest known uses of some of the words of mathematics (v)». Archivat des de l'original, el 4 d'octubre de 1999.
- Calvert, James B.. «Trigonometry». Archivat des de l'original, el 2 d'octubre de 2007. Consultat el 14 d'agost de 2008.
- Nair, Bhaskaran(1972).«Track measurement systems—concepts and techniques».Raïl International.3(3): 159–166.ISSN 0020-8442.
Plantilla:Funcions trigonomètriques i hiperbòliques
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verseno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.