Turc chiprà
El turc chiprà (Kıbrıs Türkçesi) és un dialecte de la llengua turca parlat pels turcochipriotas tant en Chipre com en la diàspora.
Història
Originat en Anatolia i desenrollat a lo llarc de quatre sigles, el turc chiprà és la llengua vernàcula dels chiprans en ascendència otomana, aixina com d'aquells que es varen convertir al islam durant el domini otomà.[1] Este dialecte és comprés pels expatriats chiprans residents en el Regne Unit, Estats Units, Austràlia i atres parts del món.
El turc chiprà constituïx una combinació del turc otomà i del dialecte yörük parlat en els monts Tauro del sur de Turquia. Aixina mateix, ha incorporat influències del grec, italià i anglés. A pesar de les seues particularitats, el turc chiprà és mútuament inteligible en el turc estàndar.
Des de l'Operació Atila en 1974, el turc es troba casi exclusivament en Chipre del Nort a on residien aproximadament 300 000 parlants natius de turc en 2016 (incloent varietats distintes al turc chiprà) mentres que en el sur es registraven 1400 parlants en 2013.[2] D'estos parlants, una proporció significativa correspon a immigrants procedents de Turquia que no ampren la varietat chiprana del turc. El turc chiprà no té un estatus oficial en el nort a on el turc estàndart modern s'ha convertit en la llengua de facto en l'educació, l'administració pública i els mijos de comunicació.[3]
Fonologia
Diferencies entre el turc estàndar i el turc chiprà
El turc chiprà es distinguix per una série d'alternances sonores que no es troben en el turc estàndar pero algunes de les quals també són comunes en atres dialectes turcs:
Sonorisació d'algunes consonants oclusives sordes
- t↔d, k↔g
- Turc estàndar taş ↔ Turc chiprà donaş «pedra»
- Turc estàndar kurt ↔ Turc chiprà gurt «llop»
- Turc estàndar patates ↔ Turc chiprà badadez «creïlla»
Preservació de la *ŋ túrquica
- Turc estàndar nasılsın? ↔ Turc chiprà nasılsıŋ? «¿cóm estàs?»
- Turc estàndar bin ↔ Turc chiprà biŋ «mil»
- Turc estàndar: Arabaya binmek ↔ Turc chiprà: Arabaya biŋmek "«ubirse al coche»
Canvi del sufix en primera persona plural
- z↔k
- Turc estàndar isteriz ↔ Turc chiprà isderik «volem»
Desonorisació d'algunes consonant sonores
- b↔p
- Turc estàndar: bakla ↔ Turc chiprà: pakla «faves»
- Turc estàndar hiç ↔ Turc chiprà hiş «cap, res»
Les dos últimes alternances són més específiques del turc chiprà i s'observen en menys freqüència en atres dialectes turcs.
Consonante
Les consonant del turc chiprà són en la seua majoria les mateixes que les del turc estàndar. No obstant, el turc chiprà ha conservat els fonema /ŋ/ i /ɣ/ mentres que el turc estàndar els ha perdut.
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Plosiva | p | b | t̪ | d̪ | c | ɟ | k | ɡ | ||
| Africada | tʃ | dʒ | ||||||||
| Fricativa | f | v | s̟ | z̟ | ʃ | ʒ | ɣ | h | ||
| Nassal | m | n | ŋ | |||||||
| Vibrant simple | ɾ | |||||||||
| Lateral | l | ɫ | ||||||||
| Semiconsonant | j | |||||||||
Vocals
| anterior | posterior | |||
|---|---|---|---|---|
| no redonejada | redonejada | no redonejada | redonejada | |
| alta | i (i) | i (ü) | ɯ (ı) | o (o) |
| mija/baixa | ɛ (i) | ø (ö) | ɑ (a) | o (o) |
Vore també
Referències
- ↑ Jennings, Ronald (1993), Christians and Muslims in Ottoman Cyprus and the Mediterranean World, 1571-1640, New York University Press ISBN 0-814-74181-9.
- ↑ «Turkish». Ethnologue. Archivat des de l'original, el 2019-06-06. Consultat el 2019-11-03.
- ↑ Evripidou, Dimitris; Çavuşoǧlu, Çişi(2015).«Turkish Cypriots' Language Attitudes: The Case of Cypriot Turkish and Standard Turkish in Cyprus».Mediterranean Language Review.22: 119–138.ISSN 0724-7567.
Bibliografia
- Erdoğan Saracoğlu (1992). Kıbrıs Ağzı: Sesbilgisi Özellikleri, Metin Derlemeleri, Sözlük, K.K.T.C. Millî Iğitim veu Kültür Bakanlığı. ISBN 975-17-1015-4.
- Iıltan Taşçı (1986). Kıbrıs Ağzı Dil Özellikleri, Lefkoşa: Akar Yayıncılık.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turco chipriota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.