Yörük

Els Yörük són una població ètnica de parla turca que habita essencialment les montanyes del surest de la península balcànica europea i Anatolia. El seu nom es creu que procedix del verp turc yörü (yürümek, en infinitiu), que significa «caminar», d'ahí el terme yörük que designa a «aquells que caminen, caminantes» (nómades).

Yörük

Erro al crear miniatura:

Un pare Yörük en la seua filla, Antalya

Etnicidad

Per a fer-nos una idea de la profunda identitat ètnica dels yörük, encara hui en dia apareixen registrats separadament del restant de la població en els censos de Macedònia del Nort cal remontar-se a una época anterior a l'any 1360, quan gran número de pastors nómades yörük procedents de la regió de Konya, en el centre d'Anatolia, es varen establir en dit país, i els seus descendents són denominats Konariotas, pels seus orígens en Konya i són generalment considerats com els habitants d'orige túrquico primigenis d'Anatolia. Encara que el poble yörük cada volta en més freqüència s'establix en un lloc per a tirar raïls en el mateix, molts yörük encara mantenen el seu estil de vida nómada, criant cabres i ovelles en les montanyes de Pindus (Epiro, Grècia i el sur d'Albània), la regió montanyosa de Shar (Macedònia del Nort), o les estribaciones de Pirin, Rodopé (Bulgària) i la cordillera de Tauro (Turquia). Els cridats turcs de Kailar (Kailar és el nom turc Ptolemaida) quí abans varen habitar parts de Tesalia i Macedònia (sobretot prop de la ciutat de Kozani) varen ser un grup semi-sedentari, criadors de ganado que varen abraçar la fe cristiana per a poder aixina evitar la seua expulsió de Tesalia, que es va integrar en Grècia en 1881. Esta població és la mateixa que anteriorment vaig citar en relació en la població yörük en Macedònia del Nort, denominada més específicament com Konariotas.

Estil de vida

El seu estil de vida nómada i el fet que s'estengueren pels Balcans varen dur al célebre etnógrafo i folclorista germà Arnold van Gennep (1873 - 1957) a intentar establir un nexe entre els yörüks i els sarakatsani o karakachans de Grècia, víncul que segons els seus estudis existix. No obstant, per a atres estudiosos, els Sarakatsani, des del primer moment que apareixen registrats en els texts escrits, són mencionats com a cristians ortodoxos, com un clan ètnic grec de parla grega, per lo que segons la seua opinió no existix cap conexió en els yörük, ni tan sols llingüística, cultural, religiosa, llevat pel fet de que abdós eren poblacions transhumants de nómades que criaven ovelles en la regió balcànica durant el periodo otomà.