Trofeu de Pompeyo
El trofeu de Pompeyo (en francés: Trophée de Pompée) és un monument triumfal construït en l'any 71 a. C. en el creuament entre la via Domitia i la via Augusta, en el pas del tossal de Panissars (Summum Pyrenaeum), antiga frontera entre la Galia i Hispania.
Història
El trofeu celebra la victòria de Pompeyo contra Quint Sertorio en Espanya i va ser construït en l'entrada del país reconquistado, en concret en la cridada mansio Summum Pyrenaeum, en el llímit entre les províncies de la Gàlia Narbonense i l'Hispania Citerior (més vesprada Tarraconense). D'ell varen parlar fonts antigues com Estrabón o Plinio el Vell.[1] Salustio també recorda que Juliol César hauria erigit un altar dedicat a Venus en motiu del seu pas.
El trofeu, que es va desplomar, va servir com a pedrera per a reutilisar material per a la construcció de les tardoantiguas fortalees de les Clausurae (Els Cluses), situades aproximadament a 3,5 km més avall en el costat francés i a finals de el IV solament quedaven els fonaments. En el IX va sorgir allí un poble; en el XI es va construir sobre les ruïnes una iglésia dedicada a Santa María i allí es va alçar un priorat benedictino, parada en el Camí de Santiago. El lloc va tornar a ser utilisat com a pedrera de material per a la construcció del fort de Bellegarde, construït uns 500 m més a l'est en motiu de la Pau dels Pirineus en 1659.
El monument va ser identificat en els restants presents en el pas en 1983 i posteriorment excavat conjuntament per estudiosos francesos i espanyols.[2]
Descripció
El monument coronava la calçada romana que travessava la seua base per mig d'un gran arc, marcant el final de la via Domitia i el començ de la via Augusta.
Es conserven dos grans bases paralelepípedas de diferents altures, excavades en la roca a abdós costats de la calçada romana, una de les quals encara conserva restants del ciment i alguns blocs d'arenisca del parament: la combinació de les dos bases indica un pla d'aproximadament 120 peus romans per 100. Dalt, l'estructura va deure estar formada per blocs quadrats de pedra arenisca.
El monument devia tindre a lo manco dos nivells, el superior en forma de trofeu turriforme. La seua forma arquitectònica es va inspirar en les grans torres-monuments de l'época helenística, hui a sovint desaparegudes (trofeus, mausoleus, fars). Únic en l'época republicana, provablement va servir de model per al trofeu dels Alps d'Augusto en La Turbie.
Vore també
Referències
- ↑ Estrabón, Geografia, 3.4.1 i 3.4.7; Plinio, Naturalis història, 3.4.18, 7.26.96 i 37.15; Dion Casio, Història romana, 41.24.1-3; Salustio, Historiae, 3.89.
- ↑ Georges Castellvi, Découverte du soubassement d'un important monument romain à la frontière franc-espagnole du Pertus, en Bulletin monumental, 142,4, 1984, p.442; Georges Castellvi, Josep Maria Nolla, Isabel Roda, Li trophée de Pompée dans els Pyrénées (Gallia, supplemento 58), 2008 ISBN 2271066913.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trofeo de Pompeyo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.