Anar al contingut

Trayectòria radial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En astrodinámica i mecànica celest, una trayectòria radial és una òrbita de Kepler en moment angular zero. Es diu que dos objectes es troben en una trayectòria radial quan s'acosten o allunten directament l'u de l'atre en llínea recta.

Classificació

Hi ha tres tipos de trayectòries radials (òrbites):[1]

  • Òrbita elíptica: és una òrbita que correspon a una elipse degenerada. Es desenrolla des del moment en el que els cossos estan en contacte i comencen a alluntar-se l'u de l'un atre fins que es toquen de nou. La velocitat relativa dels dos objectes és menor que la velocitat d'escape. És una òrbita elíptica en un semi-eix menor = 0 i excentricitat = 1. Encara que l'excentricitat és 1, no és una òrbita parabòlica. Si el coeficient de restitució dels dos cossos és 1 (perfectament elàstic) esta òrbita és periòdica. Si el coeficient de restitució és menor que 1 (inelástico), esta òrbita no és periòdica.
  • Trayectòria radial parabòlica: és una òrbita no periòdica en la que la velocitat relativa dels dos objectes és sempre igual a la velocitat d'escape. Hi ha dos casos: els cossos s'allunten un de l'atre o s'acosten un cap a l'atre.
  • Trayectòria radial hiperbòlica: és una òrbita no periòdica a on la velocitat relativa dels dos objectes sempre excedix la velocitat d'escape. Hi ha dos casos: els cossos s'allunten un de l'atre o s'acosten un cap a l'atre. És una òrbita hiperbòlica en un semi-eix menor = 0 i excentricitat = 1. Encara que l'excentricitat és 1, tampoc és una òrbita parabòlica.

A diferència de les òrbites habituals, que es classifiquen per la seua excentricitat orbital, les òrbites radials es classifiquen per la seua energia orbital específica: la suma constant de l'energia cinètica i potencial total, dividida per la massa reduïda:

ϵ=v22−μx

a on x és la distància entre els centres de les masses, v és la velocitat relativa, i μ=G(m1+m2) és el paràmetro gravitacional estàndart.

Una atra constant ve donada per:

w=1x−v22μ=−ϵμ
  • Per a trayectòries elíptiques, w és positiu. És l'invers de la distancia apoapsidal (distància màxima).
  • Per a trayectòries parabòliques, w és zero.
  • Per a trayectòries hiperbòliques, w és negatiu, i val −v∞22μ, a on v∞ és la velocitat a distància infinita.

El temps com una funció de la distància

Donades la distància de separació, la velocitat en qualsevol instant i la massa total, és possible determinar la posició dels dos cossos en qualsevol atre instant.

El primer pas és determinar la constant w. El signe de w servix per a establir el tipo d'òrbita.

w=1x0−v022μ

a on x0 i v0 són la separació i la velocitat relativa en qualsevol moment.

Trayectòria parabòlica

En este cas

t(x)=2x39μ

a on t és el temps des d'o fins al moment en el que les dos masses, si foren masses puntuals, coincidirien, i x és la separació entre abdós.

Esta equació s'aplica solament a les trayectòries parabòliques radials. Per a les trayectòries parabòliques generals, vore l'equació de Barker.

Trayectòria elíptica

S'ajusta a l'equació següent

t(x,w)=arcsin⁡(wx)−wx (1−wx)2μw3/2

a on t és el temps des d'o fins al moment en el que les dos masses, si foren masses puntuals, coincidirien, i x és la separació entre abdós.

Esta fòrmula es denomina equació radial de Kepler.[2]

Vegen-se també les equacions per a un cos en caiguda lliure.

Trayectòria hiperbòlica

Este cas pren la forma

t(x,w)=(|w|x)2+|w|x−ln⁡(|w|x+1+|w|x)2μ|w|3/2

a on t és el temps des d'o fins al moment en el que les dos masses, si foren masses puntuals, coincidirien, i x és la separació entre abdós.

Forma universal (qualsevol trayectòria)

L'equació de Kepler radial es pot fer "universal" (aplicable a totes les trayectòries):

t(x,w)=limu→warcsin⁡(ux)−ux (1−ux)2μu3/2

o expandint-se en una série de potències:

t(x,w)=12μ(23x3/2+15wx5/2+328w2x7/2+572w3x9/2+35704w4x11/2⋯)|−1<w⋅x<1


Referències

  1. ↑ William Tyrrell Thomson (1986), Introduction to Space Dynamics, Dover
  2. ↑ Brown, Kevin,http://www.mathpages.com/rr/s4-03/4-03.htm, MathPages